El dia 19 de desembre de 1989, els líders comunistes de Timișoara intentaren negociar amb els treballadors de les fàbriques per tal que retornessin al seu lloc de treball a canvi de millores salarials. El comitè central del PCR de Timișoara estava disposat a firmar qualsevol cosa perquè acabessin els enfrontaments al carrer, fins i tot mesures que difícilment eren impossible d’assumir. Els treballadors, conscients que aquestes promeses eren fruit d’un moment de màxima tensió i que eren del tot irrealitzables per la situació econòmica extrema que travessa l’estat romanès, convocaren una marxa massiva des de les fabriques cap al centre de Timișoara l’endemà dia 20 de desembre.

“Ceausescu acusava a diferents serveis secrets occidentals de promoure un cop d’estat a Romania, els “favorits” eren els hongaresos (usats de brots expiatoris i d’element contaminador del país), els russos, i també a francesos, iugoslaus i israelians”.

El dia següent, més de 100.000 treballadors marxaren des de les fabriques en direcció al centre urbà de Timișoara sense que ni els efectius policials (la milícia) ni tampoc l’exèrcit romanès fes acte de presència o mostres per dissoldre cap concentració. El centre de Timisoara fou pres per la multitud que cantava eslògans contra Ceaușescu, afirmant que l’exèrcit recolzava la manifestació. Nicolae Ceaușescu, conscient de que la situació se li escapava del tot de les mans, decidí de suspendre el viatge al Iran que tenia previst -un viatge que havia de permetre comprar cru a baix preu perquè els romanesos no morissin de fred a l’hivern- i tornar a Romania, mentre la seva dona (que ostentava el càrrec de vice-presidenta de la República Socialista de Romania) envià al primer ministre Emil Bobu a negociar amb els manifestants per restaurar l’ordre. En un primer moment s’acceptà l’alliberament dels treballadors detinguts, però la principal demanda dels manifestants, que era la dimissió de Ceaușescu i la seva dona, era totalment impossible d’assumir.

La camarilla de col·laboradors i seguidors de l’entorn dels Ceaușescu eren conscients que l’odi cap als desajustaments i misèries del sistema comunista es canalitzava cap al matrimoni i els seus fills, de manera que com que a ells els deixaven de banda, la situació era tot un bàlsam. La població romanesa començava a manifestar l’odi acumulat al matrimoni Ceaușescu. Qui sap si potser comunistes d’un segon nivell que no gaudien dels privilegis de la nomenclatura del primer nivell, menys visibles, podien controlar una futura transició, com passaria a Polònia, Hongria o Txecoslovàquia? Era necessària una concentració popular i massiva per filtrar un canvi de poder a les altes esferes, dins els propis quadres del PCR.

“El dia 21 de desembre va tenir lloc la gran concentració de treballadors davant de la seu del comitè central del PCR, per portar-la a terme s’havien traslladat treballadors del torn de la nit de les fabriques de les afores de Bucarest”.

Continuem amb la història; el dia 20, Ceaușescu feia una aparició pública al costat de la seva dona, Emil Bobu i el comandant en cap de l’Exèrcit, el general Vasile Milea, on condemnà enèrgicament els esdeveniments de Timisoara i els presentà com una ingerència externa en els assumptes interns de Romania, fet del tot contraproduent, ja que per la majoria dels romanesos aquesta era la primera informació que es tenien dels fets. Ceaușescu acusava a diferents serveis secrets occidentals de promoure un cop d’estat, els “favorits” eren els hongaresos (usats de brots expiatoris i d’element “contaminador” del país), els russos, i també francesos, iugoslaus i israelians. A més, convocava una concentració de suport incondicional al règim davant de la seu del Comitè central del PCR a la capital, Bucarest.

