Reconstrucció d'una granja vikinga (Illes Lofoten, Noruega). Seu del Museu Viking. | Font: odisseu.cat

Una de les peces més espectaculars que s’ha conservat de l’Europa Medieval parla dels vikings. És del tercer quart del segle X i es conserva a França en un museu creat especialment per a la seva conservació. És el tapís de Baçyeux.

El tapís de Bayeux

Les seves dimensions són considerables. Fa 50 centímetres d’alçada i 70 metres de llarg. Sí, 70 metres de llarg. Fou creat per la muller de Guillem el conqueridor amb la intenció que s’instal·lés a la catedral de Bayeux. Mostra la lluita entre el seu espòs normand i Harold II “el saxó” que tingué lloc el 14 d’octubre 1066.

Les característiques d’aquesta peça donarien per un article sencer, però d’entre els nombrosíssims elements que hi apareixen en destaquem un: unes naus força característiques, amb el cap d’un animal (un drac) esculpit a l’extrem superior de la proa. És la silueta inconfusible del drakkar, naus vikingues participant en una batalla entre descendents de vikings.

Drakkar, vaixell típic dels víkings, representat al tapís de Bayeux. Font: wikipedia.
Drakar, vaixell típic dels vikings, representat al tapís de Bayeux. Font: Wikipedia.

Traducció de “drac” en islandès, el drakkar, és en la nostra imatgeria del sud d’Europa, el símbol viking per excel·lència. L’altre gran símbol viking, el casc amb banyes és, senzillament, fals.

El cap de drac esculpit a la proa tenia com a funció crear terror entre els enemics. Tal com ha passat en multitud de casos equivalents, en enfrontaments bèl·lics posteriors. Podem recordar la boca de tauró pintada al davant dels avions Mustang americans de la Segona Guerra Mundial.

Característiques del drakkar

Barca de pescadors noruega actual, construïda seguint la tècnica víkinga. (Illes Lofoten).
Barca de pescadors noruega actual, construïda seguint la tècnica vikinga. (Illes Lofoten). Font: odisseu.cat

El drakkar no tallava l’aigua, sinó que hi lliscava per sobre. Per què? Tenia un calat de poc més d’un metre, gràcies a la tècnica constructiva que al contrari que la majoria de vaixells, era “de fora cap a l’interior”.

Em comptes de partir d’una sòlida estructura de quadernes, la construcció arrencava unint planxes de fusta de roure de fins a tres centímetres de gruix, tallades curosament a destral, per fer-ne la “pell”. Posteriorment, se li donava consistència instal·lant una estructura de peces en forma de “u”, sobre la que s’hi disposava un terra de planxes de fusta, on hi hauria els remers.

Amb uns 25 metres de llarg i 5 d’ample, aquesta tècnica permetia una lleugeresa que li donava velocitat. Alhora, el feia apte perquè, un cop a la costa, la tripulació el pogués treure de l’aigua, evitant el perill de tempestes. Si calia, es podia salvar alguns accidents geogràfics d’aquesta manera. Evidentment, era ideal per remuntar rius.

L’expansió dels vikings

El drakkar portà els víkings des d’Escandinàvia fins a Islàndia, Groenlàndia, les illes Britàniques, les costes de l’Europa atlàntica, també a la Mediterrània i fins i tot a Amèrica.

Coneixem els vikings a través de l’arqueologia, però sobretot, per les anomenades “sagas” o textos antics. Dos llibres, l’Islendingabok (o Llibre dels islandesos) escrit pel monjo Ari El Sabi al s.X i el Landnamabok (o Llibre dels assentaments, segle XII) ens diuen que Islàndia fou el darrer país europeu en ser habitat. I foren els vikings qui s’hi instal·laren, amb el permís d’un grapat de monjos irlandesos, que hi havien arribat abans i l’esmentaven al Liber de Mensura Orbis Terrae (segle IX). Els monjos marxaren a correcuita a l’arribada dels víkings.

