BETASOM va ser l’acrònim pel qual es coneixia la base de submarins de la Segona Guerra Mundial de Bordeus, (Beta de Bordeaux i Sommergibile) que avui encara existeix. Avui en dia una quarta part dels seus 43.000m2 són oberts al públic com a centre d’arts escèniques, esdeveniments socials diversos i sala de festa nocturna. No deixa de ser curiós, que el lloc d’on partien les temudes “llopades“, els submarins anomenats en alemany U-Boot, que van estar a punt de guanyar la batalla de l’Atlàntic, avui en dia sigui un espai per l’art.

Moment en que un vaixell rep l'impacte d'un torpede. Aquesta situació es va repetir desenes de milers de vegades en els 6 anys de guerra, les baixes humanes van ser incalculables
Moment en que un vaixell rep l’impacte d’un torpede. Aquesta situació es va repetir desenes de milers de vegades en els 6 anys de guerra, les baixes humanes van ser incalculables

La base va estar operativa des de l’agost de 1940, any de l’ocupació de França, fins a 1943, any de l’armistici aliat amb  Itàlia. L’obra va ser construïda amb la mà d’obra dels presoners de guerra republicans de la guerra civil espanyola, i formava part del territori de la França ocupada pels nazis. S’hi van instal·lar els submarins italians sota comandament de Karl Dönitz, cap de la guerra submarina.

Des d’aquesta base, els submarins italians col·laboraren amb els alemanys en la Batalla de l’Atlàntic, la batalla més gran i més llarga de la Segona Guerra Mundial i la més desconeguda.  A Bordeus hi van arribar 32 submarins. 4 ja eren a bases de les Açores, però els altres 28 van passar sense problemes per l’estret de Gibraltar el mateix 1940 de trànsit cap a BETASOM.

Karl Dönitz va arribar a ser cap del Reich durant 23 dies, nomenat per Hitler al seu testament (del 30 d’abril al 23 de maig de 1945). Abans havia estat cap de submarins i més tard, de tota la marina de guerra. Curiosament, Dönitz no tenia carnet del partit nazi. Va sobreviure, va complir condemna per crims de guerra i després va ser rehabilitat. Morí el 1980 als 89 anys

A l’estiu de 1941 començaren les obres del gran búnquer que seria operatiu cap a l’octubre de 1942, quan s’obrí una segona base amb una flota de submarins alemanys. Tot i que l’obra no s’enllestiria fins a començaments del 1944, al juny de 1943 es va fer la inauguració oficial. El 1943 amb la rendició dels italians, els alemanys es van fer amb el control dels submarins que hi quedaven.

Les dimensions del búnquer són colossals: 245 metres de llarg per 195 de fons i 17 metres d’alt, sense comptar els gairebé 10 metres de gruix de formigó que protegeix la coberta. Quasi indestructible. Es calcula que van ser necessaris uns 600.000 m2 de formigó per fer l’obra. Actualment només es pot accedir als dics per mar, podeu veure’n fotos aquí.

Submarí italià Tazzoli que tenia base a Bordeus, va enfonsar 18 vaixells en 9 sortides. Al maig de 1943 va ser destruït i tota la tripulació va morir
Submarí italià Tazzoli que tenia base a Bordeus, va enfonsar 18 vaixells en 9 sortides. Al maig de 1943 va ser destruït i tota la tripulació va morir

Aquesta base formava part de l’estratègia nazi de tallar els subministraments que arribaven a la Gran Bretanya provinents dels EE.UU, inicialment amb protecció de vaixells britànics i canadencs. I els alemanys van estar molt molt a prop d’aconseguir el seu objectiu, fins al punt que segurament mai van ser-ne prou conscients. Les xifres són esfereïdores: des de gener de 1940 fins al gener de 1941 els U-Boot va enfonsar uns 600 vaixells, i la cosa va anar en augment: només al gener de 1941 van aconseguir enviar al fons marí 320.000 tones de material, al febrer del mateix any 400.000 tones, al març prop de 550.000, a l’abril 650.000 i al maig sobre les 500.000. La punta màxima l’assoliren al març de 1943, quan la flota alemanya va arribar a enfonsar un milió de tones de material.

La Batalla de l’Atlàntic va durar, aproximadament… tota la guerra! Cal dir que només formalment, el moment àlgid va anar de mitjans 1940 fins finals de 1943.

Tot aquest material el comprava “la cavalleria de Sant Jordi” (nom com es coneixia als fons britànics) als EE.UU, que no eren part bel·ligerant encara i que van fer el seu negoci particular. El gir en la batalla el va propiciar dos factors: el tecnològic i l’industrial. El tecnològic, amb millores tècniques en radars i sonars, i en l’aspecte industrial, per l’enorme capacitat de producció d’una potència com els Estats Units. Cap altra país al món hagués resistit el que els alemanys van arribar a enfonsar, però la capacitat de reposar dels EEUU va cobrir la manca d’experiència militar i les terribles pèrdues.

Fins a 1943 era un no parar, el capità Gianfranco Gazzana Priaroggia tenia el rècord amb 11 vaixells enfonsats en només 3 sortides. En l'última sortida no se sap si va augmentar el record, perquè va ser enfonsat.
Fins a 1943 era un no parar a BETASOM, el capità Gianfranco Gazzana Priaroggia tenia el rècord amb 11 vaixells enfonsats en només 3 sortides. En l’última sortida no se sap si va augmentar el record, perquè va ser enfonsat.

El fet que BETASOM fos inicialment una base italiana va ser en compliment dels pactes de 1939 a Friedrichshafen, en què els italians van negociar les condicions per entrar a la guerra i una de les condicions era obtenir una sortida a l’Atlàntic. L’almirall Cavagnari va triar el lloc per les instal·lacions prèvies que hi havia a Bordeus, per la seva situació estratègica i la quantitat de serveis portuaris de què disposava, des de dics secs a grues. L’únic inconvenient per a la navegació era que el port es troba a 80 quilòmetres de la costa, pel que havien de navegar pel riu amb marea alta, cosa que només passava un cop al dia.

El 25 d’agost de 1944, quan per fi les obres del búnquer estaven acabades, els alemanys van haver d’abandonar la base, 3 submarins van fugir a Alemanya i Noruega, només van quedar dos submarins que estaven inutilitzats.

Hi ha la teoria que als alemanys els van faltar 5 anys de preparació per poder guanyar la guerra. I la batalla naval n’és el principal exemple; el perfeccionament dels submarins ja no es va poder aplicar, les obres (com la de BETASOM) es van acabar un cop ja perduda la guerra, i de fet, una cosa en que poca gent hi cau: els nazis no tenien porta-avions. I no en tenien no perquè no en poguessin tenir, sinó que les presses de Hitler per començar la guerra no va deixar temps per a la seva construcció, i durant el conflicte els recursos necessaris es van anar destinant a altres urgències.

Actualment se li està cercant sortida a la part de BETASOM  que està encara sense aprofitar, alguns projectes són tan surrealistes com aquest.


Què visitar?

Evidentment, la base de submarins. És una mica enrevessat, com que representa que és una sala del museu d’arts, on fan exposicions temporals, s’ha de consultar l’agenda:

Base Sous-Marine – Bordeaux

Construite entre 1941 et 1943 par l’occupant allemand, elle était destinée a accueillir des sous-marins. C’est un gigantesque bunker organisé en 11 alvéoles liées entre elles par une rue intérieure. Une tour de 27 m de haut est accolée au bâtime

Aquest article ha estat redactat a partir de la suggerència de l’amic Marçal. Moltes gràcies.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...