Un jove de l’Alemanya Occidental de 19 anys apassionat per la política internacional, Mathias Rust, va quedar afectat en veure com els dos líders mundials no s’havien posat d’acord durant la Cimera de Reykjavík de l’octubre de 1986. En aquesta trobada es proposava la reducció de míssils balístics a escala mundial. Pel fet de ser alemany, la preocupació de Rust era doble, ja que si mai hi havia guerra entre els Estats Units i la Unió Soviètica era d’esperar que el gruix dels combats tingués lloc a terres alemanyes.

"<yoastmarkA mitjans dels anys 80 la Guerra Freda es trobava en una etapa molt tensa. Tot i les reformes empreses a la Unió Soviètica per Mikhaïl Gorbatxov, la situació era perillosa. El president dels Estats Units Ronald Reagan – fent ús d’una retòrica bel·licista – no va dubtar en qualificar d’Imperi del mal al país soviètic en un discurs a finals de 1983. Al mateix temps, Gorbatxov veia com una part de la cúpula del Partit Comunista i alguns sectors militars, li exigien la fi de les reformes i un retorn a l’ortodòxia comunista més pura. Tot semblava indicar una escalada de tensió entre les dues potències que podria acabar en desastre planetari.

L’angoixa del jove Rust era tal que va decidir ell solet de millorar les relacions entre els soviètics i els occidentals. Una decisió prou important per a un noi d’aspecte tímid i introvertit com ell. Sense dir res a ningú, va començar a ordir un pla a principis de 1987.

Les dues Alemanyes haurien estat un immens camp de batalla en cas de conflicte entre l’OTAN i el Pacte de Varsòvia. Les dues aliances militars dels dos grans blocs que es dividien el món.

Una iniciativa peculiar

Rust era molt aficionat a l’aeronàutica. S’havia apuntat a una escola de vol i – tot que li faltaven hores de pràctica – va decidir volar fins a Moscou en una avioneta per demostrar que a occident hi havia gent que volia la pau i el diàleg. Amb el seu vol esperava portar un missatge de bona voluntat a les autoritats soviètiques i contribuir en la reconciliació entre l’est i l’oest.

Mahias Rust esperant les autoritats tranquil·lament arrepenjat al a Cessna
Mahias Rust esperant les autoritats tranquil·lament arrepenjat al a Cessna

Portaria un manifest de 20 pàgines sobre la pau mundial que volia entregar al mateix Mikhaïl Gorbatxov.  El 13 de maig de 1987 pujà a una avioneta Cessna llogada a un aeroclub de prop d’Hamburg i s’enlairà després d’haver dit a tothom que marxava a fer hores de vol per a les seves pràctiques. Havia modificat l’aparell traient els seients posteriors i instal·lant-hi uns tancs de combustible per poder volar més lluny.

No es va dirigir directament cap a Moscou. Va agafar una ruta que el desvià del seu destí. Amb la intenció de fer més hores de vol, per sentir-se més segur, enfilà cap al nord, a Islàndia, on restà uns dies. El 25 de maig va arribar a Hèlsinki, on després d’alguns dubtes, decideix emprendre el camí de Moscou. Al matí del 28 de maig de 1987 Mathias Rust s’enlairà definitivament cap a l’est.

L’avioneta que se “saltà les defenses militars”

Rust no es va decidir del tot a anar cap a Moscou fins a unes hores abans d’emprendre el vol des de Hèlsinki.

Entrar a l’espai aeri soviètic sense autorització era un veritable suïcidi i Rust n’era conscient. Pocs anys abans, l’1 de setembre de 1983, un avió de passatgers sud-coreà havia estat abatut al Mar del Japó. Havia entrat per error a l’espai aeri de l’URSS sense demanar permís. Amb aquests antecedents, l’avioneta de Mathias Rust era un blanc fàcil per a les defenses aèries soviètiques. Contràriament al que es va afirmar més tard, sí que fou detectat pels controladors militars que fins i tot van enviar un parell de caces MiG a interceptar-lo.

La Cessna original de l'aventura va ser recuperada pel Deutsches Technikmuseum de Berlín l'any 2008. Després de l'aventura tornà a Hamburg per fer publicitat, però les autoritats li negaren. Va anar a parar a Utsunomiya, al Japó, com atracció d'un club esportiu durant 15 anys. Finalment va ser desmantellada i emmagatzemada, fins que el sdtb la va recuperar.
La Cessna original de l’aventura va ser recuperada pel Deutsches Technikmuseum de Berlín l’any 2008. Després de l’aventura tornà a Hamburg per fer publicitat, però les autoritats li negaren els permisos. Va anar a parar a Utsunomiya, al Japó, com atracció d’un club esportiu durant 15 anys. Finalment va ser desmantellada i emmagatzemada, fins que el sdtb la va recuperar.

Els pilots van considerar, però, que era una avioneta inofensiva i que no valia la pena prestar-hi atenció. Podia ser un aparell d’entrenament qualsevol. Aquesta desídia costaria cara més tard – com veurem – als responsables de la seguretat militar aèria soviètica. Sense perill de ser abatut o interceptat, Rust va albirar Moscou cap a les 18:00 del 28 de maig de 1987. Havia arribat l’hora de la veritat.

L’aterratge al ben mig de la Plaça Roja

Aterrar a la Plaça Roja (com era el seu pla inicial) no era fàcil. Rust va realitzar unes voltes per veure si hi podria prendre terra, però la maniobra era arriscada. També va valorar aterrar dins del mateix Kremlin, però era igualment difícil. Així doncs, va prendre terra al pont sobre el riu Moskvà que duu a sota la Catedral de Sant Basili. Es allà, sota aquest emblemàtic edifici on, havent aturat els motors, el jove Mathias Rust surt de l’avioneta a les 18:43 h.

Una multitud de ciutadans soviètics s’aproxima encuriosida cap a l’aparell i comença a fer-li preguntes. En veure que no sabia rus, un turista americà li preguntà d’on ve. En anglès els explica que de Hèlsinki tot i que es alemany. Com que els seus interlocutors creuen que ve de la República Democràtica Alemanya, ha de matisar que ve de l’altra Alemanya, l’occidental, la capitalista. Afirma que ve a portar un missatge de pau a Gorbatxov i al poble soviètic. Els presents l’abracen i el feliciten mentre uns militars van rodejant la zona. Al cap d’una hora d’haver aterrat, uns agents del KGB fan acte de presència i introdueixen a Rust en un cotxe negre. S’ha acabat la comèdia.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...