La Torre Eiffel va ser construïda per durar només dues dècades.

Amb motiu de l’Exposició Universal de 1889, data que marcava el centenari de la Revolució Francesa, es va publicar un gran concurs al Butlletí Oficial francès. L’aposta era “estudiar la possibilitat d’aixecar sobre el Camp de Mart una torre de ferro, amb una base quadrada, amb 125 metres de costat i 300 metres d’alt”. Seleccionat entre 107 projectes, es van acceptar el de Gustave Eiffel, empresari, Maurice Koechlin i Emile Nouguier, enginyers i Stephen Sauvestre, arquitecte. Les primeres excavacions es van realitzar el dia 28 gener de 1887 i en un temps rècord (2 anys, 2 mesos i 5 dies), el 31 març 1889 va finalitzar la construcció de la torre, la qual cosa es va considerar una autèntica gesta tècnica en aquelles dates.

El projecte d’una torre de 300 metres va néixer amb motiu de la preparació de l’Exposició Universal de 1889.

Els dos enginyers principals de l’empresa Eiffel, Émile Nouguier i Maurice Koechlin, el juny del 1884 varen tenir la idea d’una torre molt alta, dissenyada com un gran pilar amb 4 columnes separades a la base a manera de potes unides entre si, a la part superior, per bigues metàl·liques disposades en intervals regulars. La companyia tenia dominat perfectament el principi dels suports de ponts.

Evolució de la construcció de la Torre Eiffel.

El projecte de la torre era una extensió d’aquest principi amb una alçada de 300 metres, és a dir, l’equivalent a la xifra simbòlica de 1000 peus dels suports de ponts. El 18 setembre 1884, Eiffel va patentar “un nou disseny que permetia construir suports i pals metàl·lics capaços d’arribar a una alçada superior a 300 metres”. Per fer el projecte més acceptable de cara a l’opinió pública, Nouguier i Koechlin van sol·licitar a l’arquitecte Stephen Sauvestre per tal que treballés en l’aparença del projecte. Sauvestre va proposar pedestals a les potes recoberts amb maçoneria, arcs monumentals per unir les columnes i al primer nivell, grans sales de vidre a cadascuna de les plantes, un disseny en forma de bulb per al cim i altres ornaments per guarnir el conjunt de l’estructura.

Imatge de la Torre Eiffel a principis de l’any 2017. Fotografia de Sònia Sanz Heras | © TOC TOC vintage

Finalment, el projecte es simplificà però se’n conservaren determinats elements, com els grans arcs de la base que contribueixen a donar-li el seu aspecte tan característic. La curvatura dels muntants es determinà matemàticament per oferir la millor resistència possible davant l’efecte del vent. Amb paraules d’Eiffel, “Així tota la força tallant del vent passa per l’interior dels muntants de les arestes. Les tangents als muntants ubicades en punts situats a la mateixa alçada sempre acaben tallant-en el punt pel qual passa la resultant de les forces que el vent exerceix sobre la part de la pota que està sobre dels punts en qüestió. Abans de coincidir en la cúspide, les potes semblen sorgir del sòl, i d’alguna manera modelades per l’acció del vent”.

Tots els elements es van preparar a la fàbrica de Levallois-Perret, prop de París i seu de l’empresa Eiffel. Cadascuna de les 18.000 peces de la torre va ser dissenyada i calculada abans de ser traçada al mil·límetre i acoblada per elements d’uns cinc metres. Sobre el terreny, entre 150 i 300 obrers, dirigits per un equip de veterans en grans viaductes metàl·lics, es van encarregar del muntatge d’aquest gegantí mecano.

La Torre Eiffel té un total de 1662 graons. Es pot arribar a peu fins al segon nivell. Per pujar al primer nivell cal escalar-ne 360. Entre el primer i el segon nivell hi ha uns altres 359 graons. El cim i el segon nivell estan separats per 979 graons tancats al públic, de manera que aquest desnivell cal salvar-lo obligatòriament en ascensor.

Durant la dècada dels anys 20, la torre contenia en les seves quatre cares anuncis lluminosos de la marca de cotxes Citroën. De 1940 a 1944, durant l’ocupació nazi de París, va ser utilitzada per a la difusió de la televisió alemanya.

