Els irlandesos tenen una llarga llista de formes de resistència contra l’invasor anglès, fins i tot tenen l’honor d’haver-ne creat, o patentat, de noves. La patida per Charles Cunningham Boycott va ser especialment sonada, fins a tal punt que s’acabaria fent servir el cognom de la víctima per fixar un terme avui sobradament conegut per tothom: boicot.

Charles Cunningham Boycott caricaturitzat el 1881. Va servir al 39è regiment d'infanteria, destinat a Irlanda, arribant a capità. Un cop retirat faria d'agent administrador per al 3r comte d'Erne. El seu ostracisme va aportar el terme boicot
Charles Cunningham Boycott caricaturitzat el 1881. Va servir al 39è regiment d’infanteria, destinat a Irlanda, tot i que li deien “capità” no és segur que tingués aquesta graduació. Un cop retirat faria d’agent administrador (Land Agend) per al 3r comte d’Erne. El seu ostracisme va aportar el terme boicot.

Tal com vam explicar a la Gran fam d’Irlanda, el gran problema per a la major part de la població catòlica de l’illa era la distribució de la terra en favor de la minoria terratinent anglesa. Després de la Gran Fam (1845-1850), però, poca cosa se solucionà. La principal preocupació per als anglesos continuava sent treure el màxim rendiment de “les seves” terres i prou.

Coincidint amb l’aniversari dels 150 anys de la gran fam, el govern britànic va demanar disculpes pel que havien (o millor dit, no havien) fet. Al juny de 1997 Tony Blair va publicar una disculpa oficial, coses que només passen després de les independències dels antics territoris ocupats. I encara amb el desacord dels unionistes, que acusen de “victimistes” als “nacionalistes irlandesos”

En les dècades posteriors a la crisi es van succeir els moviments de resistència a l’illa. Això justificà una accentuació de la repressió, molt més violenta encara. Malgrat els fracassos de diversos aixecaments revolucionaris, els irlandesos van aconseguir posar sobre la taula en primer terme el problema irlandès. El primer ministre britànic William Gladstone va guanyar les eleccions de 1868 amb el lema de campanya “Justícia per a Irlanda”, però sobre el terreny era molt difícil d’aplicar qualsevol mesura pal·liativa, per la resistència del sector més conservador del parlament anglès.

Les tres “F”: fair rent, fixity of tenure i free sale

Ni els intents de reforma agrària ni els d’aportar una representació política irlandesa al parlament britànic van poder solucionar el problema de fons: encara a la dècada de 1870 menys de 2.000 persones, majorment anglesos, seguien tenint el 80% de les terres cultivables, i d’aquests menys de 800 acumulaven el 50%, el que deixava uns tres milions d’irlandesos en la més absoluta indefensió. Per exemple, més de 3/4 parts dels lloguers eren per períodes de només un any. A més, molts d’aquests propietaris ja ni tal sols eren a l’illa, sinó que eren propietaris absents que enviaven gestors per administrar les seves finques.

La Germandat Republicana Irlandesa i la seva branca americana, la Germandat Feniana, intentaren un desembarcament armat a Irlanda per alliberar-se del jou anglès el 1867 que fracassà. Així eren ridiculitzats els irlandesos el 1867: Una barreja anticatòlica (molts nens) amb un inlandès borratxo disfressat de Guy Fawkes.
La Germandat Republicana Irlandesa i la seva branca americana, la Germandat Feniana, intentaren un desembarcament armat a Irlanda per alliberar-se del jou anglès el 1867 que fracassà. Així eren ridiculitzats els irlandesos el 1867: Una barreja anticatòlica (molts nens) amb un irlandès borratxo disfressat de Guy Fawkes.

L’Irish National Land League (Conradh na Talún en irlandès), la Lliga Nacional Irlandesa per la Terra, amb 200.000 afiliats, en seria el principal protagonista que s’enfrontà a aquesta situació. La Lliga va encapçalar llavors la lluita pacífica per la reivindicació dels drets a la terra dels irlandesos, sense, per això, encara qüestionar la propietat de forma radical. Les seves reivindicacions eren les “tres F”: renda fixa, poder romandre a les terres mentre es treballaven, i poder llogar-les. Tot, a canvi de compensacions als terratinents.

El 1879 l’anomenada Guerra Per la Terra (en realitat un conjunt de protestes civils generalitzades que durà 3 anys), va ser el primer qüestionament seriós a aquesta situació per part de la població irlandesa.  Segons la historiografia irlandesa, aquest any i la Lliga marquen l’inici de la fi dels grans latifundis a l’illa.

Les causes de l’aixecament en aquests anys es troba en la crisi econòmica internacional provocada per la Guerra Civil nord-americana i la guerra franco-prussiana, al que s’afegiria una nova crisi alimentaria provocada per una sèrie d’epidèmies que delmà els animals de granja. Tot això, s’afegia a la generalitzada sensació d’indefensió creada durant la Gran Fam per la inacció del govern britànic, i l’actitud dels terratinents, que tot ho solucionaven expulsant els seus llogaters de les mini parcel·les que treballaven, pel que tot s’acabava amb desallotjaments dels irlandesos més pobres per l’impagament de deutes acumulats.

