No és pas nou que bona part del cinema de ciència ficció té les arrels més al passat que no pas al futur, de manera que en grans èxits com “El senyor dels Anells” o “Star Wars” estan plens de referències a mites i llegendes medievals, de noms amb reminiscències clàssiques i d’aclucades d’ull al passat. Sense anar més lluny, l’espasa làser de Luke Skywalker s’ha vist sovint com una reencarnació d’Excalibur.

Star Wars, Episodi I. Senat de la República.
Star Wars, Episodi I. Senat de la República.

Precisament fa unes dies que s’ha estrenat l’episodi VII de Star Wars, El retorn de la força. Com tots sabem Star Wars, reprodueix un clàssic plantejament hollywoodià de la dicotomia del “Bé” contra el “Mal” i, més enllà de les espectaculars batalles, dels androides i les modernes Excalibur que lluen al nostre imaginari des de finals dels anys 70, també s’hi reprodueixen estructures polítiques prou conegudes.

Fotograma de Star Wars. Episodi VII. Tropes imperials en formació.
Fotograma de Star Wars. Episodi VII. Tropes imperials en formació.

Casualment, el bàndol dels “bons” és representat per una anomenada república i el dels “dolents”, per un imperi i s’hi fan evidents alguns paràmetres que no ens son desconeguts, i res és casualitat. Al llarg de les diferents pel·lícules, veiem que les decisions de l’Imperi les pren sempre una única persona que apareix en pantalla en una posició físicament predominant, normalment ubicat amb tota parafernàlia en un espai que podríem definir com una “sala del tron”, això si, molt fosca. Per altra banda, el mètode de decisió que regeix la república es centra en un senat i un “consell de la galàxia” (que podem veure molt gràficament a l’episodi I), alhora que queda clar que les “autoritats”, com la princesa Leia, segueixen les accions militars envoltats de col·laboradors que sovint, vesteixen de forma similar, donant una idea d’igualitarisme.

soldats_alemanys_parada
Tropes nazis en formació.

Ara bé, com en tants altres casos, l’Alemanya nazi és una (potser podríem dir “la”) gran font d’inspiració per tal de fer veure els dolents com a molt, molt dolents. Aquesta comparació es fa palesa en elements com les plantades militars que, en una escena de l’episodi VII, es concreta en una gran extensió de soldats imperials formats en un gran espai suportant un personatge que fa un discurs del qual n’és més destacable que forma que el fons, amb una oratòria exagerada i sospitosament similar a les arengues de Hitler. Si això li afegim que l’espai està engalanat amb grans estandards allargats de color vermell amb un símbol circular de color negre al centre, i que en acabar els soldats saluden a l’uníson braç en alt… dons blanc i dins ampolla…. i que en són, de dolents!

Fotograma de Star Wars. Episodi VII. Arenga a les tropes imperials.
Fotograma de Star Wars. Episodi VII. Arenga a les tropes imperials.
Adolf Hitler adreçant-se a les tropes.
Adolf Hitler adreçant-se a les tropes.

Aquesta no és pas la única referència de Star Wars que ens recorda el nazisme i és que sense anar més lluny, el més cèlebre dels personatges, Darth Vader, duu un casc que recorda els de l’exèrcit alemany de la II Guerra mundial. Aquest casc però, presenta un cas ben curiós, i és que uns catorze anys després de l’aparició de Darth Vader a les pantalles, aquest casc fou

Fedeyeen de Saddam Hussein amb el "casc Darth Vader" (font: /www.warrelics.eu)
“Fedayeen” iraquià amb el “casc Darth Vader” (Font: www.warrelics.eu)

documentat durant la primera guerra del golf com a part de l’equipament dels paramilitars fedayins iraquians que s’enfrontaren amb l’exèrcit dels Estats Units. Què millor per Holywood? Els Estats Units lluitant contra el Mal absolut! La curiositat s’explica pel fet que Uday Hussein, el fill gran de Saddam Hussein i fundador d’aquestes cos armat irregular, era fan de la pel·lícula i no es tallà en adoptar el casc que, és clar, aviat fou conegut pels americans com el “casc Darth Vader”.

“La posta en escena era tan o més important que el contingut dels discursos.”

Però tornem a l’arenga de l’oficial cridaner de les tropes imperials. Per què ens recorda Hitler? com eren els seus discursos? Segons analitza Richard J. Evans a “L’arribada del Tercer Reich”, la tècnica del “Fürher” per als discursos està prou clara i marca un canvi important a l`època tot adaptant la retòrica agressiva predominant fins al moment en els moviments d’extrema esquerra, i hi aplicà un llenguatge de fàcil comprensió i directe, sense massa frases subordinades i amb un missatge clar tot i que poc argumentat, segurament perquè no resistiria el seu qüestionament. El mateix Hitler parla al seu llibre Mein Kampf l’any 1925 de l’èxit de la propaganda marxista així com del seu paper a la Gran Guerra, i té clar que en aquest camp, calia aprendre’n “dels enemics”, així com que s’havia de dirigir l’acció no tant als intel·lectuals sinó a la massa, menys culta i per tant, més manipulable. També exposa que és la poca memòria de la massa el que fa necessari de concretar el missatge i fer-lo molt fàcilment entenedor per tothom i sobretot, pel seus sentiments. Calia tocar el cor i segons el mateix Hitler la paraula és, “per raons de naturalesa psicològica, la única capaç de produir revolucions realment grans als sentiments”.

