La casa del terror de Bucarest.
La casa del terror de Bucarest.

Un dels museus europeus que més bé reflecteix els horrors que va viure el continent al segle XX és el Terror Háza Múzeum (Museu Casa del Terror) de Budapest. Aquest lloc ens permet veure com els dos totalitarismes més brutals del segle passat  (el nazi-feixisme i el comunisme) es van acarnissar amb el poble hongarès. Si a això hi afegim que l’edifici va ser primer la seu de la versió local del nazisme i després el quarter de la policia política del règim comunista, tindrem una idea clara del significat d’aquell indret, situat al número 60 de l’Avinguda Andrássy (Andrássy út) de la capital magiar.

El museu (inaugurat el 2002) ens proposa una passejada primer per la història del govern del Partit de la Creu Fletxada i després pel posterior sistema de control social implantat pel comunisme a Hongria. Foto: brent flanders
El museu (inaugurat el 2002) ens proposa una passejada primer per la història del govern del Partit de la Creu Fletxada i després pel posterior sistema de control social implantat pel comunisme a Hongria. Foto: brent flanders

Només d’entrar,  dos monòlits de marbre amb la creu fletxada un i amb l’estel roig l’altre, ens donen la benvinguda. Les diferents sales contenen documentació, objectes, uniformes, cartells i llibres de l’època. També hi trobem un tanc soviètic i es pot entrar a les cel·les on els opositors al comunisme van ser tancats i torturats durant els anys quaranta i cinquanta. Els colors negre (feixisme) i vermell (comunisme) dominen la decoració del museu.

Nazisme a l’hongaresa

Des de l’octubre de 1944 fins a l’abril de 1945, Hongria fou governada pel Partit de la Creu Fletxada, un moviment feixista que no era més que l’adaptació local del nacional-socialisme alemany. Els programes socials, econòmics i racials dels dos partits no diferien gaire.

Mur dels herois dekl 1956 a la façana de la Casa del Terror.
Mur dels herois del 1956 a la façana de la Casa del Terror.

La Creu Fletxada arribà al poder després d’un cop d’estat promogut pels alemanys contra l’almirall Miklós Horthy, el cap d’estat hongarès que havia estat negociant la rendició amb els soviètics (recordem que Hongria fou aliada del III Reich durant la Segona Guerra Mundial). Els alemanys no es podien permetre el luxe de perdre cap aliat i un cop Horthy fou detingut, posaren al seu lloc a Ferenc Szálasi, líder del Nyilaskeresztes Párt (Partit de la Creu Fletxada).

Aquest moviment, creat el 1935, proposava unes mesures radicals per convertir Hongria en un país econòmicament socialista, socialment interclassista (és a dir, on totes les classes socials col·laboressin entre elles) i racialment pur.

Com gairebé tots els partits feixistes d’entreguerres, la Creu Fletxada era antisemita fins al moll de l’os. Szálasi havia afirmat que tots els jueus hongaresos havien de morir o marxar (els nazis alemanys ho havien dit més subtilment utilitzant el terme Solució Final). També creia que Hongria havia de dominar tot el sud-est d’Europa. De fet, l’emblema del partit – la Creu Fletxada – era la representació dels quatre punts cardinals. Indicava que Hongria s’expandiria en totes direccions per recuperar els territoris perduts després de la Primera Guerra Mundial.

La ideologia racial de la Creu Fletxada era el Turanisme. Aquesta teoria predicava la superioritat del poble magiar. S’havia arribat a afirmar que fins i tot Jesucrist fou mig hongarès.

Un cop al poder, Ferenc Szálasi va tenir carta blanca per a posar en pràctica els seus experiments socials. Tot i l’avanç de les tropes soviètiques, el nou govern promulgà un nou ordre social anomenat Ordre Corporatiu de la Nació Treballadora, en el que els treballadors foren enquadrats en corporacions segons els oficis. Tot plegat, un inútil intent de controlar les masses.

