Durant la Segona Guerra Mundial, una part de la població dels països ocupats pels nazis va col·laborar amb l’ocupant. Les causes de la traïció eren bàsicament tres: hi havia en primer lloc els feixistes locals que s’identificaven amb el nazisme. Desprès, els simples oportunistes que volien enriquir-se o viure amb tranquil·litat. I per últim hi trobem gent que, tot i no identificar-se amb els nazis, s’oposava als governs anteriors a l’ocupació i que va veure en els alemanys una mena de salvadors.

Entre aquests últims destacà el general rus Andrei Vlàssov (1901-1946). Malgrat ser una figura de prestigi a la Unió Soviètica, el seu nom esdevingué sinònim de traïció quan es va passar als alemanys i va crear un exèrcit per derrocar a Stalin.

El seu moment de glòria arribà al desembre de 1941 durant la Batalla de Moscou, quan les seves tropes van jugar un paper clau en la defensa de la capital.

Andrei Andréievitx Vlàssov va néixer el 1901 a Lomakino, un llogarret de la Rússia profunda. Quan esclatà la Guerra Civil Russa es va enrolar a l’Exèrcit Roig i allà va començar una prometedora carrera militar. Durant els anys vint i trenta es dedicà a l’ensenyament en vàries acadèmies militars i el 1938 fou enviat a la Xina com a conseller del govern del líder nacionalista Chiang Kai-shek. Tot i que ens pot estranyar que la Unió Soviètica ajudés un govern no comunista com el xinès, hem de tenir en compte que els nacionalistes xinesos consideraven a l’URSS com una aliada en la lluita contra l’imperialisme japonès.

Vlàssov (dreta) reunit amb uns comandants del ROA. I a la imatge principal, passant revista al al ROA.
Vlàssov (dreta) reunit amb uns comandants del ROA. I a la imatge principal, passant revista a les tropes del ROA.

De retorn a l’URSS, Vlàssov continuà escalant posicions i quan els alemanys atacaren el país al juny de 1941 tenia el càrrec de General Major. El seu moment de glòria arribà al desembre d’aquell 1941 durant la Batalla de Moscou, quan les seves tropes van jugar un paper clau en la defensa de la capital, aturant l’ofensiva alemanya que amenaçava la ciutat.  A causa d’això, fou rebut personalment per Stalin i condecorat amb l’Orde de la Bandera Roja al gener de 1942. Desprès del reconeixement, vindria el trasllat al Front de Leningrad, lloc de consumació de la traïció.

El canvi de jaqueta

Al juliol de 1942, les tropes dirigides per Vlàssov havien quedat encerclades pels alemanys a la zona del riu Vòlkhov, al Front de Leningrad. Els nazis van caçar com a conills a tots aquells soldats soviètics que intentaven fugir del cercle. El 12 de juliol, un pagès es presentà al primer comandament alemany que trobà i els digué que a la seva cabana s’hi havia refugiat un militar soviètic: quan els alemanys arribaren, reconegueren que el refugiat era Andrei Vlàssov, el general que aturà l’ofensiva de Moscou.

Detingut i traslladat a un camp de presoners per a oficials , Vlàssov afirmà haver desertat de l’Exèrcit Roig per entregar-se a les forces alemanyes i lluitar amb elles contra Stalin.

El cas es que mai s’ha arribat a saber del tot si aquest era l’objectiu de Vlàssov o bé ho digué mogut per l’oportunisme de la situació. De totes maneres, a partir de llavors assumiria aquest paper amb dedicació. Els alemanys començaren a fer propaganda entre els presoners soviètics dient-los que el general Vlàssov els cridava a enrolar-se a l’anomenat Exèrcit d’Alliberament Rus (conegut com a ROA, sigles de la denominació russa Russkaia Osvoboditel’naia Armiia).

Andrei Vlàssov al juliol de 1942 en el moment de ser capturat pels alemany
Andrei Vlàssov al juliol de 1942 en el moment de ser capturat pels alemanys.

Molts presoners de guerra soviètics s’enrolaren a l’invent de Vlàssov, ja fos per convicció anticomunista, ja fos per menjar millor (en gran part segurament per això). El cas és que 120.000 presoners deixaren els camps i es vestiren amb l’anteriorment odiat uniforme alemany. Com a bandera del ROA es va fer servir la tricolor russa. Vlàssov sempre deixà clar que el seu exèrcit lluitava per a una Rússia lliure de comunisme i que l’Alemanya Nazi era la seva aliada. No obstant, els alemanys pensaven diferent: els plans nazis implicaven la simple ocupació, explotació i extermini de gran part de la població soviètica.

El mateix Hitler es negà sempre a rebre a Vlàssov i només li tolerava les activitats amb finalitat propagandística. Quan aquest s’adonà d’això, es va llençar a la beguda i a la desesperació dins del xalet berlinès que li havien cedit els comandants alemanys.

En els plans d’Adolf Hitler no hi entrava una “Rússia lliure” com la que predicava Vlàssov.

Cap a finals de 1944 les coses començaren a canviar. L’ofensiva soviètica s’acostava a Alemanya i Hitler va permetre que les tropes del ROA passessin a l’acció: havia arribat el moment de Vlàssov. En l’entretant, el general rus s’havia casat amb una jove alemanya tot i que la seva esposa, que s’havia quedat a l’URSS, estava tancada en un camp de treball siberià. A la pobra li havien caigut vuit anys de treballs forçat per ser la muller d’un “traïdor a la Pàtria”.

Andrei Vlàssov (a l'esquerra) escoltant la sentència del tribunal militar que el jutjà el 1946 a Moscou.
Andrei Vlàssov (a l’esquerra) escoltant la sentència del tribunal militar que el jutjà el 1946 a Moscou.

A principis de 1945, quan les coses anaven maldades pels nazis es quan el ROA entrà en la lluita. Primer al riu Oder i desprès a Praga, on molts vlassovistes, veient que la guerra estava perduda, desertaren i es passaren a la Resistència txeca per ajudar als seus germans eslaus. No els serví de res: quan els soviètics els capturaren foren executats o bé enviats a Sibèria.

Molts vlassovistes, veient que la guerra estava perduda, desertaren i es passaren a la Resistència txeca per ajudar als seus germans eslaus.

El general Andrei Vlàssov es rendí als nord-americans a principis del mes de maig de 1945 prop de la ciutat txeca de Plzeň. Mentre era traslladat a una caserna per ser interrogat, una patrulla soviètica detingué el vehicle i en féu baixar Vlàssov (a causa del Tractat de Ialta entre Stalin i els seus aliats occidentals, els anglo-americans es comprometeren a entregar als soviètics tot col·laboracionista que fos capturat per ells). Traslladat a Moscou i jutjat per un tribunal militar, fou condemnat a la forca l’1 d’agost de 1946 i penjat juntament amb 12 militars soviètics més també acusats de traïció a l’URSS.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...