Muntatge del número de Broad Street on era la font que va causar el brot de còlera.
Muntatge del número de Broad Street on era la font que va causar el brot de còlera.
El còlera va ser la malaltia més temuda del segle XIX a Europa. Matà milions de persones a tot el món. Un dels misteris als quals es va enfrontar la ciència incipient del segle XIX va ser saber com es transmetia la malaltia. El 1854, a Londres es produí un brot epidèmic de còlera que matà, durant la primera quinzena de setembre, al voltant d’unes 650 persones. El metge psicòleg anglès John Snow, aplicà un nou sistema d’investigació com a solució per afrontar el greu problema. Acabà trobant el culpable: la font pública de Broad Street.

El 1995 hi ha una reproducció de la bomba amb una descripció dels fets una mica més enllà. Al lloc exacte on es trobava la bomba, al fons al pub, està marcat al terra amb una pedra vermella. Actualment Al número 40, just al costat de la placa és on vivia la família Lewis, causant del brot.
El 1995 es va instal·lar una reproducció de la bomba amb una descripció dels fets. El lloc exacte on es trobava la bomba, al fons al pub, està marcat al terra amb una pedra vermella. Al número 40. És on vivia la família Lewis, causant del brot. La reproducció va ser retirada per obres el 2015. Actualment desconeixem si ha tornat a ser reposada.

Va descobrir que la infecció es transmetria per l’aigua. Broad Street, actualment Broadwick, és el carrer del barri londinenc del Soho on en qual John Snow va detectar i per tant, eradicar, l’epidèmia de colera. Fins llavors es desconeixia com es transmetia. Se la confonia amb “les miasmes”, i simplement es culpava de les morts a la insalubritat de l’aire. Tot això, si no es feia esment a la pobresa o mode de vida depauperat de les classes proletàries. El barri del Soho, avui relacionat amb l’oci, era històricament el barri pobre de Westminster, molt degradat, on la principal font d’ingressos dels seus habitants era la prostitució.

El metge John Snow

Snow vivia a prop de la zona i coneixia alguna de les víctimes d’atendre-les. Tenia la residència al 21 de Sackville Street tot i que sorprenentment, cap indicació pública fa esment avui en dia a aquest fet. No ni hi ha cap placa que ho recordi. El centre del brot, inicialment es considerava Golden Square i Snow, qua ja havia treballat al nord d’Anglaterra amb els miners, tenia experiència i ja portava algunes idees treballades sobre el tema de la salubritat i les aigües. Contràriament al que alguna gent ha fet córrer, ni era un complet desconegut ni la idea de què el culpable de transmetre la malaltia fos aigua li va venir per inspiració divina. És cert que encara no es coneixia l’origen de la infecció microbiana, però el mateix Snow era partidari d’una idea que anava prenent forma llavors, la qual defensava que: “les malalties transmeses de persona a persona són produïdes per algun tipus de matèria que passa del malalt al sa tot multiplicant-se en les persones que ataca.”

Des d’un any abans del brot de còlera, el 1853, Snow ostentava el títol de lord. El va guanyar aplicant les seves noves tècniques amb cloroform a la mateixa reina Victòria per ajudar-la en el seu segon part. Amb posterioritat també l’ajudaria en el tercer. El seu camp d’estudi eren el cloroform i els anestèsics. Cosa la qual seria el que li va acabar provocant la mort.

La culpable de l’epidèmia: l’aigua

Snow estava convençut de la importància del factor de la qualitat de l’aigua en la salut de la població. En va fer estudis de relació amb la pujada del Tàmesi. Investigà també dues de les principals empreses subministradores, on captaven l’aigua i on la distribuïen. Dues companyies d’aigua coincidien en aquella zona del Soho: Lambeth  i Vauxhall. Snow va trobar que l’aigua de Vauxhall provenia de la zona més baixa del Tàmesi, mentre que Lambeth l’oferia de la zona més alta. Snow va comptar que entre els consumidors de Vauxhall hi havien hagut moltes més morts que no pas als de Lambeth, i aquesta primera evidència va conduir a Snow a pensar que l’aigua era la causa del còlera. Finalment, sembla que Vauxhall oferia aigua contaminada. Com més avall l’aigua del riu, més contaminada.
Aquest és el mapa original d'Snow. Va ser el primer en introduir el factor geogràfic en l'estudi de les epidèmies. Sembla fàcil, però a ningú fins llavors se li havia acudit de fer-ho. Amb l'ajut del capellà del Soho...va anar marcant els morts amb una ratlla. Es pot veure l'acumulació de ratlles al némero 40 de Broad Street, junt al davant de la font.
Aquest és el mapa original d’Snow. Va ser el primer en introduir el factor geogràfic en l’estudi de les epidèmies. Sembla fàcil, però a ningú fins llavors se li havia acudit de fer-ho. Amb l’ajut del capellà del Soho Henry Whitehead va anar marcant els morts amb una ratlla. Es pot veure l’acumulació de ratlles al número 40 de Broad Street, just al davant de la font.