De la temporalitat a l’èxit turístic

Els artistes de l’època van signar una carta per evitar la construcció de la “inútil i monstruosa Torre Eiffel”

La Torre Eiffel va ser construïda per durar només dues dècades. Havia d’haver estat destruïda el 1909 però el clam popular i les cadenes de ràdio van aconseguir aturar-ne la demolició. Així, al cim s’hi va instal·lar una antena de ràdio usada per l’exèrcit francès.

La Torre Eiffel va ser l’estructura més alta del món durant 40 anys fins que el 1930 va quedar relegada al segon lloc després de la construcció de l’Edifici Chrysler de Nova York. El monument no és el lloc més visitat de França, per molt increïble que sembli. Ocupa el novè lloc (7.000.119 visitants) per darrere de Notre Dame (13.500.000) o el Museu del Louvre (8.500.000). El primer lloc és per a la casa de Micky i Minnie: Disneyland París (15.300.000), segons dades de 2008 de l’Observatori Nacional del Turisme francès (ONT). 

Molts parisencs, quan van veure la torre acabada van quedar horroritzats. Els semblava un garbuix de ferros sense cap gràcia ni encant. Fins i tot alguns artistes famosos, com pintors i escriptors de l’època, van demanar que es destruís perquè els semblava monstruosa i retreia la ciutat de París. D’altres artistes de la mateixa època arribarien fins i tot a signar una carta conjunta per evitar la construcció de la “inútil i monstruosa Torre Eiffel”. Entre els seus detractors hi havia els poetes Leconte de Lisle i Paul Verlaine, el novel·lista Alexandre Dumas (fill) i el dramaturg Victorien Sardou. Entre les floretes que li van dedicar destaquen: “esquelet de talaia”, “tràgica llum de carrer” o “supositori solitari crivellat de trencats”.

Gustave Eiffel davant el pilar número 4 de la torre, el 18 de julioñ de 1887 © RMN-Grand Palais (Musée d’Orsay) / Hervé Lewandowski

El triomf de la fotografia

La construcció de la torre Eiffel al centre de París amb motiu de l’Exposició universal de 1889 va imposar l’evidència de la fotografia com a mitjà privilegiat per a la representació de l’arquitectura metàl·lica. Des el 28 de gener de 1887 -data en què comencaren les obres de fundacions- fins la data del muntatge -es va alçar la bandera a la cimera del parallamps el 31 de març de 1889- l’obra va ser l’objecte de repetits reportatges fotogràfics.

Diversos fotògrafs van acudir a l’obra des del seu inici, apuntant-se a la tradició dels fotògrafs d’obres arquitectòniques que podem començar a datar des dels anys 1850 i entre els quals Edouard Baldus (1813-1889) va ser-ne un dels més il·lustres representants a França. Louis Émile Durandelle, que es va associar amb Hyacinthe Delmaet fins que morí aquest l’any 1862, va seguir treballant amb la seva vídua, Clémence, que aviat es convertí en la seva esposa. De manera que va ser sota la raó social “Delmaet et Durandelle” que fou l’autor -entre altres- de les fotografies de l’obra de l’Òpera de París, de Charles Garnier.

La Torre Eiffel a Barcelona? Mentida!

Una llegenda popular assegura que l’enginyer francès Gustave Eiffel va oferir construir la torre a Barcelona per a l’Exposició Universal de 1888, però aquesta informació era del tot falsa segons l’historiador Lluís Permanyer. Fou l’enginyer de Tolosa J. Lapierre qui va presentar un projecte d’una torre de fusta de 210 metres.

La Torre Eiffel va poder ser catalana. Així, almenys, ho va pensar el seu dissenyador, Gustav Eiffel quan va crear el projecte. L’ajuntament de Barcelona però ho va rebutjar i es va acabar convertint en tota una icona de la capital francesa. L’Exposició Universal de Barcelona de 1888 va ser l’esdeveniment triat per Eiffel per a la seva ja famosa torre, però els coordinadors de la fira no la van veure amb bons ulls. Van creure que 300 metres de ferro no encaixaven massa amb l’estètica de la Ciutat Comtal i van acabar rebutjant el projecte.

Aquesta negativa no va impedir que Eiffel continués amb la seva obstinació i va tornar a presentar el projecte a la següent Exposició Universal. Era a París i els francesos van acollir amb els braços oberts la proposta. Van considerar que la torre podia convertir-se en un emblema per recordar aquell esdeveniment, encara que en cap moment es va estudiar la possibilitat de mantenir-la per sempre.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...