La batalla de Bucarest

Ceauescu
Nicolae Ceauescu i la seva dona el 24 de novembre de 1989, a la cerimònia de clausura del XIV Congrés del Partit Comunista de Romania. Pràcticament un mes després, i en aquest mateix lloc, seria derrocat del poder. Fotografia: ceausescu.org / Corbis

El dia 21 de desembre va tenir lloc la gran concentració de treballadors davant de la seu del comitè central del PCR. Per portar-la a terme s’havien traslladat treballadors del torn de la nit de les fabriques de les afores de Bucarest que a més, van haver de caminar durant tota la nit fins al centre de la ciutat. El míting va començar abans de migdia, durant el qual Ceauşescu va aparèixer al balcó del Comitè Central acompanyat dels membres del Comitè Polític Executiu, per mostrar que tots els membres de la direcció del país estaven al seu favor. El míting va ser obert per Petrescu Barbu, primer secretari del Comitè Municipal del Partit. Després, representants de diverses empreses de la capital van prendre la paraula condemnant “als fanàtics” de Timisoara, expressant la seva determinació a defensar la independència i la sobirania de la Romania socialista, per dur a terme els objectius establerts pel XIV Congrés del PCR i les disposicions del secretari general del partit. Aquesta concentració/míting estava essent televisada en directe per tot el país i discorria de forma pacífica i aparentment controlada per la Securitate. Nicolae Ceaușescu, que mostrava símptomes d’esgotament (era ja una persona de quasi 80 anys) i li costava parlar amb serenor (tenia un defecte de parla i quan parlava tartamudejava, sobretot quan deia la “p”), feia una defensa de les fites del socialisme romanès i dels avenços del comunisme, quan de sobte la gent va començar a cridar. Ceaușescu feia cara de no saber què passava i instants després es tallava l’emissió de la televisió. Que havia passat?

Es van fer moltes hipòtesis sobre el que havia passat, rumors infundats i teories de la conspiració alimentades pel fantasma “de la por” de la cultura romanesa. Es van arribar a dir autentiques monstruositats, com per exemple que la gent cridava perquè mentre Ceaușescu parlava agents de la Securitate estaven detenint persones, d’altres deien directament que franctiradors estaven disparant als manifestants concentrats. Per més inri, la senyal de la televisió continuava tallada sense explicacions i per la ràdio tampoc es tenia constància real del que passava als carrers de la capital. També es va dir que havia començat un batalla campal, provocant la fugida del matrimoni Ceaușescu de la seu del comitè central, l’endemà dia 22, en un helicòpter militar amb el pilot amenaçat a punta de pistola (imatges que van passar a la història i van ser portada de milers de telenotícies del moment), mentre d’altres deien que en aquell moment havien començat a produir-se aldarulls i enfrontaments entre l’exèrcit i manifestants.

La fuga en helicòpter dels Ceaușescu

A les 12:06, del dia 22 de desembre, mentre el matrimoni Ceaușescu s’escapolia del Comitè Central de la Plaça de la Revolució de Bucarest amb un helicòpter, que simbolitzava el centre vital del poder polític a Romania, el règim socialista romanès es va ensorrar de forma definitiva. Les desenes de milers de persones que eren a la plaça van veure partir l’helicòpter amb el sentiment d’estar fent caure al més sagnant dictador de la història de Romania. Pasquins van ser deixats anar per un altre helicòpter que estava en aquella zona, amb el següent text: “Els enemics us han convençut perquè feu mal al vostre país. Busquen el caos i el desordre, per conquerir Transsilvània i tota Romania. Pareu els vostres actes irracionals abans que sigui massa tard!”

Nicolae Ceausescu LAST SPEECH

Nicolae Ceaușescu (Romanian pronunciation: [nikoˈla.e t͡ʃe̯a.uˈʃesku]; 26 January 1918 — 25 December 1989) was a Romanian Communist politician. He was Secretary General of the Romanian Communist Party from 1965 to 1989, and as such was the country’s second and last Communist leader. He was also the country’s head of state from 1967 to 1989.

En el moment de màxima tensió, quan els crits eren incessants i Ceaușescu no sabia com callar-los, la seva dona li anava dient per sota: “dona’ls-hi 200 més” referint-se a l’augment dels sous. També fou ella la que cridava: “camarades, calma!” per intentar aturar els crits dels manifestants.