La investigació

Ara bé, tot i el diagnòstic correcte (l’agent culpable era a l’aigua), faltava trobar i demostrar la teoria, i el punt exacte on es trobava. Per això, Snow va pensar en marcar en un mapa totes les morts que s’anaven produint. L’acumulació en un mateix punt, al número de 40 de Broad Street, va resultar evident, però no bastava per demostrar que l’aigua de la font era la culpable. Dues proves més van ajudar a demostrar i consolidar el cas.

El primer factor clau va ser la mort de Mrs. Eley. Es va produir fora de la zona del Soho. Eley no vivia al Soho, però resultà que agafava aigua de la font de Broad Street de pas cap a les seves tasques quotidianes.

El segon factor era que just al costat del número 40, a l’altra banda del carrer, hi havia una  fàbrica de cervesa. Una cerveseria, just al costat, on no hi va haver cap mort. Bevien només cervesa? Potser sí. Però el més important: tenien un pou propi. Per tant, no agafaven aigua de la font pública, el que els va salvar la vida. Un cas semblant al d’un magatzem situat al davant, on només van haver cinc morts, perquè també tenien pou propi.

La font de Broad Street

Així es va demostrar la teoria i es va tancar la font. La contaminació del pou d’aig

Muntatge del número de Broad Street on era la font que va causar el brot de còlera.
Muntatge del número 40 de Broad Street on era la font que va causar el brot de còlera.

ua que servia la font va ser deguda a les filtracions de defecacions. Merda, clar i català. Al segle XIX, a Londres els residus humans anaven a parar a pous cecs que eren buidats amb una certa regularitat. S’ha de tenir en compte que les olors i la neteja de la via pública era molt lluny de la d’ara. Amb posterioritat al brot, es va aconseguir esbrinar que el causant del brot van ser les filtracions del pou cec del número 40 de Broad Stteet cap al pou d’aigua pública, i concretament de la família Lewis.

El nadó d’aquesta família, Francis Lewis, es considerà la primera víctima del còlera. Morí després de patir fortes diarrees. Els bolquers, amb el seu contingut, van anar a parar al pou cec, i d’allà es van filtrar al pou d’aigua. Pel que la infecció s’estengué com la pólvora.

Més de 100 víctimes moriren només durant els 3 primers dies del brot. El còlera és una malaltia molt ràpida. El terror va provocar que la gent marxés del barri. Es calcula que 3/4 parts dels habitants van marxar durant el brot.

Després d’Snow

El treball de John Snow va ajudar a establir les bases per a la teoria dels gèrmens moderna, però ell no va arribar a veure definida la seva pròpia teoria en vida. Snow va morir el 1858. Seria Pasteur qui s’emportaria la glòria el 1881. Ell enterraria definitivament, al forat que havia fet Snow,  les teories de “les miasmes” i dels “humors“.
Caricatura publicada al "Fun" el 18 d'agost de 1866. L'encapçalament: "Dispensari de la mort", a sota el text: "obert als pobres, gratis amb permís de la parròquia". La salut pública encara no era una prioritat.
Caricatura publicada al “Fun” el 18 d’agost de 1866. L’encapçalament: “Dispensari de la mort”, a sota el text: “obert als pobres, gratis amb permís de la parròquia”. La salut pública encara no era una prioritat. La imatge principal de l’article és un muntatge amb aquesta imatge al lloc on es trobava la font de Broad Street, davant del pub que porta el nom de “John Snow” en el seu honor.

El mossèn del Soho que va ajudar Snow, Henry Whitehead, inicialment partidari de la teoria clàssica de l’aire, va acabar canviant el seu parer. Per les pròpies investigacions i les demostracions d’Snow, es va acabar convertint en un defensor de la gestió sanitària de l’aigua. Un dels pocs a nivell popular.

John Snow es convertí en el pare de l’epidemiologia. El seu sistema per estudiar les epidèmies, basades en mapes, ha quedat per a la posteritat. Avui dia formen part de qualsevol acció d’aquest tipus. Amb Snow començà la història dels canvis en la gestió de la salubritat a les grans ciutats. I es repensà els conceptes sobre malalties contagioses. Una placa al costat del pub que porta el seu nom recorda el fet. Ell lloc exacte on es trobava la bomba està marcat al terra amb una pedra vermella. És al número 40, on també es recorda que la família Lewis va ser la “culpable” del brot.

 

 Més informació


  • Si us agrada la lectura us suggerim el llibre: “The ghost map” d’Steven Johnson, subtitulat:”com una de les més terrorífiques epidèmies de Londres canvià la ciència, les ciutats, i el món modern“.
  • Una associació porta avui el seu nom i fa difusió de la seva obra: http://www.johnsnowsociety.org
  • Si aneu a Londres, també podeu fer una refrescant cervesa al Pub John Snow. Més segur que beure aigua.

Deixa aquí el teu comentari

2 COMENTARIS

Loading Facebook Comments ...