grabat del lloyd's caffè
grabat del lloyd's caffè

L’incendi de Londres de l’any 1666 va deixar lloc a una nova ciutat que va créixer de les cendres per prosperar a ritmes desmesurats. El comerç marítim va fer de la capital anglesa la primera potència capitalista del món durant la segona meitat del segle XVII. En aquest context es van obrir els primers cafès, espais on els clients arribats d’arreu podien degustar aquesta nova beguda. Homes de negocis, mariners, científics i intel·lectuals es reunien en aquests establiments on es gestava un canvi basat en el coneixement i l’esperit crític característic del Segle de les Llums. Però, quin paper concret jugaven els cafès en la societat londinenca i com van contribuir al sorgiment de la nova burgesia?

Modernitat i esperit crític als cafès a Londres

Es calcula que l’any 1700 hi havia un total de 3.000 cafès a Londres… per a un total de 600.000 habitants. És a dir, un cafè per a cada 200 londinencs. Però per entendre aquest fenomen cal mirar més enllà del gra mòlt, d’aquella beguda amarga que exalta els pensaments. Molt homes hi van trobar un espai on bescanviar opinions i negocis. Eren el caldo de cultiu d’una societat en transformació constant. Conscient d’això, Richard Steele, editor de la revista Tatler, va definir el cafè The Grecian com a seu de la seva revista. I és que, en una època en la que encara no existia la premsa diària moderna tal i com l’entenem actualment, aquest establiments suposaven la principal font d’informació del que passava a la ciutat.

Lloyd’s, una de les empreses d’assegurances més importants del món, té els seus orígens en un petit cafè de Londres obert al segle XVII

L’any 1676 el fiscal del rei Carles II d’Anglaterra va fer una petició pel tancament de tots els cafès de Londres per acabar amb les conspiracions contra la voluntat absolutista de la corona. Va ser, lògicament, un intent fallit, ja que gran part de la societat anglesa s’hi va oposar. Aquesta anècdota serveix per il·lustrar l’esperit modern, crític i liberal que es respirava als cafès, on la beguda no era el protagonista. Filòsofs, intel·lectuals i científics hi van trobar un espai on reunir-se periòdicament i parlar amb total llibertat dels seus avanços, com és el cas de la Royal Society, presidida pel científic Isaac Newton, que es reunia a la Grecian Coffee House, i a la qual s’hi afegia setmanalment l’astrònom Edmund Halley.

John Locke, considerat el pare del capitalisme, acudia a aquests establiments amb freqüència

Els cafès, doncs, actuaven com a creadors d’una nova realitat, i van ser al mateix temps la incubadora del liberalisme i de la burgesia europea des del segle XVII. Així com els teatres i els salons permetien a la nova burgesia plaer estètic, els cafès els permetien interactuar entre ells i engegar nous negocis. Els amos d’aquests locals ho tenien molt clar: les seves normes exigien un comportament “propi de cavallers”, amb un to de conversa moderat. Aquest ambient reflexiu es veia justificat amb el fet que totes les begudes que s’hi servien eren no alcohòliques: xocolata, té i cafè. Aquests van ser els sabors que van desenvolupar les noves formes comercials i culturals de l’època

fulletó titulat “Petició de les dones contra el cafè, on s’exposen públicament els efectes negatius en el sexe degut a l’ús desmesurat d’aquesta beguda dessecadora i afeblidora”
Fulletó titulat “Petició de les dones contra el cafè, on s’exposen públicament els efectes negatius en el sexe degut a l’ús desmesurat d’aquesta beguda “dessecadora i afeblidora”

Els cafès, però, excloïen totalment les dones, que perdien tota possibilitat de formar part de la nova burgesia i quedaven destinades a mirar-se els canvis socials i econòmics de l’època en condició d’espectadores passives. Com a reacció a aquesta societat patriarcal, al 1674 es va publicar un fulletó que va tenir molt ressò: exposava el temor d’una part de la societat de què els homes acabessin estèrils per culpa del consum de cafè. Tot i aquestes espontànies, atrevides i justificades reivindicacions feministes, les dones van quedar excloses d’aquesta nova realitat concebuda als cafès.