Monument a Ingolfur. (font: wikimedia commons)
Monument que representa Ingolfur a Rivedal, Noruega. Font: Wikimedia commons

El nom d’Islàndia fou cosa d’un viking noruec anomenat Floki Vigerdason mentre que el primer a establir-s’hi fou Ingolfur el 874, fugint d’un noble feudal. La llegenda explica que per tal de decidir el lloc concret on instal·lar-se, Ingolfur llençà els pilars de fusta del seu setial per la borda i esperà a veure on tocava terra. En aquell punt, s’hi fundà posteriorment Reykjavik, on avui dia hi ha nombroses referències al primer poblador.

Les restes arqueològiques indiquen que al segle X, el nombre de colons augmentà ràpidament, provinents sobretot de Noruega, on hi havia conflictes amb nobles i certa pressió demogràfica. També van arribar d’Irlanda i Escòcia, on havien sofert algunes derrotes militars.

El govern viking

Pintura de J P Raadsig que reprodueix l'arribara d'Ingolfur a Islàndia. 1850. (font: wikimedia commons)
Pintura de J P Raadsig que reprodueix l’arribada d’Ingolfur a Islàndia. 1850. Font: Wikimedia commons

En arribar a Islàndia, potser no sabien quin sistema volien instaurar, però sí que tenien clar què no volien res semblant al sistema del qual fugien: el feudalisme. Així, s’adoptà el model dels seus territoris d’origen però sense aquells elements definitoris del feudalisme. No hi hauria reis, ni res que s’assemblés a senyors feudals.

Els nous pobladors seguiren organitzant-se en clans i s’establiren en granges. Inicialment, no hi havia nuclis urbans. El territori s’organitzava a partir de líders locals d’entre els colons més antics descendents de les famílies vikingues aristocràtiques. Tothom havia d’estar sota “la protecció” d’un líder o godar. Aquest, era també el responsable d’un tribunal privat per a resoldre disputes. Quan hi havia un problema o delicte, s’escollia un tribunal al 50% entre demandant i demandat i s’arribava a una sentència a tall d’arbitratge.

L’element nou que garantia la llibertat dels colons és que, si estaven descontents, podien donar la seva lleialtat a un altre godar. Aquests, havien de convèncer els colons de la conveniència d’entrar sota la seva protecció.

Les decisions importants es prenien de forma assembleària. El seu desenvolupament portà aviat a la creació d’una assemblea general per a tot el territori que s’anomenà Althing. Era el 930 i aquest fet que es podria veure com la creació d’un parlament, de manera que des d’aquest moment, es considera que es pot donar per fundada la nova “república” d’Islàndia.

Un nou estat viking peculiar

La República naixia al voltant d’un parlament de classes que esdevenia una organització bàsicament social de caràcter força igualitari, sense un poder públic executiu clar. De fet, el mateix nom encara s’utilitza avui dia per a referir-se a l’actual assemblea general o parlament.

Monument a un drakkar a Reykjavik (Islàndia). Font: pixabay.com (Bernd Hildebrandt)
Monument a un drakkar a Reykjavik (Islàndia). Font: pixabay.com (Bernd Hildebrandt)

Pel que fa a l’organització territorial, l’espai fou dividit en quatre districtes, cadascun amb lleis pròpies i distribuït en 9 godords. Com que els representants dels districtes es trobaven anualment, amb el pas del temps es formà un cos legislatiu unificat.

L’absència d’estructures preestablertes va permetre la creació per part dels vikings del que s’ha conegut posteriorment com a Estat Lliure d’Islàndia. Durant tres segles, fins a mitjans del segle XIII, el sistema va aguantar. El declivi del sistema acabà amb l’annexió a Noruega. Un sistema sense sistema, un estat sense estat, una xarxa de relacions lliures permeté organitzar el d’Islàndia territori des de zero.


Més informació:

A Guide to the The Bayeux Tapestry – Medievalists.net

The Bayeux Tapestry is one of the most well known and interesting pieces of artwork from the Middle Ages. In the feature, we will take you into what you need to know about the Bayeux Tapestry.

Article anteriorLa Casa del Terror de Budapest
Proper articleÈsquil: una closca massa dura
Llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Arqueòleg, delienant i tècnic informàtic, veig en la fotografia un camp de gran interès tant patrimonial com estètic. Editor d'Històries d'Europa des del 2014.