La Primera Guerra Mundial (1914-1918) va suposar un dels canvis més brutals que ha viscut la Història. La humanitat entrà de cop al segle XX i les conseqüències demogràfiques, militars, polítiques i tecnològiques encara es fan sentir cent anys després del conflicte. Socialment, per exemple, la dona començà a alliberar-se de les estretes convencions que la mantenien lligada a un rol secundari dins la societat (encara que per desgràcia avui hi hagi moltíssim a millorar). A causa de la falta d’homes – que estaven massacrant-se al front – la dona fou qui tirà endavant la rereguarda a les fàbriques, als hospitals, a les escoles o a les oficines. Militarment però, la seva presència a les trinxeres va ser molt escassa, excepte el cas que exposarem tot seguit.

En abdicar el tsar Nicolau II al febrer de 1917, Rússia va passar de ser un règim autocràtic a ser una democràcia parlamentària en qüestió de dies. La revolució que havia començat un mes abans amb protestes a la capital Petrograd (avui Sant Petersburg) girà completament la història del segle XX. Per primera vegada, Rússia es convertí en una democràcia amb un parlament lliure. Un Govern Provisional va convocar eleccions i va promulgar unes lleis molt avançades per a un estat que sempre havia estat endarrerit respecte a la resta de països europeus. El sufragi femení en va ser una d’aquestes (al Regne Unit, per exemple, les dones no van poder votar totalment fins al 1928, i a la democràtica França fins a una data tan tardana com el 1944). Per demostrar esperit revolucionari, les noves autoritats van adoptar com a himne una versió de La Marsellesa, la Marsellesa dels Treballadors:

Рабочая Марсельеза (Workers’ Marseillaise) with Lyrics

The Workers’ Marseillaise was a Russian revolutionary anthem first written and set to the tune of the French Marseillaise in 1875. It proved extremely popular and was sung frequently during the Revolution of 1905; famously, Maxim Gorky wrote of it in his 1906 novel “Mother”: “In this song there was nothing from the old, slavish world.

La Revolució de Febrer de 1917 – inspirada en la revolució francesa – va fer canviar per sempre a la societat russa.

Però no tot era idíl·lic. A l’exterior, Rússia es trobava encara immersa en la Primera Guerra Mundial i els enemics (Alemanya, Àustria-Hongria i l’Imperi Otomà) amenaçaven les fronteres del país. Els aliats principals (França i el Regne Unit) quedaven lluny i l’estat i la moral de les tropes eren lamentables, amb desercions constants i amotinaments que posaven en perill el manteniment del front. Que l’odiat tsar hagués abdicat no era suficient per apaivagar els soldats que reclamaven més drets o la fi de la guerra. Per aquest motiu, les noves autoritats se les van haver d’empescar per acabar amb el desastre i una de les solucions els hi va caure inesperadament: es va fer una oferta per enrolar dones a l’exèrcit i que lluitessin amb les mateixes condicions que els homes.

Dones soldats amb el cap afaitat abans d'anar al front. (Fotografia: www.fa.ru)
Dones soldats amb el cap afaitat abans d’anar al front. (Fotografia: www.fa.ru)

La iniciadora d’aquesta proposta fou Maria Botxkariova, una dona que ja el 1914 havia aconseguit enrolar-se a l’exèrcit. Fugint dels maltractaments del seu marit, Botxkariova deixà la seva llar siberiana, demanà permís escrit al tsar i quan el tingué, entrà a formar part del 25è Batalló de la Reserva. Al front, demostrà el seu valor davant l’enemic alemany i fou condecorada diverses vegades, arribant al rang de sergent. Amb els nous aires de canvi de la revolució del 1917, va creure oportú suggerir al govern la creació de batallons femenins per lluitar al front. Ningú millor que ella podia ser la responsable de les noves unitats.

Els batallons femenins van demostrar als homes del front que les dones estaven més disposades a lluitar fins al final.

El Govern Provisional va rebre la proposta de Botxkariova a la primavera de 1917 i la va trobar excel·lent. Unes dones lluitant a les trinxeres per pur patriotisme sense esperar res a canvi era el revulsiu perfecte per a demostrar als combatents masculins que no era hora de desercions ni de covardies. Aprofitant el sufragi femení recentment aprovat, es va donar permís a les dones per allistar-se a l’exèrcit, i fins a 6.000 d’elles van passar a formar part de les tropes de l’exèrcit rus. Ha de quedar clar que no va ser una mobilització general sinó que eren totes voluntàries. La majoria de dones soldats eren antigues estudiants, mullers de soldats i oficials en actiu, vídues de guerra, obreres i algunes membres de l’aristocràcia que no van demanar cap privilegi a l’hora de servir.

Els batallons femenins tenien un nom contundent: Batallons de la mort. Això no es trià a l’atzar. Mostra la determinació de les seves membres d’anar fins al final. Quan es van desplegar al front bielorrús, al juny de 1917, van entrar en combat sense contemplacions. L’uniforme era el mateix que el dels soldats masculins, anaven rapades al zero i estaven armades amb el fusell Nagant de l’exèrcit rus. No cal dir que el govern va fer un ús propagandístic dels batallons femenins que va traspassar fronteres.

Les combatents portaven unes càpsules de cianur a sobre per evitar caure presoneres de l’enemic.

Periodistes nord-americans, francesos i britànics van publicar articles arreu sobre les combatents russes. Algunes sufragistes britàniques anaren a Rússia a conèixer de primera mà a Botxkariova i les seves guerreres per demostrar als obtusos parlamentaris del seu país de què eren capaces les dones. Fou una petita revolució femenina enmig de l’infern de la guerra. Però les coses van acabar en desastre.

Quan els bolxevics agafaren el poder amb la Revolució d’Octubre de 1917 no van voler saber res dels batallons femenins. Van considerar que eren un grapat de dones burgeses que no només es distreien fent la guerra sinó que també eren reaccionàries. Haver servit a les ordres del govern provisional les convertia en enemigues. Igualment, el fet que durant l’assalt al Palau d’Hivern algunes dones formessin part dels defensors no ho van perdonar mai. Les unitats foren dissoltes per sempre.

Moltes combatents van ser violades o executades pels bolxevics.

Pel que fa a Maria Botxkariova – després d’haver viatjat als Estats Units i al Regne Unit, on fou rebuda pel president Wilson i pel rei Jordi V – va tenir la mala pensada de tornar a Rússia. Una Rússia dominada per Lenin i els bolxevics que ja no era la seva. Botxkariova fou afusellada el 19 de maig de 1920 acusada simplement d’haver donat suport a un govern antirevolucionari.


Més informació:

Russia’s Great War and Revolution

During the First World War, approximately six thousand Russian women became combatants. This experience was unprecedented, far surpassing previous or contemporary examples. More significantly, Russia was the only country to employ women systematically in sexually segregated military formations.

Womens Battalions Of Death

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...