Mike Harari era el director d’operacions del Mossad durant l’època de l’Operació Ira de Déu en la qual van assassinar a nombrosos responsables i representants de l’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OAP) com venjança a la matança dels esportistes olímpics israelians durant els Jocs Olímpics de Munic l’any 1972. La carrera de Mike Harari va acabar amb el fracàs de la recerca d’Ali Hassan Salameh (“El príncep roig”), considerat pel Mossad com a principal responsable de Setembre Negre, el grup terrorista que va dur a terme el segrest dels esportistes a la vila olímpica de Munic i el posterior assassinat dels mateixos després del fracàs de l’operació de rescat de la policia federal d’Alemanya. A la ciutat noruega de Lillehammer el 21 de juliol de 1973 agents del Mossad van matar per error a Ahmed Bouchiki a qui van confondre amb Ali Hassan Salameh.

Ahmed Bouchiki fou assassinat pel Mossad per error. Fotografia: dagbladet.no
Ahmed Bouchiki fou assassinat pel Mossad per error. Fotografia: dagbladet.no

Agents del Mossad van creure haver trobat l’amagatall d’Ali Hassan Salameh a la localitat noruega de Lillehammer on segons els informes, treballava de cambrer. Mike Harari va muntar ràpidament un equip d’agents per assassinar el suposat Salameh. El resultat va ser un complet fracàs en assassinar a un innocent, el cambrer algerià -amb passaport marroquí- Ahmed Bouchiki, al qual van confondre amb Salameh. A més, la majoria dels agents van ser detinguts a les hores següents, reconeixent l’autoria de l’assassinat en els interrogatoris de la policia noruega i posant al descobert la resta d’assassinats que s’havien realitzat en els mesos anteriors a tot Europa. L’operació fou un fracàs de bon principi, ja que els agents enviats a Noruega aviat van aixecar sospites pel seu color de pell en un país nòrdic, i pels seus moviments estranys, així com per cometre pífies, com no operar amb intermediaris autòctons sobre el terreny.

Ali Hassan Salameh, segons l'agent de la CIA Robert Ames, feia d'enllaç entre la Casa Blanca i la OLP d'Arafat. Fotografia: alejandromarti.es
Ali Hassan Salameh, feia d’enllaç entre la Casa Blanca i l’OLP d’Arafat des de Beirut. Fotografia: alejandromarti.es

Els botxins de Lillehammer

Els israelians estaven a punt d’atrapar a Ali Hassan Salameh, cap d’operacions de Setembre Negre a Europa Occidental. Salameh reunia dues característiques que el convertien en un objectiu irresistible pels serveis secrets israelians. Havia intervingut en la preparació del segrest de Munic i en la mort d’esportistes olímpics israelians, també es tenien indicis que havia participat en l’execució d’Eli Cohen (espia del Mossad infiltrat a Síria i executat públicament a Damasc el 1965) i era també el cap de Força 17, la unitat de l’OAP que tenia com a missió la protecció personal del seu líder, Iàsser Arafat. Després de mesos de recerca per tota Europa, els observadors estaven convençuts que havien trobat la pista de Salameh a la localitat noruega de Lillehammer.

“Els veïns van donar a la policia la matrícula d’un cotxe vist en els voltants del crim d’Ahmed Bouchiki”.

Mike Harari, cap de l’operació La ira de Déu, va enviar-hi a un dels seus equips, que va complir la seva missió de forma discreta. Havia estat massa fàcil, com era possible que Ali Hassan Salameh no disposés de cap guardaespatlles? Ni tan sols anava armat i es movia pels carrers de la ciutat sense prendre cap mesura de seguretat prèvia. Al dia següent, van descobrir que havien fallat. La seva víctima era en realitat un cambrer àrab casat amb una ciutadana noruega. Mesos d’èxits havien fet creure als agents del Mossad que eren invisibles per qualsevol agència de seguretat o d’espionatge. Les normes de seguretat que abans es complien de forma escrupolosa s’havien relaxat. Errors gairebé impensables en una organització que havia demostrat la seva fiabilitat es van succeir en pocs dies. Els autors de l’assassinat van abandonar Noruega en qüestió d’hores. El seu equip de suport va romandre a la capital, Oslo, i va cometre una sèrie d’erros greus.

