Quan un cop d’estat esdevé una revolució (III)

Judici final: execució del matrimoni Ceausescu

0
658
Soldats i civils armats ocupen l'oficina del líder romanès destituït Nicolae Ceausescu a la capital Bucarest el 26 de desembre de 1989, l'endemà de ser executat. Fotografia: Patrick Hertzog / AFP / Getty Images

De sobte, les forces d’ordre van rebre instruccions de retirar-se i deixar entrar a tots els manifestants, que van dirigir-se a la seu del comitè central del PCR. Curiosament, l’edifici menys protegit era el que acumulava el poder més important de l’estat romanès. Que és el que havia passat doncs al llarg del matí del dia 23 de desembre?

“Stanculescu va recomanar a Ceauşescu que marxés de la seu del comitè central del PCR direcció a la seva segona residència a Snagov, on podria continuar mantenir el control de la situació”.

La mort de Vasile Milea

Doncs, que el cop d’estat institucional s’havia completat. Sense que es produïssin grans aldarulls entre la policia i la població, les unitats van anant rebent ordres perquè no aturessin als manifestants i concentressin els seus esforços en defensar els edificis oficials. Igualment passava amb les forces de la Securitate, que es va encarregar de bloquejar l’accés al centre de Bucarest, enfrontant-se aquí sí, amb mànegues d’aigua i càrregues policials.

Això fou possible, en part, per la mort del comandant en cap de l’exèrcit, Vasile Milea, en estranyes circumstàncies. Només el fet que Ceauşescu el presentés com un “covard per haver-se suïcidat” va permetre abonar les tesis de què havia estat assassinat per agents del president. Aquest s’havia negat a seguir les seves ordres, cosa que avui en dia se sap que no és certa.

Alguns historiadors defensen que la mort fou merament accidental. Mentre d’altres apunten al seu assassinat no per ordre directe de Ceauşescu, sinó pels mateixos revolucionaris, ja que Milea s’hauria negat a secundar el cop d’estat institucional. La mort del general Milea va facilitar l’accés del general Stanculescu al capdavant de l’exèrcit que, tot i presentar-se davant de Ceauşescu com un soldat lleial, era un dels principals líders del moviment colpista. La serp havia entrat a palau.

La fugida de Ceauşescu

Stanculescu va recomanar a Ceauşescu, i a la seva dona Elena, que marxés de la seu del comitè central del PCR cap a la seva fastuosa segona residència de Snagov. Allà podria continuar mantenint el control de la situació, consell que fou acceptat, no sense reticències, per Ceauşescu que marxà acompanyat per la seva dona i alguns col·laboradors. Intentava seguir controlant la situació.

"Ceausescu
Ceauşescu abandonà Bucarest de la pitjor forma. Ho il·lustren les imatges del famós helicòpter sortint de la seu del comitè central del PCR. Mentre l’helicòpter abandonava la capital romanesa es va produir l’assalt, controlat, d’aquest edifici, en el que participaren també elements de l’exèrcit.

Paral·lelament a aquest fet, efectius de l’exèrcit van prendre el control de la seu de la televisió romanesa (TVR). Fins al moment no estava emetent cap contingut. Així, es va produir l’aparició de Ion Iliescu, (antic líder de les Joventuts Comunistes Romaneses, que havia caigut en desgràcia davant de Ceauşescu) que havia estat enviat a Iaşi, on oficialment exercia com a director d’una editorial. Tot i que era el responsable de la Securitate Statului a la ciutat, amb un grup de “revolucionaris” va anar pronunciant eslògans com el de “l’exèrcit està amb nosaltres”.

En aquestes emissions, una amalgama de “revolucionaris”, encapçalats pel mateix Iliescu es dedicaven a defensar l’Estat socialista, tot denunciant que Ceauşescu i la seva camarilla havien aconseguit el control del PCR i de l’Estat, desvirtuant el concepte de què era el comunisme i el socialisme romanès. Entre aquests revolucionaris destacaven Silviu Brucan, un antic destacat líder del PCR marginat per Ceauşescu, així com l’actor Ion Caramitru i el poeta dissident Mircea Dinescu. Dissidents polítics i comunistes relegats -i de segon nivell- sortien a la televisió confirmant que el cop d’estat havia estat un èxit. Romania havia aconseguit deslliurar-se del clan dels Ceauşescu.