Instantànies d'un discurs de Hitles
Instantànies d’un discurs d’Adolf Hitler

La posta en escena era tan o més important que el contingut dels discursos, que arrencaven amb un silenci llarg i evident que creava expectació entre el públic i aconseguit això i per mantenir l’atenció del “respectable”, començava a parlar en veu baixa per anar augmentant poc a poc fins arribar a parlar a un volum alt i un to agut, tot plegat acompanyat d’un llenguatge postural teatral cada vegada més present que es basava en ganyotes i moviments ostensibles de braços i mans amb gestos potents i agressius que reforçaven el llenguatge directe i contundent. Que tot plegat no era espontani és evident, però per si en faltava alguna prova, el 1925, el seu fotògraf Henrich Hoffmann realitzà una sèrie de retrats en el que se’l veia assajant el seu llenguatge postural davant el mirall . Aquestes imatges no s’havien de fer públiques, ja que el mateix Hitler n’ordenà la destrucció, però Hoffmnan no li féu cas i fa uns anys, van sortir a la llum.

Hitler Speech To The World

http://thegreateststorynevertold.tv/ This is exactly what’s happening in America and the world! Unemployment, etc! We should be ashamed of letting them do this to us that has been going on since the early 1900s.

A part de l’entrenament gestual, els alt-i-baixos de la seva veu eren característics dels seus discursos, i els podrem reconèixer fàcilment a l’escena de l’Episodi VII de Star Wars amb què començàvem aquest post. La veu de Hitler també fou objecte d’entrenament en aquest cas, amb l’ajut d’un cantant d’òpera abans de les eleccions del 1933 tal i com ho explica el mateix cantant, Paul Devrient, al seu diari en el que hi descriu més d’una disputa amb l’austríac.

“Hitler només analitzà el que havia passat a començaments de segle XX i adoptà els mitjans adients per fer seu l’èxit que ja havien aconseguit d’altres”.

La important càrrega gestual de l’oratòria de Hitler cal inserir-la també en un moment en què entren a formar part de la propaganda nous mitjans audiovisuals tant importants com el cinema, de manera que la imatge del líder i les seves característiques passen a ser un fenomen de masses. A partir d’aquest moment, l’objectiu de la propaganda nazi era precisament el de convèncer les masses, aquesta és la gran novetat, i les grans parades com les que es feien a Nuremberg havien de tenir un efecte destacable, quasi hipnòtic, en els espectadors. Aquest efecte no fou però exclusiu del règim alemany, sinó que comparteix característiques amb d’altres líders feixistes com Mussolini.

Hitler només analitzà el que havia passat a començaments de segle XX i adoptà els mitjans adients per fer seu l’èxit que ja havien aconseguit d’altres. El missatge nazi va triomfar en una Alemanya que sortia humiliada de la Primera Guerra Mundial i va portar Europa al desastre. El nazisme i els seus símbols son il·legals a força països començant per Alemanya, però alguns dels postulats teòrics sobre el paper de la propaganda que exposa el Mein Kampf i que desenvolupà el Ministre de propaganda Joseph Goebbels, famós per consignes com “una mentida repetida mil vegades esdevé una veritat”, les podem reconèixer clarament encara als mètodes actuals.

L’any 2003 es publicà una notícia segons la qual, un ex-col·laborador neonazi espanyol impartia formació d’oratòria a polítics del Partit Popular del País Valencià. Posteriorment, el PP el va apartar d’aquesta tasca.

Què visitar?

Actualment tenim la oportunitat de viatjar a Nuremberg i visitar l’anomenat Camp Zeppelin, que podríem dir que era el “desfilòdrom” del nazisme i que consisteix en un immens espai per a parades militars i grades per als espectadors. L’actual museu permet de veure, a més del Camp Zeppelin dissenyat per a Albert Speer, l’anomenat “arquitecte de Hitler”, una cola d’estructures com un les restes d’un estadi, un palau de congressos, un quarter de les SS, una gran avinguda, etc. Tot plegat conformava la capital de Hitler on no per casualitat, els aliats van escollir de fer-li el famós judici el 1945-46.

The Nazi Party Rally Grounds: Documentation Center

Once Hitler had declared Nuremberg the “City of Nazi Party Rallies” in 1933, construction began on monumental buildings for the party’s mass meetings on eleven square kilometers (4.25 square miles) in the southeastern part of the city. Even today, the remains of huge structures bear witness to the megalomania of the National Socialist regime.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...