Però el que va fer que el règim de les creus-fletxades fos espantós va ser el tracte administrat als jueus hongaresos. La gran majoria ja havia estat deportada a Polònia abans de l’arribada de Szálasi al poder, però encara en quedaven bastants a Budapest. Uns 80.000 van ser assassinats entre octubre de 1944 i febrer de 1945, quan l’entrada dels soviètics a la capital va posar fi a la follia exterminadora. Moltes víctimes van ser abatudes a trets i els cadàvers foren llençats al Danubi, que baixava ple de cossos.

Quan Budapest va caure, Szálasi i els seus col·laboradors es van traslladar prop de la frontera austríaca. El seu govern titella dels alemanys va continuar promulgant lleis fins que, assetjats pels soviètics, van passar a Àustria.

Szálasi va ser capturat pels americans el 6 de maig de 1945 i al cap de poc fou extradit a Hongria. Allà, les noves autoritats el jutjaren i el condemnaren a mort. El 12 de març de 1946, la forca posà fi a la seva vida.

La repressió abans del Comunisme Gulasch

S’anomena amb l’irònic terme Comunisme Gulasch (nom del plat tradicional hongarès) l’etapa entre 1960 i 1989 en la que Hongria va viure sota un sistema comunista força suau. La repressió política no era gaire intensa i fins i tot el lliure mercat era mig tolerat. Abans d’aquesta calma però el terror estalinista havia regnat amb puny de ferro.

Al número 60 de l'Avinguda Andrássy de Budapest la ÁVH tenia a la seva disposició uns calabossos subterranis per tancar i torturar als opositors (o els que ells creien que ho eren). A alguns presoners se'ls tancava en cel·les proveïdes d'uns focus de llum potentíssims que no deixaven dormir. Altres eren engarjolats en càmeres humides i fredes.
Al número 60 de l’Avinguda Andrássy de Budapest, la ÁVH hi tenia a la seva disposició uns calabossos subterranis per tancar i torturar-hi als opositors (o els que ells creien que ho eren). A alguns presoners se’ls tancava en cel·les proveïdes d’uns focus de llum potentíssims que no deixaven dormir. Altres eren engarjolats en càmeres humides i fredes. Foto: Brend Flanders

Entre 1945 i 1949, Hongria havia gaudit d’un sistema de pseudodemocràcia, amb alguns partits legalitzats però amb una influència creixent del Partit Comunista. El 1948 aquests es fusionaren amb el Partit Socialdemòcrata. Va aconseguir el poder l’any següent mitjançant unes eleccions manipulades en què només es presentaren ells. El nou partit resultant de la fusió s’anomenà Partit dels Treballadors Hongaresos (Magyar Dolgozók PártjaMDPen hongarès).

Des de llavors fins al 1956 Hongria visqué un règim calcat del que hi havia a l’URSS. El nou líder del país, Mátyás Rákosi va aplicar totes les directrius que emanaven des de Moscou. Per a fer-ho, es va crear la ÁVH (Államvédelmi Hatóság – Agència per a la Protecció de l’Estat), la policia política encarregada de vetllar pel nou sistema.

En una macabra tombarella de la història, la ÁVH va posar el centre d’operacions al número 60 de l’Avinguda Andrássy, que havia estat la seu del Partit de la Creu Fletxada durant la guerra.

La ÁVH va posar en marxa una xarxa de delators entre tots els sectors de la societat hongaresa. També es crearen camps de concentració per recloure els considerats enemics del poble: estudiants massa curiosos, eclesiàstics, pagesos amb propietats de terra considerables, etc.

El lloc també servia per a les execucions. De fet, un dels elements més pertorbadors de la Casa del Terror és un audiovisual on s’entrevista a qui era un dels encarregats de netejar la sang de les cel·les utilitzades per executar a alguns presoners.

El règim de terror va durar a Hongria fins al 1953, quan va morir Stalin. Més tard, després de la Revolta hongaresa de 1956, els nous líders del país van començar a suavitzar l’opressió regnant.


Més informació:

Terror Háza Múzeum

A Terror Háza Múzeum a 20. századi diktatúrák áldozatainak emlékére létrehozott múzeum Budapesten, az Andrássy út 60. szám alatt.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...