El Lloyds, de cafè a empresa d’assegurances

Un dels millors exemples del cafè com a centre de negocis el trobem amb el Lloyd’s Coffee House –o, simplement, Lloyd’s-, inaugurat l’any 1688 per Edward Lloyd al Tower Street. Ràpidament es va consolidar com a espai de referència per a tot allò relacionat amb la navegació a Anglaterra: capitans de vaixell, comerciants, armadors i agents d’assegurances hi acudien per conèixer les novetats, i per poder-los acollir a tots l’establiment es va mudar a un espai més gran al Lombard Street. El butlletí Lloyd’s New va suposar la materialització en paper de la frenètica activitat comercial que es vivia entre les quatre parets del Lloyd’s. Així va néixer, per cert, un dels primers diaris del Regne Unit.

El cafè The Grecian va ser fundat el 1665 per un mariner grec. Es va convertir en la seu oficiosa dels Whigs, l’oposició antiabsolutista al parlament britànic, després en la dels membres de la Royal Society. Diu la llegenda que dos erudits es van reptar a duel a les seves portes per dirimir qui tenia raó en posar l’accent a una paraula grega. Va tancar el 1843

Existeix el rumor que a Edward Lloyd, conscient de l’èxit del seu local, se li va ocórrer col·locar una pissarra negra amb uns guixos a disposició dels clients, que van començar a escriure dades relatives a tipologies de carregaments i vaixells que estaven interessats a assegurar, a la espera que algú s’hi poses en contacte. Així és com, presumptament, aquest establiment va començar a actuar com a intermediari per tancar negocis d’assegurances. Tot i la dificultat de discernir entre ficció i realitat, l’anècdota ens serveix per il·lustrar la importància del Lloyd’s com a centre de negocis d’asseguradors marítims.

A principis del segle XVIII el Lloyd’s s’estava transformant radicalment: la majoria d’agents d’assegurances de la ciutat es citaven allà amb els seus clients, i al cap de poc hi van començar a llogar reservats especials. A finals de segle va fer un salt transcendental i es va traslladar a la primera planta de la borsa de Londres, el Royal Exchange, on els agents es van associar, creant la major empresa asseguradora del món. Al 1871 la companyia Lloyd’s va ser reconeguda oficialment per una llei del Parlament britànic, i a finals del segle XIX va començar a acceptar formes d’assegurances que no fossin marítimes.

Interior d'un cafè londinenc al segle XVII amb una animada activitat comercial
Interior d’un cafè londinenc al segle XVII amb una animada activitat comercial. A la imatge principal, una imatge de Lloyd’s.

Avui en dia, Lloyds és una de les principals companyies d’assegurances del món. Un negoci que va néixer a l’època de la gènesis de la burgesia moderna i que ha sobreviscut durant quatre segles fins a ser una peça important del ferotge trencaclosques capitalista i neoliberal del segle XXI. Al principi, els negocis es segellaven amb l’aroma del cafè. Ara, empresaris amb americana i corbata veuen el majestuós edifici del Lloyds a la City mentre passegen amb un frankfurt a la mà. Londres, enclavament marítim clau, ha sabut aprofitar la seva posició comercial privilegiada per enriquir-se econòmicament. Edward Lloyd va saber veure l’oportunitat de combinar aquest frenètic ritme de comerç marítim amb els orígens dels cafès. Sense saber si era ell qui atreia intencionadament als asseguradors, o eren aquests qui buscaven el Lloyds per a fer-hi negocis, aquest establiment històric és el millor exemple per il·lustrar la importància dels cafès del Londres de finals del segle XVII.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...