Un dels fraus més escandalosos del segle XX van ser els anomenats Protocols dels savis de Sió. Tot i que als anys trenta ja es va demostrar definitivament que era una manipulació, aquest llibre – que descriu un suposat complot jueu per dominar el món – encara compta amb defensors entre els antisemites. Sense anar més lluny, qui això escriu va ser testimoni fa pocs anys de com aquest pamflet era venut impunement pels carrers de Moscou. Igualment, encara és un èxit de vendes en alguns països àrabs i circula per les xarxes com si es tractés d’una obra real.

Coberta d'una edició russa del 1912 dels Protocols de Sió
Coberta d’una edició russa del 1912 dels Protocols de Sió

Què són els protocols?

Els Protocols diuen exposar un pla secret del poble jueu per a dominar el món. Mitjançant el control de la política, la premsa o l’economia es pretendria invertir l’ordre social i imposar un model nou on tot estaria sotmès a la voluntat dels jueus. L’objectiu seria el control total del planeta.

Es tracta tot plegat d’un invent gestat a finals del segle XIX i principis del XX. Un intent de certs sectors governamentals de l’Imperi rus per imposar polítiques antisemites a la Rússia tsarista. Com veurem però, l’ invent va sortir de Rússia i va passar a ser un referent  per a gran part de l’extremisme antisemita de tot el món.

No cal dir que a l’Alemanya nazi aquesta enganyifa va ser editada i llegida en massa. La contribució dels Protocols a l’Holocaust no és gens menyspreable.

La connexió francesa

Fou després de la Revolució Francesa quan sorgiren els primers pamflets que parlen de conxorxes destinades a posar fi al vell ordre. Ja el 1797 foren publicades Les memòries per servir a la Història del Jacobinisme de l’abat Barruel. Aquest religiós francès afirmava que la Revolució era un complot de la maçoneria i els Illuminati per acabar amb la monarquia i el catolicisme.

La creença en un complot Illuminati – sorgida al segle XVIII – ha arribat fins avui. És un tema present tant en sectors conspiranoics d’internet com en best-sellers de qualitat més que dubtosa.

Les teories de Barruel van ser seguides per tota Europa. Amb els maçons i els Illuminati no n’hi havia prou però. A aquests –que ja estaven molt gastats- s’hi van afegir els jueus. Aquest poble dispers i que encara conservava la seva religió sempre s’havia vist com un cos estrany dins de les societats cristianes. Això va suposar un pou de noves idees per als conspiradors professionals.

Així, a Alemanya antisemites com Hermann Goedsche es van fer d’or amb les seves novel·les sobre complots jueus. En una d’elles – Biarritz (1868) –  Goedsche exposa una suposada reunió secreta de rabins que tenia lloc cada cent anys al cementiri jueu de Praga. En la darrera, els rabins havien decidit quins periodistes calia pagar perquè s’infiltressin a la premsa i la controlessin, quines indústries calia ajudar i quines s’havien d’arruïnar o a quins polítics calia subvencionar.

Totes aquestes idees van arribar a Rússia a finals del segle XIX. Fou allà on un seguit d’agents secrets, místics estrafolaris i publicistes sense escrúpols van decidir que el complot jueu s’havia de fer passar per real amb l’objectiu de reforçar la repressió del govern tsarista.

Les clavegueres de l’estat i la conspiració perfecta

Serguei Nilus, publicista responsable dels Protocols de Sió
Serguei Nilus, publicista responsable dels Protocols de Sió

A l’Imperi rus l’antisemitisme era gairebé una ideologia d’estat. Els jueus no només estaven obligats a viure en unes determinades regions sinó que eren víctimes de pogroms mortals. Tot i això, un sector de les clavegueres de l’estat rus els van utilitzar com a cap de turc per culpar-los dels problemes revolucionaris que afectaven el govern. Era igual que gran part dels jueus fossin pobres o tinguessin un pes mínim dins les elits del país: hi havia una conspiració en marxa i el poble jueu volia prendre el poder.

Per a fer-ho creïble es va ordir una complexa trama. Els agents de l’Okhrana (la policia secreta del tsar) a París van utilitzar els serveis d’un periodista rus exiliat a la capital francesa, Matvei Golovinski, per escriure una falsificació versemblant sobre un complot jueu. Les idees de Barruel i Goedsche anaven a la perfecció per a ser reutilitzades.

