Reconstrucció d'una granja víkinga (Illes Lofoten, Noruega). Seu del Museu Víking,

Una de les peces més espectaculars que s’ha conservat de l’Europa Medieval parla dels víkings. És del tercer quart del segle X i es conserva a França en un museu creat especialment per a la seva conservació. És el tapís de Baçyeux.

El tapís de Bayeux

Les seves dimensions son considerables. Fa 50 centímetres d’alçada i 70 metres de llarg. Sí, 70 metres de llarg. Fou creat per la muller de Guillem el conqueridor amb la intenció que s’instal·lés a la catedral de Bayeux. Mostra la lluita entre el seu espòs normand i Harold II “el saxó” que tingué lloc el 14 d’octubre 1066.

Les característiques d’aquesta peça donarien per acun article sencer, però d’entre els nombrosíssims elements que hi apareixen en destaquem un: unes naus força característiques, amb el cap d’un animal (un drac) esculpit a l’extrem superior de la proa. És la silueta inconfusible del drakkar, naus víkingues participant en una batalla entre descendents de víkings.

Drakkar, vaixell típic dels víkings, representat al tapís de Bayeux. Font: wikipedia.
Drakkar , vaixell típic dels víkings, representat al tapís de Bayeux. Font: wikipedia.

Traducció de “drac” en islandès, el drakkar, és en la nostra imatgeria del sud d’Europa, el símbol víking per excel·lència. L’altre gran símbol víking, el casc amb banyes és, senzillament, fals.

El cap de drac esculpit a la proa tenia com a funció crear terror entre els enemics. Tal i com ha passat en multitud de casos equivalents, en enfrontaments bèl·lics posteriors. Podem recordar la boca de tauró pintada al davant dels avions Mustang americans de la Segona Guerra Mundial.

Característiques del drakkar

Barca de pescadors noruega actual, construïda seguint la tècnica víkinga. (Illes Lofoten).
Barca de pescadors noruega actual, construïda seguint la tècnica víking. (Illes Lofoten).

El drakkar no tallava l’aigua, sinó que hi lliscava per sobre. Per què? Tenia un calat de poc més d’un metre, gràcies a la tècnica constructiva que al contrari que la majoria de vaixells, era “de fora cap a l’interior”.

Em comptes de partir d’una sòlida estructura de quadernes, la construcció arrencava unint planxes de fusta de roure de fins a tres centímetres de gruix, tallades curosament a destral, per fer-ne la “pell”. Posteriorment, se li donava consistència instal·lant una estructura de peces en forma de “u”, sobre la que s’hi disposava un terra de planxes de fusta, on hi hauria els remers.

Amb uns 25 metres de llarg i 5 d’ample, aquesta tècnica permetia una lleugeresa que li donava velocitat. Alhora, el feia apte per a què, un cop a la costa, la tripulació el pogués treure de l’aigua, evitant el perill de tempestes. Si calia, es podia salvar alguns accidents geogràfics d’aquesta manera. Evidentment, era ideal per remuntar rius.

L’expansió dels víkings

El drakkar portà els víkings des d’Escandinàvia fins a Islàndia, Groenlàndia, les illes Britàniques, les costes de l’Europa atlàntica, també a la Mediterrània i fins i tot a Amèrica.

Coneixem els víkings a través de l’arqueologia, però sobretot, per les anomenades “sagas” o textos antics. Dos llibres, l’Islendingabok (o Llibre dels islandesos) escrit pel monjo Ari El Sabi al s.X i el Landnamabok (o Llibre dels assentaments, s.XII) ens diuen que Islàndia fou el darrer país europeu en ésser habitat. I foren els víkings qui s’hi instal·laren, amb els permís d’un grapat de monjos irlandesos, que hi havien arribat abans i l’esmentaven al Liber de Mensura Orbis Terrae (s.IX). Els monjos marxaren a corre-cuita a l’arribada dels víkings.

Monument a Ingolfur. (font: wikimedia commons)
Monument que representa Ingolfur a Rivedal, Noruega.
(font: wikimedia commons)

El nom d’Islàndia fou cosa d’un víking noruec anomenat Floki Vigerdason mentre que el primer en establir-s’hi fou Ingolfur el 874, fugint d’un noble feudal. La llegenda explica que per tal de decidir el lloc concret on instal·lar-se, Ingolfur llençà els pilars de fusta del seu setial per la borda i esperà a veure on tocava terra. En aquell punt, s’hi fundà posteriorment Reykjavik, on avui dia hi ha nombroses referències al primer poblador.

Les restes arqueològics indiquen que al segle X, el nombre de colons augmentà ràpidament, provinents sobretot de Noruega, on hi havia conflictes amb nobles i certa pressió demogràfica. També van arribar d’Irlanda i Escòcia, on havien sofert algunes derrotes militars.

El govern víking

Pintura de J P Raadsig que reprodueix l'arribara d'Ingolfur a Islàndia. 1850. (font: wikimedia commons)
Pintura de J P Raadsig que reprodueix l’arribara d’Ingolfur a Islàndia. 1850.
(font: wikimedia commons)

En arribar a Islàndia, potser no sabien quin sistema volien instaurar, però sí que tenien clar què no volien res semblant al sistema del que fugien: el feudalisme. Així, s’adoptà el model dels seus territoris d’origen però sense aquells elements definitoris del feudalisme. No hi hauria reis, ni res que s’assemblés a senyors feudals.

Els nous pobladors seguiren organitzant-se en clans i s’establiren en granges. Inicialment, no hi havia nuclis urbans. El territori s’organitzava a partir de líders locals d’entre els colons més antics descendents de les famílies víkingues aristocràtiques. Tothom havia d’estar sota “la protecció” d’un líder o godar. Aquest, era també el responsable d’un tribunal privat per a resoldre disputes. Quan hi havia un problema o delicte, s’escollia un tribunal al 50% entre demandant i demandat i s’arribava a una sentència a mode d’arbitratge.

L’element nou que garantia la llibertat dels colons és que, si estaven descontents, podien donar la seva  lleialtat a un altre godar. Aquests, havien de convèncer els colons de la conveniència d’entrar sota la seva protecció.

Les decisions importants es prenien de forma assembleària. El seu desenvolupament portà aviat a la creació d’una assemblea general per a tot el territori que s’anomenà Althing. Era el 930 i aquest fet que es podria veure com la creació d’un parlament, de manera que des d’aquest moment, es considera que es pot donar per fundada la nova “república” d’Islàndia.

Un nou estat víking peculiar

La República naixia al voltant d’un parlament de classes que esdevenia una organització bàsicament social de caire força igualitari, sense un poder públic executiu clar. De fet, el mateix nom encara s’utilitza avui dia per a referir-se a l’actual assemblea general o parlament.

Monument a un drakkar a Reykjavik (Islàndia). Font: pixabay.com (Bernd Hildebrandt)
Monument a un drakkar a Reykjavik (Islàndia). Font: pixabay.com (Bernd Hildebrandt)

Pel que fa a la organització territorial, l’espai fou dividit en quatre districtes, cadascun amb lleis pròpies i distribuït en 9 godords. Com que els representants dels districtes es trobaven anualment, amb el pas del temps es formà un cos legislatiu unificat.

L’absència d’estructures preestablertes va permetre la creació per part dels víkings del que s’ha conegut posteriorment com Estat Lliure d’Islàndia. Durant tres segles, fins mitjans del segle XIIIl, el sistema va aguantar. El declivi del sistema acabà amb l’annexió a Noruega.  Un sistema sense sistema, un estat sense estat, una xarxa de relacions lliures permeté organitzar el d’Islàndia territori des de zero.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...