Bogrov en una fotografia de l'any 1910. Arxiu: hrono.info
Bogrov en una fotografia de l’any 1910. Arxiu: hrono.info

Història d’un assassí?

Va néixer amb el nom de Mordekhai Gershkovitx Bogrov (en rus: Мордехай Гершкович Богров) el 29 de gener de 1887 (11 de febrer en el calendari gregorià). Formava part d’una família jueva acomodada de Kiev, i va ser agent de la Okhrana des de 1906.

Va estudiar dret a la Universitat de Kiev i posteriorment, a l’estranger, a la Universitat de Munic. Bogrov va ingressar al partit Socialista Revolucionari el 1906, en realitat informava als seus superiors de l’Okhrana (la policia secreta del tsar) de les activitats dels socialdemòcrates i dels anarquistes. Més tard es va comprovar que per realitzar les tasques d’espionatge cobrava 100 rubles al mes. Al febrer de 1910, Bogrov es va traslladar a Sant Petersburg. Va continuar les seves activitats i el seu sou va ser incrementat a 150 rubles al mes.

Dimitri Grigorievitx Bogrov (1887 – 1911) va ser l’assassí del primer ministre rus Pyotr Stolypin.

Suposadament Bogrov va rebre la plena confiança del cap de la policia secreta de Kiev, N. N. Kuliabko i va ser precisament el propi Kuliabko qui li entregà una butlleta de la celebració de l’òpera “La llegenda del tsar Sultà”, de Rimsky Korsakov al Teatre de l’opera de Kiev, on assistirien la família imperial i el primer ministre Stolypin.

Una versió molt poc “oficial”

L’1 de setembre (14 de setembre) de 1911 Bogrov va disparar i matar el primer ministre de Rússia Piotr Stolypin al Teatre de l’Òpera de Kiev. Va ser durant el segon acte, mentre estava dempeus parlant amb el comte Fredericks davant l’orquestra. El jove advocat, vestit d’etiqueta, es va apropar i, traient un revòlver de sota el seu programa, va disparar dues vegades contra Stolypin. Fatalment per ell, Stolypin havia refusat dur armilla antibales, malgrat ser advertit per la policia que corria perill. Una bala li va ferir el braç dret, mentre que l’altra va anar a parar al pit on una medalla va desviar la trajectòria cap al fetge.

Stolypin ja havia patit deu atemptats previs, en un dels quals havia mort una de les seves filles, de 15 anys, resultant ferit el seu fill de tres.

Lentament, com si no fos conscient de que havia passat, Stolypin es va treure els guants i la jaqueta. En veure la jaqueta plena de sang va caure sobre una cadira davant del tsar Nicolau II i tota la seva família. En veu clara però tremolosa va dir a tots els que estaven presents en aquell fatídic moment: “sóc feliç de morir pel tsar” i va fer el senyal de la creu ortodox. El tsar el visità a l’hospital on finalment el ministre va morir el dia 5 de setembre. Aquest acte va ser suposadament ordit per incitar el descontentament entre el poble i forçar la revolució.

assassinat Stolypin
Recreació pictòrica de l’assassinat de Stolypin, a l’òpera de Kiev. Imatge: executedtoday.com

Els agents dobles del tsar

Bogrov era en realitat un agent doble de la policia tsarista. Actuava de forma encoberta, com ho havien fet altres personatges com el doctor Jacob Zhitomirsky (que fou un dels col·laboradors de Lenin), Yevno Azef, i el sacerdot ortodox Georgi Gapon (líder de la manifestació del 1905 que va acabar amb el Diumenge de Sang). La història o mala fe d’alguns, va fer que aquests agents dobles, molts d’ells fossin jueus, donant posteriorment una imatge distorsionada dels jueus russos que molts van utilitzar per agitar l’antisemitisme a Rússia, fins i tot en el ple període soviètic.

Bogrov va ser processat pel tribunal militar del districte de Kiev. A pesar dels precs de la vídua de Stolypin per salvar la seva vida. Deia que llevar la vida al jove no li tornaria el seu marit. Bogrov va ser sentenciat a mort i executat a la forca l’11 de setembre (24 de setembre) de 1911, a la fortalesa de Kiev de Lysa Hora. La investigació sobre l’assassinat de Stolypin va ser més tard anul·lada per ordre directa de tsar Nicolau II.