Al llarg de molts anys es van difondre les imatges de Ceaușescu parlant des del balcó de la seu del Comitè Central del PCR (juntament amb les de la seva “fugida” amb l’helicòpter) i que de sobte interrompien, res més, fins aquí arribaven les imatges enregistrades. Però això no és del tot cert, es tracta d’un omissió feta expressament, de la resta de les imatges filmades ja que les càmeres van continuar gravant i encara que no emetien, van enregistrar el que va passar. La multitud va començar a cridar, enmig del discurs de Ceaușescu, perquè alguns espontanis van començar a llençar petards de gran potència entre la població, simulant així trets, mentre que d’altres amb pals (que curiosament eren els mateixos pals de les banderes dels cartells de suport al règim) feien crits contra Ceaușescu i començaven a estomacar als manifestants concentrats, arribant a enfrontar-se fins i tot amb la policia. Ceaușescu i la seva camarilla no entenien absolutament res de res i a més, la majoria dels presents van començar a avançar cap el Comitè central per temor a ser atacats mentre d’altres, espantats pels esdeveniments i sense saber què fer, feien mitja volta per tornar a casa. Així doncs, es poden veure imatges de com la gent es refugiava a la seu del PCR i d’altres que ho feien al costat de les forces de seguretat allà presents, cosa molt estranya si haguessin estat realment la policia i els comunistes qui haguessin donat l’ordre de carregar contra la multitud. Aquest fet demostra que es va procedir a una ocultació de la veritat de forma deliberada. Finalment la policia restaurà l’ordre i el míting-manifestació pogué continuar, tot i que amb la meitat dels manifestants i sense restaurar la transmissió per a tot l’estat.

Romania
Placa commemorativa, recordant la “Revolució” de 1989. Fotografia: Històries d’Europa

La resta del dia 21 de desembre no va passar res més, ja que no es van donar enfrontaments entre policia i manifestants ni es van produir morts ni cap aldarull. La situació restava tranquil·la, el règim semblava que havia recuperat el control i aconseguit aturar els “terroristes” que atacaven el país. A la nit, es realitzaren connexions en directe a diferents fàbriques de Bucarest on els treballadors concentrats feien lloances i crits de defensa de Ceaușescu. Per tant, tot restava tranquil i el més important, amb l’imatge que el govern controlava la situació plenament. Però el règim estava tocat de mort, no estava enterrat però ja tenia mig peu a la tomba. Corria una estranya sensació que s’havia estès per Bucarest i ben aviat per la resta de Romania un fenomen “estrany” entre els manifestants i la policia.

“La temuda Securitate tenia les oïdes preparades per aturar qualsevol brot, atac o manifestació il·legal contra el govern”.

El dia 22 de desembre pel matí, tot semblava normal, però es van anar produint petites concentracions de persones al carrer per tal de parlar del que havia passat i del que es rumorejava que es preparava, marxes de nou des de les fabriques cap el centre de Bucarest. Un ambient que convidava a la suspicàcia. La temuda Securitate tenia les oïdes preparades per aturar qualsevol brot, atac o manifestació il·legal contra el govern. Aparentment, aquestes marxes havien estat convocades per alguns quadres intermitjos del PCR per donar suport a Ceaușescu i evitar dubtes sobre el suport que aquest tenia entre la població, però realment eren marxes de la població sobre el centre de la capital amb intencions d’obligar Ceaușescu a renunciar al poder, que ostentava des de 1965. Comunistes romanesos d’un segon nivell volien una transició democràtica “controlada per ells”, i el clan dels Ceauescu era un important roc a la faixa. Gravacions de les comunicacions policials d’aquells dies demostren com la policia anava rebent ordres d’intervenir per controlar i aturar les manifestacions, que poc a poc passaven de ser marxes pacifiques a favor del “règim” a provocar aldarulls contra les forces de seguretat de l’estat, ja que es van identificar la presència de “agitadors” entre els manifestants amb un marcat accent romanès de la zona de Besaràbia (avui Moldàvia), que havia format part de Romania fins l’any 1940. Les sospites que el KGB de la RSS de Moldàvia participava camuflada entre els manifestants era cada cop més real. A tot això, i durant tres dies, el matrimoni presidencial se’ls va perdre la pista per complet.

Bucuresti, 22 decembrie 1989, dimineata

Revoluția Română din 1989. Centrul Bucureștiului în dimineața zilei de 22 decembrie 1989.


Llegir la primera part:

Quan un cop d’estat esdevé una revolució (I)


Tercera part:

Judici final: execució del matrimoni Ceausescu – Històries d’Europa


Bibliografia:

  • Cesereanu, Ruxandra. Decembrie 89. Deconstructia unei revolutii. Polirom, Iasi, 2004.
  • Tismaneanu, Vladimir. Stalinism pentru eternitate. Polirom, Bucarest, 2005.

Deixa aquí el teu comentari

2 COMENTARIS

Loading Facebook Comments ...