Un dels indrets més espectaculars de Transilvània és una carretera. No us espanteu, aquesta és una carretera molt especial, us parlo de la Transfăgărășan. La Transfăgărășan, sens dubte, és la carretera més espectacular d’Europa i la més alta de Romania.

Ruta de la carretera DN7C

La Transfăgărășan o DN7C (segons la codificació romanesa de carreteres nacionals) és la carretera pavimentada de més altitud de tota Romania. Construïda com a ruta militar estratègica, els 90 quilòmetres de revolts recorren de nord a sud les seccions més altes del sud dels Càrpats, entre el pic més alt del país, el Moldoveanu, i el segon més alt, el Negoiu. La carretera connecta les regions històriques de Transilvània i Valàquia, i les ciutats de Sibiu i Piteşti.

La velocitat mitjana del trajecte són uns 40 km/h. És una carretera perillosa que es tanca des de finals d’octubre fins a juny a causa del gel i la neu. Existeixen trams amb la prohibició de circulació nocturna i altres amb perill per caigudes de roca.

Les obres de la carretera van començar l’any 1970 i es van acabar el 1974. La construcció d’aquesta infrastructura fou un desig personal del dirigent Nicolae Ceauşescu. Aquesta via hauria de servir per evitar una invasió de Romania per part de les forces del pacte de Varsòvia, tal com havia succeït a la invasió de Txecoslovàquia de 1968 per part de la Unió Soviètica. Ceauşescu va voler assegurar el ràpid accés militar a través de les muntanyes en cas que la Unió Soviètica intentés repetir el moviment al seu país. Per aquest motiu, la carretera va ser construïda principalment per les forces armades, amb un elevat cost financer i sobretot, humà. Segons informes oficials, 40 soldats van perdre-hi la vida durant la seva construcció. Molts d’ells eren nois que feien “la mili” i els va tocar agafar el pic i la pala per fer una de les carreteres més espectaculars que podem trobar a Europa.

Panoràmica dels revolts de la carretera de Transfăgărășan. Fotografia: Històries d’Europa

La carretera de doble sentit escala fins als 2042 metres travessant viaductes i ponts (27 en total). Per a la seva construcció es va haver de foradar l’equivalent a tres milions de tones de roca i van ser necessaris 290.000 metres cúbics de maçoneria de pedra. Si seguim el serpentejant recorregut de la faraònica obra arribarem al túnel més llarg de tota Romania (887 metres) entre Capra i el llac glacial de Bâlea. La seva ventilació es fa de manera natural pels grans corrents que travessen la zona. Per a la consecució d’aquest túnel de 6 metres d’amplada van ser necessàries fins a 20 tones de dinamita, 3573 tones de ciment, 89 tones d’acer, etc. entre d’altres.

D’entre els llocs més especials que es poden trobar a la secció sud de la carretera, prop de la vila de Arefu, hi ha el Castell-Fortalesa Poienari. Aquest castell va servir com a residència per Vlad III l’Empalador, que va ser el príncep que va inspirar a Bram Stoker el protagonista de la seva novel·la Dràcula. La secció nord és utilitzada anualment com a part de la competició ciclista: Tour de Romania (Turul României). La dificultat d’aquesta secció està considerada com equivalent als ports de categoria especial del Tour de França.

“Evitar un atac soviètic a Romania a qualsevol preu”

A causa de la topografia, la velocitat mitjana està al voltant dels 40 km/h. Els cartells de la carretera avisen que el seu recorregut és perillós i cal extremar les mesures de seguretat. Fotografia: Històries d’Europa

L’origen d’aquesta carretera es remunta al final de la Segona Guerra Mundial. La regió de Transilvània havia patit un intercanvi de mans d’Hongria cap a Romania (segon arbitratge de Viena de 1940) que va desembocar en una tensa relació entre ambdós països, que encara es viu avui  en certa manera en sectors minoritaris de la zona. Una cosa semblant havia passat amb un part important de la històrica Bessaràbia, que es va convertir llavors en la RSS de Moldàvia. Romania reclamava aquest territori com a seu sota el lema România Mare, (“Gran Romania”) augmentant també les tibantors amb els soviètics. Nicolae Ceauşescu va aprofitar aquesta controvèrsia històrica per guanyar-se el favor del seu país. Es va apoderar de l’ús del nacionalisme romanès com eina de propaganda i sobretot, per demostrar el seu orgull com a dirigent independent que no rebia ordres de ningú de l’estranger, ni tan sols del seu gran germà vermell (i protector) de Moscou.

Per evitar un atac sorpresa a Romania com el de Praga de l’any 1968, Ceauşescu va ordenar la construcció de la carretera de Transfăgărășan el 1970. Igualment també es van crear unitats de la Guarida Patriòtica (Gărzile patriotice) amb la finalitat de lluitar davant qualsevol “enemic extern” de Romania.

Romania, un país d’uns 20 milions de persones segons el cens oficial de l’any 2013, compartia frontera amb l’Unió Soviètica per nord, mentre que amb Hongria ho feia per l’oest. Arribat l’any 1965, Nicolae Ceauşescu ascendia al cim del PCR (Partit Comunista Romanès) fent gala d’una política independent, i desafiant la influència soviètica al país. La invasió de Txecoslovàquia el 1968 per part de les forces del Pacte de Varsòvia liderades per la Unió Soviètica (Romania també n’era membre encara que no va participar en la invasió) posava així fi a la Primavera de Praga i a les seves reformes flexibilitzants que eren vistes des del Kremlin com a instruments per a “destruir el socialisme” de forma gradual. Aquest fet fou àmpliament aprofitat per la propaganda de Ceauşescu, que va titllar aquest atac a Txecolsovaquia com un acte d’imperialisme soviètic.

Les noies de Romania també van formar part de la Guàrdia Patriòtica (el 1989 van arribar a ser més de 700.000 ciutadans). A la fotografia, dues romaneses protegint una instal·lació petrolífera del país.

Estava previst que en cas d’atac, l’exèrcit romanès oferís una certa resistència. Mentrestant, la nova Guàrdia Patriòtica, creada l’any 1968, tindria temps per prendre posicions als Carpats Meridionals i voltants si fos necessari i plantar cara en una guerra de guerrilles. Les vies de comunicació eren un element important i Ceauşescu volia garantir-ne l’accés ràpid a tropes i munició, tot travesasnt les escarpades muntanyes. Fins al moment, havia estat impossible creuar-les de manera lleugera ni tan sols a lloms d’un cavall.

Així va ser, com el 1970, el dictador romanès va ordenar la construcció de la carretera protagonista d’aquesta entrada: la carretera de Transfăgărășan.


Més informació:

Ai fost pe Transfăgărăşan sau la Vidraru? Iată trista poveste a “drumului spre cer”

Transfagarasan România: INCHIS partial de la 1 noiembrie 2016 | Transfagarasan.net
Turism in Romania – Muntii Fagaras – Transfagarasan – Poze, Informatii

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...