La detenció del vell dirigent

soldats
Maniquís vestits amb els uniformes dels soldats de peu, fora de l’habitació on Nicolae i Elena Ceauşescu es van mantenir a l’espera del seu judici. Van ser executats el dia de Nadal després d’un judici que va durar menys d’una hora. Fotografia: Gabriel Amza / NPR

Mentrestant Ceauşescu arribava a la seva residència de Snagov on prenia consciència del cop d’estat que s’estava produint. Va començar a prendre contacte amb els principals responsables militars propers a la zona de Snagov per tal de fer-se fort en un lloc des d’on recuperar el poder que se li escapava de les mans. Ceauşescu no estava disposat a entregar-se i encara menys a rendir-se. Romania caminava perillosament cap a una Guerra Civil.

Conscient que la mateixa guarnició militar podia abandonar-lo, va decidir desplaçar-se a Tîrgovişte, on el responsable militar li va confirmar estar a la seva disposició. El responsable del PCR de la localitat i del judet (província), també es declararen fidels al conducator. Així, procedí a desplaçar-se en helicòpter de Snagov fins a Tîrgovişte moments abans que truquessin del ministeri de defensa ordenant que es retingués Ceauşescu a la residència.

Ceauşescu havia marxat minuts abans. Tot i això, des de la residència presidencial es va contactar amb el pilot de l’helicòpter perquè tornés a Snagov. Aquest s’hi va negar, però tot seguit, va indicar a la parella Ceauşescu i al seu seguici que tenia un problema de caràcter tècnic i havia d’aterrar. Els va deixar en mig del camp, on la parella fou recollida per un més que sorprès membre de la milícia local que els va desplaçar a Tîrgovişte amb el seu cotxe Dacia 1300.

“L’explicació més plausible és que amb la fugida de Ceauşescu es va instaurar un buit de poder que va ser ocupat pels revolucionaris del ‘Front de Salvació Nacional’ que es trobaven a la televisió romanesa”.

El misteriós “terrorisme”

Amb Ceaușescu desaparegut i amb un buit de poder a la vista van esclatar a Bucarest els enfrontaments entre efectius de l’exèrcit i de la Securitate contra els “terroristes”. Aquest és un dels punts més misteriosos de tota la revolució romanesa, ja que avui dia encara no s’ha identificat oficialment qui eren aquests teroriști i a qui responien, fet pel qual no es va detenir a cap. Ni s’ha jutjat a cap individu acusat de terrorisme, tot i que foren moltes les persones mortes. Oficialment es va dir que els terroristes eren membres d’una secreta guàrdia fanàtica a les ordres de Ceauşescu, que s’enfrontaren amb els militars i les forces de la Securitate revolucionàries.

D’altres parlen de mercenaris libis, portats pel mateix Gadaffi, per salvar el coll del seu amic. Suposicions i llegendes negres. Hi ha moltes explicacions, però la més real era que els suposats terroristes mai van existir i les morts es van produir a mans dels mateixos soldats i de la Securitate com a resultat de la psicosi col·lectiva que es va estendre entre els dies 22 i 25.

Canvi de poder

L’explicació més plausible és que amb la fugida de Ceauşescu es va instaurar un buit de poder que va ser ocupat pels revolucionaris del Front de Salvació Nacional (FSN). L’enemic havia estat vençut, però els revolucionaris televisius no tenien el control de tot el país, ja que la gent s’havia llençat al carrer, on confraternitzaven amb els soldats. Semblava que el poder socialista es desfeia per moments. Augmentava l’amenaça que un cop derrocat el dictador, els romanesos demanessin a més de la fi del règim comunista, també una depuració de responsabilitats dels principals responsables del règim socialista de Bucarest.

Això afectaria varis dels revolucionaris que en aquell moment estaven a la televisió, així com els principals caps militars i de la Securitate Statului, convertits també en revolucionaris de darrera hora. No hi estaven disposats. L’ordre vigent s’havia de mantenir i les responsabilitats no s’havien de depurar. A més, també començaven les lluites entre aquests sectors dirigents per veure qui aconseguia una posició privilegiada al nou règim.

romania-02-getty_custom
Soldats i civils armats ocupen l’oficina del líder deposat romanès Nicolae Ceauşescu a la capital Bucarest el 26 de desembre de 1989, l’endemà de ser executat juntament amb la seva dona. Fotografia: Patrick Hertzog / AFP / Getty Images

Van començar a circular rumors com el que els dipòsits d’aigua de Bucarest havien estat contaminats, a la vegada que es produïen enfrontaments armats molt estranys on la majoria de víctimes eren civils. Així la gent va deixar d’estar al carrer per fer la revolució per tal de refugiar-se a casa. Ni tan sols allà s’estava segur, ja que es van produir nombroses morts a conseqüència dels trets llençats amb armes automàtiques contra edificis al centre de Bucarest.

