PEOPLE MR BULGANIN AND MR KRUSCHEV AT RAF MARHAM C0670 23RD APRIL 1956

Nikolai Alexándrovic Bulganin va néixer el 30 de maig de 1895, a la ciutat Nizhny Novgorod (“Gorki” durant el període soviètic, de 1932 fins a 1990), fill d’un empleat d’oficina. Va estudiar enginyeria i va ingressar al Partit Comunista abans d’esclatar la Revolució d’Octubre el 1917. A les ordres del partit, va actuar en actes de sabotatge a Turquestán i després va combatre als contra-revolucionaris.

“Bulganin fou honrat amb l’Ordre de Lenin (la condecoració més alta de l’URSS) pels serveis prestats a l’estat en 1931”.

Les seves primeres activitats dins el partit el va portar a ocupar càrrecs en la policia secreta (la txeka, la Comissió Extraordinària de Totes les Rússies per Combatre la contrarevolució i el sabotatge), on va romandre fins a 1922. A partir d’aquest any va ser assignat com a membre del Consell d’Educació Superior, càrrec que va exercir fins a 1927. Va ser honrat amb l’Ordre de Lenin pels serveis prestats a l’estat el 1931.

estacio-kursk
L’estació de metro Kursk, a Moscú, l’any 1937. Fotografia: ANATOLY EGOROV / SOYUZ / GETTY IMAGES

Exercint la seva professió, des de 1931 fins 1937 va ser gerent en una fàbrica moscovita d’articles elèctrics i després va reprendre l’activitat política guanyant el lloc d’alcalde de Moscou. Al juliol de 1937 es convertí en primer ministre de la República Soviètica Federal Socialista de Rússia (RSFSR), prèviament, el 1934 al Congrés XVII del PCUS Bulganin havia estat nomenat membre suplent del Comitè Central. Durant la seva gestió a l’alcaldia de Moscou va proposar i va construir el tren soterrani (metro), en el seu temps una obra d’enginyeria sense comparació a tot Europa.

El 1938 li van oferir la gerència del Banc de l’Estat i un cop iniciada la guerra, li van oferir ser membre del Comitè Central del Partit Comunista, exercint el càrrec de primer encarregat entre 1938 i 1941. Durant el període de purgues dins els aparells del partit comunista (1937-38), Bulganin va aconseguir sobreviure gràcies a l’admiració que professava a Stalin. De fet, gràcies a l’eliminació d’oponents i rivals dintre la jerarquia soviètica i del partit, Bulganin va ascendir ràpidament.

bulganinLa Segona Guerra Mundial, “la gran guerra per la pàtria”.

Fins a aquest moment, Bulganin mai havia pensat que alguna vegada seria militar, però durant el setge de Moscou per les forces alemanyes va participar en la defensa de la capital. Va ser nomenat Tinent General per Stalin el mateix any 1941, assignat al Comitè de Guerra després i nomenat membre del Comitè de Defensa de l’Estat (K.G.O.). Bulganin fou dels noms claus en la historiografia soviètica, durant la defensa de Moscou i de Leningrad, l’hivern de 1941.

“En acabar la guerra va ser cridat al Politburó i nomenat Ministre de les Forces Armades el 1947”

De 1941 al 1944 seria el responsable del front de l’Oest, del segon front bàltic i del primer front bielorús. Com a membre polític en els consells de guerra va ser encarregat de la investigació del fracàs de les defenses de Leningrad i de l’acusació que Stalin va fer contra el mariscal Zhukov d’haver donat ordres sense el seu consentiment. A partir d’aquest moment es va convertir en un dels generals preferits de Stalin, que el va guardonar el 1943, primer amb l’Ordre Suvarov i després amb l’Ordre Kutusov. El 1944 va ocupar el lloc de Vorosilov en el Comitè de Defensa de l’Estat i va ser ascendit a General, també va ser nomenat delegat popular del comissionat de defensa i representant soviètic davant el Comitè de Lublin, a Polònia.

