Quan parlem de Macedònia ens ve un nom al cap: Alexandre, i… un territori? Doncs no! En realitat són dos territoris! Avui la Macedònia històrica està dividida en dos i Grècia no reconeix l’estat macedoni. Anem als orígens: el regne de Macedònia presenta una cronologia llegendària que es remunta al 800 aC, però està clar que la referència esdevé el període de la monarquia de Filip II a mitjans del segle IV aC i sobretot, al voltant del paper del seu fill Alexandre, que portà el nom de Macedònia als confins del món conegut.

Territori del regne de Macedònia al segle IV aC.
Territori del regne de Macedònia al segle IV aC.

Al segle IV aC doncs, a l’arribada de Filip II al tron, el territori de Macedònia excedia per l’oest l’actual província grega homònima. Filip expandí els seus dominis fins a Constantinoble i cap al sud, cap a la Tesàlia fins arribar al famós pas de les Termòpiles. El territori resultant, doncs, no diferia massa de les actuals regions de Macedònia i Tràcia, al nord de Grècia. Amb la dominació romana a partir mitjans del segle II aC, la província de Macedònia s’entengué cap al nord i l’oest fins arribar a la mar Adriàtica i al centre de les actuals Albània i República de Macedònia i cap a l’est per l’actual Tràcia i fins pràcticament Constantinobla.

Caixa de Felip II amb el sol a la tapa
Capsa que contenia els restes de Felip II amb el sol de Vergina a la tapa

Es considera que la bandera o estendard de la Macedònia històrica era un petit sol del que en surten fins a 16 raigs. Aquest símbol és conegut com el “sol de Vergina” perquè es fonamenta en la troballa de la tomba de Filip II a Vergina l’any 1977, on entre d’altres elements de l’aixovar s’hi localitzà una capsa d’or que contenia les restes del rei amb aquest símbol tant a l’interior com a l’exterior de la tapa. Aquest mateix sol també era present en una altra capsa que contenia els restes d’una dona (potser la seva muller Olímpia, la mare d’Alexandre?) tot i que en aquest cas, només presentava dotze rajos que han estat relacionats amb els símbols del zodíac.

A partir de la presència del sol en d’altres elements, com algunes monedes de cronologia de Filip II i malgrat hi ha mostres de l’existència d’aquest símbol en moments força anteriors, actualment està generalment acceptat com a emblema de la monarquia macedònia, fins al punt que ha fet fortuna en tota mena de referències turístiques.

A inicis de setembre del 1991, el mateix any que naixien una pila de nous estats al centre d’Àsia fruït de la desintegració de la URSS, als Balcans també s’iniciava la dissolució de lugoslàvia. Després d’una declaració unilateral d’independència, davant la qual l’exèrcit federal Iugoslau no va intervenir, naixia la que coneixem com a República de Macedònia. El territori es troba ubicat entre Bulgària (el primer estat en reconèixer la nova república) Albània, Grècia i els futurs Sèrbia i Kosovo. En la Iugoslàvia de Tito rebia el nom de República Socialista de Macedònia, anteriorment havia estat part de Sèrbia i encara abans, dels imperi otomà i bizantí.

Per no fer-nos-hi mal, en aquest article l’anomenarem República de Macedònia.

Territori ocupat per la província romana de Macedònia al segle II dC.
Territori ocupat per la província romana de Macedònia al segle II dC.

La creació d’aquest nou estat donà lloc a enrenou no només a Iugoslàvia sinó, i sobretot, al seu veí del sud, Grècia. El govern grec no el reconegué i considerà inadmissible la intenció d’adoptar la mateixa denominació que la històrica província de la Grècia septentrional, així com el fet que la bandera fos una referència evident al sol de Vergina. Grècia veié aquesta actitud com una clara amenaça sobre el seu territori i creia que la nova constitució deixava oberta la porta a la possibilitat d’expansió territorial amb l’objectiu de crear la “Gran Macedònia” malgrat que l’article 3 esmentava específicament que no tenia pretensions sobre d’altres territoris veïns. Arribats a aquest punt, s’introduïren canvis just en aquest article 3 i el 49 per garantir encara més la no intervenció de la nova República en afers d’ “altres estats”.

Bandera de la República de Macedonia entre 1992 i 1995. Font: wikipèdia.
Bandera de la República de Macedonia entre 1992 i 1995. Font: wikipèdia.

La queixa grega tingué èxit en el fet que la comunicat internacional no acceptà la denominació “Macedònia”, sinó que s’acordà que la denominació fos Antiga República Iugoslava de Macedònia (FYROM segons les sigles en anglès) per deixar clar a quin territori corresponia i així mateix, la bandera amb el sol de Vergina sobre fons vermell també fou modificada el 1995 i substituïda per un sol de mida més gran amb vuit grans rajos creixents, també sobre fons vermell, per a resoldre el bloqueig comercial grec endegat el 1994.

Territori de la República de Macedònia, creada el 1991.
Territori de la República de Macedònia, creada el 1991.

Aquesta situació ha donat lloc a una realitat particular: un estat que es basa simbòlicament en els elements d’una regió compresa en un altre estat, ja que pràcticament tota l’àrea de la macedònia històrica es troba dins les fronteres gregues així com els principals jaciments arqueològics de l’època hel·lenística (Vergina, Pella, etc). A més i pel que fa a la composició poblacional de la República de Macedònia, la base ètnica és bàsicament eslava i de fet, la llengua macedònia és de la família de les llengües eslaves (com el búlgar i el servocroat) i utilitza l’alfabet ciríl·lic.

Al 1995, Grècia es comprometia a no oposar-se a l’accés del nou Estat als organismes internacionals.

Hi ha però una important presència ètnica albanesa a la República de Macedònia, sobretot a l’est del país, que protagonitzà un important conflicte del 2001 al 2002 i que manté un pols amb el govern per tal d’aconseguir la igualtat entre eslaus i albanesos. La seva presència no és fruit de la immigració provinent l’Albània, sinó que és població nascuda al territori Macedoni, però amb estrets lligams culturals i tradicionals amb l’estat veí. Així doncs, estem davant un fenomen curiós, ja que la jove república Macedònia sembla novament tenir forts referents en espais que sempre han estat fora de les seves fronteres.

Actualment, a Grècia encara no s’utilitza el mot “Macedònia” per a referir-se a la nova República, sinó que els grecs (sobretot del nord) parlen de “Skopje” identificant tot el territori amb el nom de la capital. Igualment, tot just fa tres anys que el tribunal de l’Haya va negar la raó a Grècia en un veto que encara s’oposava a l’entrada de la República de Macedònia a l’OTAN.

Territori de l'actual província grega de Macedònia, amb capital a Salònica.
Territori de l’actual província grega de Macedònia, amb capital a Salònica.

La presència cada vegada més important del partit feixista Alba Daurada al parlament grec no és la millor notícia per a resoldre el conflicte. Pel que fa a la política internacional, el partit d’extrema dreta defensa el que anomenen “Gran Idea” (sembla un concepte dels anys 30, oi?) que entre d’altres perles, defensa la desaparició de la República de Macedònia i repartir el territori entre Grècia i Sèrbia. Un darrer detall de l’”afecte” entre ambdós estats ha aparegut fa uns dies a la premsa i és que, arran dels moviments migratoris provinents bàsicament de Síria d’aquest estiu, la República de Macedònia ha anunciat l’aixecament d’una tanca a la frontera amb Grècia. Tot plegat però, fins ara no ha estat obstacle per a unes bones relacions comercials entre ambdós territoris i és que el 2014, Macedònia fou el tercer millor client de Grècia, per darrera de Turquia…

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...