La situació de caos es va estendre entre els dies 22 i 25 de desembre per tota la ciutat de Bucarest i posteriorment a la resta del país. Fet que feia necessària l’aparició d’un poder fort i centralitzador que restablís l’ordre. I vet aquí, van aparèixer com a garants d’aquest ordre els revolucionaris del FSN, desplaçant així a les altres alternatives polítiques que s’havien anat articulant al llarg dels dies.

Amb l’execució de Ceauşescu i la seva esposa Elena, es volia posar fi al règim del conducator, mentre es volien salvar les essències del règim, tot transformant-lo en una mena de règim democràtic.

El triomf de la revolució

El dia 25, dia de Nadal, feia tres dies que no se sabia res de la parella Ceauşescu. Temps en el qual s’havien difós rumors que col·locaven als Ceauşescu fora de l’estat romanès. Es parlava que Gaddaffi havia portat un jet privat per treure el dictador i la seva família de Romania.

El que va passar entre els dies 22 i 25 amb els Ceauşescu és una incògnita i motiu de nombrosos rumors. Fa pocs anys s’ha sabut que van restar retinguts a Tîrgovişte on van arribar pensant que es trobarien amb tropes lleials. Al cap de dos dies, eren detinguts després de l’arribada a la població del general Stanculescu i destacats membres del FSN. Tot això, després d’una reunió d’aquests amb els principals caps del PCR, la milícia local (policia), i la Securitate de l’exèrcit a la població.

Llavors van aparèixer noves imatges per la televisió romanesa, en mans del FSN, de la parella Ceauşescu detinguda a Tîrgovişte. Serien jutjats per un tribunal cívic-militar integrat per membres del FSN i finalment executats de forma quasi instantània. Acte següent, els combats i escaramusses als carrers de Bucarest cessaven i es legitimava el poder del FSN amb Ion Iliescu i altres dirigents de perfil baix del PCR al capdavant.

romania
Una multitud dels romanesos es reuneixen davant de la seu del Comitè Central a Bucarest el 26 de desembre de 1989, exigint un nou govern. Fotografia: Patrick Hertzog / AFP / Getty Images

Amb l’execució de Ceauşescu i la seva dona Elena, es volia posar fi al règim del conducator, mentre es volien salvar les “essències” del règim. Tot transformant-lo en una mena de règim “democràtic”. A la vegada que Ceauşescu era l’encarnació de tots els mals del règim comunista, essent per tant el “cap de turc” ideal, utilitzat per tota la nomencaltura del partit comunista romanès per salvar llurs caps.

Trencament o continuïtat?

Per increïble que sembli, només alguns membres del PCR que no van participar en la “revolució”, serien jutjats, i al cap de poc amnistiats. No es van depurar més responsabilitats per a un règim que va apropar el poble romanès a la més absoluta misèria.

S’haurien de trobar explicacions en què la major part de la classe política dels anys posteriors a la Revolució romanesa havien tingut càrrecs de responsabilitat durant el règim. Com per exemple: Vadim Tudor, destacat “poeta del poble” reconvertit en el líder del partit Romania Mare, de caràcter nacionalista i conservador. El ja citat Iliescu, president de Romania entre els anys 1989 i 1996 i entre els anys 2000 i 2004 i membre del Partit Socialdemocràcia Romanès. Un altre expresident romanès com Traian Basescu, membre del PCR i responsable comercial de la flota romanesa a Europa occidental (s’ha de tenir en compte que només els membres de la Securitate podien sortir de Romania).

Altres serien: Theodor Stolojan, primer ministre entre els anys 1991 i 1992, destacat membre del Partit Nacional Liberal i que durant el règim comunista va exercir importants responsabilitats en el ministeri d’Economia. Adrian Nastase, primer ministre entre els anys 2000 i 2004 i destacat membre de les Joventuts Comunistes Romaneses. Mugur Isarescu, actual governador del Banc Nacional de Romania i membre del PCR, treballant al ministeri d’Afers Exteriors.


Llegir (I), (II):


Bibliografia:

  • CESEREANU, R. (2004). Decembrie 89. Deconstructia unei revolutii. Polirom: Iasi
  • TISMANEANU, V. (2005). Stalinism pentru eternitate. Polirom: Bucarest
Article anteriorLa font pública que posà fi al còlera
Proper articleRepercussions de la temeritat
Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona. Creador del bloc d’història local "Històries Manresanes" i premi al millor bloc cultural als Premis Bloc Catalunya 2011. Creador juntament amb Cèsar Sánchez del portal "Històries d'Europa" l'any 2013.