Golovinski va fer servir també com a base una obra poc coneguda de l’escriptor francès Maurice Joly (1829-1879), el Diàleg als inferns entre Maquiavel i Montesquieu. En aquest llibre escrit el 1864 Joly imaginà unes converses filosòfiques entre aquests dos pensadors. Segons Joly, Maquiavel i Montesquieu discuteixen a l’infern la millor manera de crear un govern dictatorial perfecte. En realitat l’obra era una crítica al règim de l’emperador francès Napoleó III. El mateix Joly fou empresonat de resultes d’aquell llibre.

Matvei Golovinski es va limitar a copiar paràgraf a paràgraf – només canviant algunes coses -les propostes dels protagonistes de Joly de tal manera que Els Protocols i el Diàleg són gairebé idèntics. Un plagi total però creïble per a qualsevol que no conegués l’obra del francès. Molts van caure de peus a la galleda.

La intenció dels autors de la farsa era convèncer al tsar Nicolau II de l’existència del complot jueu. Aquest, en llegir Els Protocols va creure en la conxorxa, però més tard li va restar valor i no en va voler saber res més. Els Protocols dels savis de Sió es van vendre al públic rus com si fossin les actes reals del Primer Congrés Sionista, celebrat el 1897 a Basilea. El mot savis fa referència als capitostos jueus que haurien fet el complot, i Sió és el nom d’una muntanya de Jerusalem venerada pels jueus (d’aquí prové també el mot Sionisme).

L’ensarronada final

El 1903 es van publicar alguns fragments en un diari rus d’extrema dreta. Finalment, el 1905 va aparèixer a Sant Petersburg la primera edició completa dels Protocols. L’encarregat de la publicació fou Serguei A. Nilus (1862-1929), un curiós personatge.

Nilus era un fill de terratinents russos que havia viscut a França fent de gigoló d’una aristòcrata. Quan aquesta es va arruïnar, Nilus va tornar a Rússia víctima d’una conversió religiosa profunda. Al seu país es va relacionar amb els ambients més integristes de l’Església Ortodoxa. Fent-se amic del bisbe Ioann de Kronstadt, el protector de Rasputin. Amb aquestes companyies tan tronades no era estrany que Serguei Nilus entrés en l’òrbita dels promotors dels Protocols. Així doncs des del 1905 fins a l’arribada del comunisme va viure exclusivament de la publicació i interpretació d’aquest engany.

Fins al 1917 els Protocols dels savis de Sió només serviren per a consum intern de l’antisemitisme rus. A partir d’aquell any, per la Revolució Russa i l’exili de molts anticomunistes, els Protocols s’escampen pel món sembrant més odi i confusió. Però aquesta és una altra història.


Més informació:

L’origine des Protocoles des sages de Sion

© L’Express 1999 – Reproduction interdite sauf pour usage personnel – No reproduction except for personal use only © Coll.P.A.Taguieff Les Protocoles des Sages de Sion, le célèbre faux fabriqué contre les juifs, ont été rédigés en France au début du siècle par un intrigant russe. L’auteur est enfin identifié.


Continua llegint:

La mentida dels Protocols dels savis de Sió es propaga – Històries d’Europa

Durant la Guerra Civil Russa (1917-1923) els Protocols dels savis de Sió s’escamparen pel món. A causa d’aquell conflicte s’afegí un altre element al complot jueu: el bolxevisme. El fet que alguns dirigents comunistes com Trotski o Zinóviev fossin d’ascendència hebrea era utilitzat pels antisemites com a prova de la suposada conxorxa judeo-comunista.

Deixa aquí el teu comentari

2 COMENTARIS

  1. És aclaparadora la poca ètica i compassió que els estats, els governs, però sobretot les seves clavegueres demostren històricament.
    Si aquests protocols van ajudar a perpetrar l’Holocaust o els pogroms del S. XX a Rússia, llavors són directament responsables de l’extermini més de 6.000.000 de jueus.

    Un article molt interessant!

    • Gràcies Rafa,
      Aquesta enganyifa creada originalment només per influir en la política interna russa es va escapar de les mans dels seus creadors (com veurem en un proper article) i va ser en gran part responsable del moment més baix de la història de la humanitat, l’ Holocaust. I estem parlant d’un invent de fa cent anys, quan no hi havia les xarxes socials que tenim avui en dia. És per pensar-hi…

Loading Facebook Comments ...