L'agent Dan Ærbel, fou capturat i jutjat per la justicia noruega. A la fotografia, moments abans de declarar davant el jutge. Fotografia: dagbladet.no
L’agent Dan Ærbel, fou capturat i jutjat per la justícia noruega. A la fotografia, moments abans de declarar davant el jutge. Fotografia: dagbladet.no

Els veïns van donar a la policia la matrícula d’un cotxe vist en els voltants del crim d’Ahmed Bouchiki. Aquesta dada per si sola no hauria d’haver servit de molt a la policia noruega, però va resultar ser la pista que va permetre la detenció de tots els membres del grup. Els dos israelians que van llogar el cotxe van ser els primers a caure al tornar el cotxe a l’aeroport. No havien utilitzat intermediaris locals que s’ocupessin de la gestió del lloguer del vehicle i pitjor encara, havien utilitzat els seus propis noms. Davant la sorpresa de la policia noruega, la detenció d’ambdós els va portar ràpidament a un pis franc on hi havia altres membres del Mossad. El cap Harari va escapar pels pèls i va aconseguir fugir sense ser capturat. Un total de 15 agents s’havien desplaçat fins al país escandinau i sis d’ells serien capturats.

Un altre error dels agents arrestats, era que un membre del comando tenia en el seu poder la clau d’un pis de París. La policia francesa va trobar-hi proves que demostraven la participació del Mossad en els assassinats d’altres membres de Setembre Negre. Els governs europeus van optar per no ser molt durs amb Israel. El record de la matança de Munic estava encara molt present. Els serveis secrets de l’Europa occidental van preferir enterrar l’assumpte de forma discreta i mentrestant, d’altres serveis secrets també europeus tot i que del bloc oriental com el KGB, la Stasi de l’Alemanya de l’Est o la Securitate romanesa, mantenien bones relacions i fins i tot col·laboraven amb membres de la OLP d’Arafat, així com també amb organitzacions propalestines com el FPLP (Front Popular de Alliberació Palestí) liderat per Waddi Haddad, assassinat pel Mossad amb una caixa de bombons impregnats amb verí.

L'agent del Mossad, Sylvia Rafael
L’agent del Mossad, Sylvia Rafael, detinguda per l’assassinat de Bouchiki.

Els agents detinguts a Noruega van rebre condemnes lleus en el judici, d’entre dos a cinc anys de presó. Dels agents del Mossad que van participar en l’assassinat (Michael Harari, Dan Ærbel, Zvi Steinberg, Abraham Gehmer, Michael Dorf, Marianne Gladnikoff, Sylvia Rafael i Yigal Zigal) sis van ser capturats per la policia noruega. Cinc van ser condemnats a penes de presó de més de dos anys de presó i tan sols, Micheal Dorf, fou declarat no culpable. Tots serien excarcerats després d’haver complert 22 mesos de condemna i deportats a Israel.

“Salameh va arribar fins i tot a visitar Disneyland amb la seva família sota la protecció de la CIA”

A tot això el “Príncep Roig” Ali Hassan Salameh, seguia viu, sota l’ombra de Iàsser Arafat i treballant pels nord-americans de la CIA de Beirut. Salameh va proporcionar informació vital sobre atacs de faccions palestines o grups d’esquerra europeus contra objectius americans, convertint-se d’aquesta forma en un informador molt preuat pels nord-americans. L’agent de la CIA Robert Ames sempre va protegir a Salameh que s’havia convertit en el seu amic. En una ocasió, Salameh va arribar fins i tot a visitar Disneyland amb la seva família sota la protecció de la CIA. L’agent Robert Ames va morir el 1983, en l’atemptat que va destruir l’ambaixada dels Estats Units a Beirut.

Salameh
Ali Hassan Salameh (a l’esquerra) estrenyent la mà de Pierre Gemayel, fundador de les Falanges Libaneses. Fotografia: AS-SAFIR NEWSPAPER, BEIRUT

L’assassinat de Salameh

Els agents secrets israelians es van aproximar, en un primer moment, als seus homòlegs de la CIA per descobrir si Salameh treballava per a l’agència americana. No van obtenir cap resposta de la CIA. El Mossad tenia carta blanca. Robert Ames va saber de les intencions del Mossad immediatament i va intentar prevenir a Salameh de l’atemptat que es preparava contra ell. La seva advertència no va arribar a temps. Als anys 70, la CIA i Robert Ames havien aconsellat a Ali Hassan que canviés la seva rutina, els seus moviments i augmentés la seva guàrdia personal amb escàs èxit. El 22 de gener de 1979, un cotxe bomba va fer explosió al pas del seu comboi pels carrers de Beirut. Cada setmana seguia la mateixa ruta, un error que el Mossad va aprofitar. Salameh, al costat de quatre dels seus guardaespatlles i 4 vianants que passaven per aquell carrer van morir en l’atemptat.

Durant 23 anys, el govern israelià va negar tota responsabilitat en l’assassinat Bouchiki, però al febrer de 1996, quan per primera vegada l’estat d’Israel va fer públic el nom del director del Mossad (fins aquell moment el seu nom es considerava un secret d’estat) va indemnitzar econòmicament a la família de Bouchiki per la seva mort, però sense demanar perdó públicament pel seu assassinat.


Més informació:

Former Mossad Chief Admits Lillehammer Murder in 1973 – The Nordic Page
40 år siden Lillehammer-drapet

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...