Calendari romà, amb els dies entre mercat marca amb lletres.
Calendari romà, amb els dies entre mercat marca amb lletres.

La franja horària que fem servir actualment té l’origen en la dictadura franquista que va decidir que volia tenir la mateixa hora que els nazis. Menys a Canàries. Això encara és així. Una cosa semblant va passar fa molt de més temps amb el nombre de dies que té cada mes. El calendari romà era de base lunar, i molt quadriculat, com tot el que era romà. Tenia 10 mesos de 30 dies cada un, i punt. Fins que Juli Cèsar el 44 aC va decidir autohomenatjar-se.

La paraula "calendari" té un origen curiós. Prové de "calendes", que era el primer dia de mes. Era el dia en que els cobradors d'himposts "calare"(cridaven) la gent per cobrar. La comptabilitat la protaven als "calendarium".
La paraula “calendari” té un origen romà. Prové de “calendes”, que era el primer dia de mes. Era el dia en que els cobradors d’himposts “calare”(cridaven) la gent per cobrar. La comptabilitat la portaven als “calendarium”.

Les vacances

Els treballadors podem donar gràcies a que Juli Cèsar nasqués el mes Quintilis, es a dir, el cinquè mes. I és que va ser en honor seu que el mes va canviar de nom, i va passar a anomenar-se com ell, Julius, el nostre juliol. Dit d’un altra manera, d’haver nascut Juli Cèsar a l’hivern, ara faríem vacances amb jersei de llana i bufanda.

El successor de Juli Cèsar, el primer emperador com a tal, Cèsar August, que era nebot-net-fill adoptiu de Juli, no va voler ser menys que el seu protector/progenitor. Així que es va reservar el mes següent, Sixtilius, per donar un clar missatge als assassins del seu pare i al senat de qui era qui manava. De fet, va obligar el senat, llavors ja consultiu, a empassar-se la patata de nomenar aquest aspecte l’any 23 aC. Ergo, va canviar el nom i li va posar el seu, August, el nostre agost.

Un fet curiós és que d’entre la quantitat enorme de calendaris lunars de pobles llatins, i etruscs, que es coneixen, no n’hi ha cap que compti les setmanes. Hi havia un mercat cada 8è dia, i els dies es senyalaven amb lletres de l’A la G.

Però tenir un mes amb el teu nom, igual que els altres mesos, no era prou grandiós. Així que Juli Cèsar i August van decidir que perquè destaquessin havien de tenir més dies que els altres mesos. Dit i fet, cadascun va agafar un dia que li van restar al febrer. De retruc, perquè no hi haguessin mesos seguits de 31 dies, al setembre se’l deixà amb 30. Per això, i no per res més, actualment juliol i agost tenen 31 dies i febrer 28. I tal dia farà 2.000 anys.

Els motius de l’ajustament

Entrant més en detall. Juli Cèsar no va fer només això per caprici, sinó que va impulsar la reforma del calendari que porta el seu nom, el calendari Julià. Intentava acabar amb la corrupció i intrigues relacionades amb el desfasament de 4 dies que tenia el sistema quadriculat de 10 mesos de 30 dies, que no eren mai exactes, sinó que tenien un annus, o anell (el nostre “any”) de 304 dies. Aquests quatre dies sovint es feien servir per allargar inapropiadament càrrecs o cobrar prebendes de forma il·legítima. Marc Antoni va ser qui impulsà el canvi de nom.

Els anys bixest no es feien com avui afegint un dia al pobre menystingut febrer, sinó que es comptava dos cops el 23 de febrer, que era l’últim dia de l’antic calendari heretat dels etruscs

Per poder fer l’ajustament, l’any 46 aC va tenir 445 dies. A partir de l’any següent, els anys ja serien de 365 dies el normal i de 366 el bixest, per fer la correcció de desfasament. El filòsof alexandrí Sosígenes va ser l’encarregat de fer la remodelació. Sosígenes segurament coneixia el calendari egipci, que era solar, i fulminà el tradicional calendari lunar llatí per aquest més exacte, amb un any bixest cada quatre.

Altres intents de canvis

El calendari romà va patir molts canvis. Alguns, podríem dir per sort, no van calar. Per exemple, quedava el mes setè (setembre). Per lògica el següent candidat a ser remodelat. Calígula, personatge estrafolari com pocs, a banda de nomenar cònsol el seu cavall i convertir el palau imperial en una casa de barrets, va intentar reanomenar aquest més com a germanicus.

La data d’inici d’any va anar variant en llarg dels segles, en aquests moments era l’1 de març, en honor al déu Mart de la guerra.

Un altre emperador de la dinastia juli-clàudia, Neró, va intentar anomenar claudius al maig i germanicus al juny. I de la curta dinastia flàvia, Domicià, intentà canviar altre cop setembre per germanicus i octubre per domitianus, però tampoc reeixí.

En la base, la reforma del calendari fet per Juli Cèsar, el calendari julià va perdurar durant 15 segles. Fins la reforma del calendari gregorià el 1582. I encara algunes altres coses van quedar. Era un costum tan arrelat el dels 10 mesos, que malgrat les reformes, encara avui anomenem setembre (de setè), octubre (el vuitè), novembre (de novè) i desembre (de desè) de forma anacrònica, als mesos que van del 9 al 12.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...