La Lliga es va fundar al comtat de Maig el 26 d’octubre de 1876. El 2 de novembre de 1878 publicaven el seu manifest fundacional al diari històric local Connaught Telegraph, adquirit per James Daly i molt implicat en la lluita pels drets socials, amb el clarificador nom de: “la terra irlandesa pels irlandesos”La primera gran acció va ser el 20 d’abril de 1879, quan la població d’Irishtown (també al comtat de Maig) va ser amenaçada de patir desnonaments massius, fins a 22, a causa dels famosos impagaments. James Daly va fer una crida contra el conegut com “la controvèrsia per la taxa Bourke” i milers de persones (entre 8.00 i 15.000 segons les fonts) es van concentrar a la població per ajudar a evitar els desnonaments. El resultat va ser una primera victòria pels irlandesos, donat que no només no van haver-hi desnonaments, sinó que es va aconseguir una rebaixa dels lloguers del 20%. La mateixa concentració va servir per posar en contacte diversos activistes pels drets dels irlandesos de diversa tendència, el que convertí la Lliga en una gran plataforma de resistència.

El boicot

Gladstone_Liga_Terra_pet
El primer ministre Gladstone, caricaturitzat sota l’amenaça de la Lliga, redacta diferents lleis sobre el tema irlandès, la majoria a la paperera. Crítica unionista a les demandes irlandeses.

Amb la crisi agrària de 1879, la Lliga Nacional Irlandesa va passar de la denúncia a l’acció, i una de les seves primeres “víctimes” va ser Charles Cunningham Boycott. Boycott era l’administrador de l’absentista John Crichton, 3r comte d’Erne, el qual posseïa més de 40.000 acres a Irlanda, 2.000 de les quals al comtat de Maig. A Boycott, el territoni no li era estrany, doncs hi havia estat destinat més de 15 anys a treballar-hi. Quan va arribar a l’illa d’Aschill (precisament situada al comtat de Maig) a començaments de 1880, es va trobar en ple conflicte. Havia de gestionar una finca de més de 600 acres, amb estables propis, una casa senyorial al llac Mask, un embarcador, dos castells, dues illes, i els drets de caça. Tot per gestionar-lo durant 31 anys, tenia la intenció, pobre il·lús, de retirar-se allà.

Boycott es prendria seriosament la seva feina, i davant la demanda dels treballadors d’ajornar els pagaments per la crisi agrària, aquest s’hi negà en rodó. Llavors aquests van començar, amb el suport de la Lliga, una mena de nova vaga de serveis a l’estil salvatge. Els jornalers es van negar a treballar les seves terres, però és que ni el carter li portava el correu, ni el servei venia a netejar la casa, el transport ferroviari es va negar a traslladar el seu bestiar, ningú li volia vendre provisions per menjar, ni fusta per escalfar-se. Res.

El diari The Times al novembre va començar a fer servir el terme “boycotting” per definir la seva situació d’ostracisme.

Boycott va haver de recórrer a l’exèrcit per poder sobreviure i a voluntaris orangistes per treballar les terres, però el cost de tot plegat depassava de llarg el que donava la collita. El govern va valorar en unes 10.000 lliures el cost “a xíling per cada nap cultivat a les terres de Boycott”, es va arribar a dir. I el propi Boycott va fer una petició d’indemnització reclamant 6.000 lliures més com a compensació per les pèrdues personals. Adduïa “la manca de llei a l’oest de l’illa d’Irlanda”.

Esquirols orangistes a les terres de Boycott. En realitat, els anomenats "Boycoot Expedition" eren paramilitars, convenientment protegits per l'exèrcit
Esquirols orangistes a les terres de Boycott. En realitat, els anomenats “Boycoot Expedition” eren paramilitars, convenientment protegits per l’exèrcit. Podeu veure una de les notícies sobre la seva arribada.

Així, Boycott va haver de ser evacuat per membres del 19è batalló d’hússars, en una ambulància militar el 27 de novembre de 1880, davant la impossibilitat de trobar un xofer que volgués conduir el seu carro. El deixaren a Claremorris, des d’on arribà en tren fins a Dublín amb la intenció d’estar-s’hi una setmana, fins arreglar les coses, però se li va recomanar que escurcés l’estada i tornés a Anglaterra. L’ 1 desembre va prendre el vaixell-correu a Holyhead amb la seva dona Anny, i s‘instal·là finalment a Suffolk on va morir el 1897.

L’aparició del terme “boicot” en forma impresa és molt divers. A partir de referències al seu ús popular a nivell local, mica en mica es va fer un lloc a la premsa. Segons Joyce Marlow, la paraula va ser utilitzada per primera vegada al diari de Chicago Inter-Ocean l’octubre de 1880, al novembre apareix en un article al Birmingham Daily fent referència a un altre boicot que s’havia produït a un mercat… el seu ús va esdevenir tan popular que va ser fixat al diccionari Oxford el 1888.


Més informació:

La Lliga històrica va desaparèixer, però avui en dia una associació se’n proclama hereva, amb uns interessos semblants:

About the National Land League Of Ireland…

This page outlines what the National Land League of Ireland is about… CONSTITUTIONAL PREAMBLE “The National Land League of Ireland, established through the ratification of this Constitution by the members of the Provisional Committee, has been formed in response to the mass application for possession of family homes in the Courts of the Island of Ireland by financial companies and entities, and their intention to evict hundreds of thousands of Citizens upon the Island from their homes.

 

Loading Facebook Comments ...