Dona amazic, amb els tatuatges identificatius del clan, ulls blaus i pell blanca
Dona amazic, amb els tatuatges identificatius del clan, ulls blaus i pell blanca

Una de les discussions en història és l’aspecte físic que tenien les persones fa segles. Tenim una tendència a imaginar-nos-els “com nosaltres” (contemporanis), responent als tòpics que es coneixen popularment. Lamentablement, no hi ha fotos en color de l’edat mitjana, ni hi havia televisió, per la qual cosa ens hem de refiar de les descripcions escrites, i són poques. Un cas curiós és el dels nord-africans del Magrib actual, que aporten la visió que focalitzem cap als àrabs de l’edat mitjana, els quals tendim a imaginar-nos-els de pell fosca, cabell rinxolat fosc i nas esmolat. Però eren tots realment així?

El 2012 un investigador català va determinar gràcies a l'ADN un fenotips europeu que ja no existeix, bru i amb ulls blaus
El 2012 un investigador català va determinar gràcies a l’ADN un fenotip europeu que ja no existeix, bru i amb ulls blaus, el qual va viure fa 6.000 anys

Els occidentals, sovint sense mala intenció, per una natural inèrcia, tendim a representar els antics egipcis de pell blanca, o als prehistòrics com a ossos plens de pèl. O reproduïm Jesucrist, una persona nascuda a Canaan i que parlava arameu, ros, alt, prim i amb els ulls blaus. I quan reproduïm un àrab a l’edat mitjana pensem en els colons àrabs que s’han anat imposant els darrers segles, conjuntament amb l’expansió de la religió musulmana.

La realitat és que els pobladors del nord d’Àfrica abans que arribessin els àrabs, els amazics, no eren, ni són, tan foscos de pell. A més, cal sumar que sobre aquesta població berber, caiguda sota domini musulmà durant la segona meitat del segle VII, s’havia instal·lat una tribu germànica, els vàndals, des del segle V al VI quan van ser expulsats pels bizantins (romans d’orient). Pel que encara no és estrany trobar molts amazics, amb els ulls de color blau.

La zona coneguda com Magrib va ser conquerida i colonitzada pels romans. La província d’Àfrica, si fa no fa l’actual Tunísia, ja era ocupada per cartaginesos, i fins i tot va donar diversos emperadors.

Un exèrcit d’amazics (o berbers) van col·laborar amb les forces de Tariq per conquerir la península, i molts d’ells s’hi van instal·lar, sobretot en zones de muntanya, donat que les valls més fèrtils se les reservaven les elits àrabs. Sense voler entrar en teories que neguen la conquesta musulmana i el llegat àrab de la península, si que les descripcions que tenim sobre alguns dels seus principals protagonistes no deixen de ser curioses. Mirem primer el que hi ha i després les interpretacions.

Potser el cas més conegut és el dels governants de la dinastia Omeia de Còrdova. Segons la crònica d’Ibn Idhari, l’emir Abd Allah I tenia el cabell de color blanc tendint a ros, grans entrades, ulls blaus i nas aguilenc. D’alçada mitjana, es tenyia la barba de color roig.

Tot i que l’article l’hem anomenat “magrib”, en realitat la mateixa zona també es coneix  per “Tamazgha”, que vol dir “País dels amazics”, a la imatge principal una dona amb els tatuatges típics amazics.

Descrit pel mateix historiador, del net d’Abd Allah, Abderramán III, el primer qui es proclamaria califa, deia que era un tap de basa, però era ros i amb els ulls blaus. El tercer dels califes, Hischam II, no era ros, era directament pèl-roig. No se sap si era per la seva mare, una esclava basca, o per herència familiar. Per cert, que la descripció també és d’Ibn Idhari.

Imatge del sostre de la sala dels reis a l'Alhambra de Granada. Personatges rossos, pèl-roigs i de barbes blanques. Qui son?
Imatge del sostre de la sala dels reis a l’Alhambra de Granada. Personatges rossos, pèl-roigs i de barbes blanques. Qui son?

La interpretació de tot això és complicada. Hi havia més gent així, o era cosa d’una família? I si n’hi havia, quanta? El mateix Ibn Idhari també diu que Abderraman III es tenyia el pèl de negre, fet que es pot interpretar com que o ser ros no era gaire ben vist, o al contrari, precisament que hi havia tant de ros que l’exòtic era ser de cabell negre. També podria ser que el cronista els descrivia d’aquesta manera per ridiculitzar-los. Totes les descripcions tenen el mateix origen, com que no podem contrastar fonts, no ho sabem.

Pel que fa a les pintures de la sala dels reis de l’Alhambra, on es representen personatges amb barba i cabell de color blanc i roig, avui en dia es tendeix a creure que no són califes…però qui sap. De fet, els pintors és molt provable que fossin itàlics, pel que segurament van reproduir el que coneixien. O més simple encara, van posar els color que més els va agradar per al conjunt i punt.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...