A qui beneficiava la mort de Stolypin?

Les circumstàncies de la mort del primer ministre del tsar a mans d’un terrorista (agent doble) segueixen generant sospites encara avui. Va morir el primer, titllat de reformador per la gran classe conservadora russa i terratinent. Va ser víctima d’un complot reaccionari donat que en l’última etapa de la seva vida va iniciar fortes discrepàncies amb els grups polítics més reaccionaris del tsar?

Un argument corrobora la versió del complot: van ser agents de policia que li van proporcionar a Bogrov l’entrada al teatre on es va consumar el crim. En realitat no es disposa de proves que impliquin a la policia (i molt menys a l’aristocràcia) en l’assassinat del primer ministre. Com hem dit abans, el cap de la policia secreta del tsar de Kiev, ho tenia tot preparat.

Un jove de bones maneres, procedents d’una família jueva adinerada, auxiliar d’advocat amb títol universitari. Dimitri Bogrov no s’assemblava en absolut a un ‘macarra’ professional.

I no ens referim als resultats de la investigació oficial que va atreure l’atenció sobre el deficient professionalisme dels agents d’ordre. No era factible organitzar la conspiració en la qual estigués implicada tanta gent. Algú s’hauria anat de la llengua abans o després de la Revolució de 1917. El general Pavel Kurlov, substitut de Stolypin, va ser un dels principals sospitosos. Va ser interrogat per fiscals i instructors del tsar i en temps del Govern Provisional d’Alexader Kerensky el 1917. Fins i tot va escriure un llibre autobiogràfic, però de l’atemptat i assassinat del seu predecessor no va aportar pistes o indicis d’una suposada trama secreta.

Sospites, conxorxes i falsa bandera

En canvi, l’aparició fatal de Bogrov al teatre té la seva explicació. Sent agent de policia ell es va prestar per identificar perillosos terroristes. Suposadament planejaven atemptar contra la vida del monarca. La biografia i l’estil de vida de Bogrov no encaixen en absolut en la imatge d’audaç criminal disposat a cometre l’atemptat tot sense tenir un pla de fuga preparat sota el braç.

Les operacions de “falsa bandera” fan creure a l’opinió pública que han sigut realitzades per altres col·lectius.

Però els arguments de la raó difícilment ajudin a convèncer els partidaris de la teoria del complot. Sense proves, documents desclassificats o confessions (extretes sense tortura) difícilment sabrem si Dimitri Bogrov va actuar sol o estava en una conxorxa amb elements del govern i polítics reaccionaris.

Mai no sabrem si va ser un canvi ideològic de Dimitri, o si es va aprofitar el clima repressiu del tsar contra les demandes obreres i el terrorisme anarquista, per realitzar un atemptat contra la vida del primer ministre rus amb l’estratègia de la “falsa bandera”.


Més informació:

Pyotr Stolypin assassinated in Kiev

To mark the centenary of the liberation of Russia’s serfs a monument to Tsar Alexander II was unveiled in Kiev. Tsar Nicholas II attended, along with his prime minister Pyotr Stolypin, and the festivities included a performance of Rimsky-Korsakov’s The Tale of Tsar Saltan at the Kiev opera.

1911: Dmitry Bogrov, Stolypin’s assassin

On this date in 1911,* Dmitry Bogrov was hanged in Kiev for assassinating Russian Prime Minister Pyotr Stolypin. Many could diagnose the long-advancing rot of the Russian state, but few had the physic to abate it. Stolypin, a resolute conservative landowner, might have been tsarism’s last, best hope.

Sergei Tsvetkov. History Personified: Part 2- Stolypin’s Last Days (версия для печати) / Православие.Ru

Stolypin felt sad in Kiev. The prime minister and the finance minister Kokovtsev, who was with him there, were ignored when the celebrations program was drafted; they were not even provided with transportation. Stolypin said to Kokovtsev, “We are quite redundant here.”

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...