En acabar la guerra, va ser cridat al Politburó i nomenat Ministre de les Forces Armades el 1947 i ascendit a Mariscal de Camp. El 1949 va perdre algun poder, però va mantenir cert grau d’influència sobre les forces armades soviètiques, l’home que no volia ser militar feia només 10 anys, havia acabat sent mariscal de la Unió Soviètica.

La mort d’Stalin i la lluita pel poder

A la mort del seu entranyable amic Stalin (el 3 març 1953) i després de l’execució del cap de la NKVD (predecessor de la KGB), l’enigmàtic Lavrenti Beria (sota la sospita de ser un espia britànic), Bulganin s’ho va fer anar bé per exercir alguna influència en el govern sota les ordres de Georgy Malenkov, l’home que s’havia fet amb les regnes del gran estat socialista.

president
Kruschev i el Bulganin es troben a la Universitat d’Oxford amb el rector Sr. AH Smith. Fotografia: oxfordmail.co.uk

El 1955 i com a president del govern soviètic, va assistir a la conferència de les Grans Potències a Ginebra i va viatjar per Europa Occidental (va entrevistar-se amb el primer ministre britànic Anthony Eden el 1956) i per Àsia (Birmània i l’Índia). Aquell mateix any, Bulganin i Kruschev rebien al líder iugoslau Tito, en un intent de rependre les relacions entre ambdos països, trencades a causa de la mala relació de Stalin amb el mateix Tito. Al mes de setembre de 1955, el canceller de la R.F.A. Konrad Adenauer visità Moscou en viatge oficial, on fou rebut per les autoritats soviètiques amb gran solemnitat.

1956: guerres i contrarevolucions

L’any 1956 va ser bastant intens per a la Unió Soviètica. Durant la Crisi del canal de Suez, el govern de Bulganin va mostrar el seu malestar per la intervenció dels anglesos, francesos i israelians en contra d’Egipte (principal aliat àrab dels soviètics durant l’etapa del president Nasser). Bulganin va fer pal·lés el seu malestar al primer ministre israelià Ben Gurion a través de diverses cartes. Aquest mateix any, Bulganin va oferir signar un pacte amb els EUA. El pacte intentava millorar les relacions soviètic-americanes. En realitat, es tractava d’un tractat d’amistat i cooperació entre l’OTAN i el Pacte de Varsòvia, que el president americà Dwight Eisenhower va rebutjar. Per acabar l’any, al mes d’octubre, els hongaresos es van rebel·lar contra el domini soviètic (La Revolució Hongaresa), encapçalats pel líder Imre Nagy, les Forces del Pacte de Varsòvia van haver d’intervenir de manera contundent al país magiar per restablir l’ordre.

Purgat i apartat del poder

“El 1958 fou exclòs del Politburó i acabà com a President del Consell Provincial de Stavropol”.

El 1958, Kruschev va obligar a dimitir a Bulganin, acusat de pertànyer a la facció antipartit que l’any anterior s’havia oposat a ell i va ser destinat a un lloc subaltern per suposades desviacions de la línia política del Partit. Se’l va excloure també del Comitè Central al setembre de 1958. A la Conferència de Ginebra, amb la participació d’Estats Units, la Unió Soviètica, Gran Bretanya i França s’estableix la futura coexistència pacífica, Bulganin va representar a la URSS en companyia de Nikita Kruschev.

Després, Kruschev prendria el control del partit en ser elegit secretari general i Bulganin entraria en decadència. El 1958 fou exclòs del Politburó i acabà com a President del Consell Provincial de Stavropol, un càrrec de consolació. Finalment, el 1960 renuncià a la vida política i es retirà a la vida civil a Moscou. Després de la destitució de Kruschev el 1964 pel mateix que ell havia acusat a Stalin, culte a la personalitat i errors polítics, Bulganin tornà a la palestra política gràcies a la nova nomenklatura encapçalada per Breznev, però el seu temps havia passat. Bulganin mor a la ciutat de Moscou el 24 de febrer de de 1975.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...