Per què la novel·la negra sueca (nòrdica) és avui la més abundant i venuda del món? No hi ha una sola resposta. És cert que els Stieg Larsson, Henning Mankell, Arnaldur Indridason o Jo Nesbø estan entre els autors més venuts avui dia abanderant un gènere negre i criminal que, a cada dia que passa, guanya en més i més lectors: Però per què els països escandinaus són el gran filó de la literatura policíaca? La qüestió és que aquesta “moderna literatura costumista” ha arrelat en una societat del benestar en declivi. Els països nòrdics tenen, per exemple, les majors taxes de delictes per mil habitants de tota la Unió Europea. El 20% de les dones reconeix haver viscut algun episodi de violència domèstica i l’assetjament escolar causa estralls (18% a Noruega i Suècia, segons diferents estudis publicats). Té això alguna cosa a veure amb l’extraordinari mercat de lectors amants d’una literatura que fa servir el negre i criminal per examinar la societat que l’envolta?

L'escriptora sueca Camilla Läckberg (1974 - ), molt popular gràcies a les seves novel·les policíaques.
A la fotografia, l’escriptora sueca Camilla Läckberg (més avall parlarem de la seva obra), molt popular gràcies a les seves novel·les negres. A partir de la dècada dels 60 apareix aquest gènere literari, associat al món escandinau.

Des de la irrupció a mitjans dels anys 60 dels pares de la novel·la negra sueca, el matrimoni suec Söwall i Wahlöö, el gènere policíac qüestiona l’esdevenir de la societat no sense desesperació. I no s’atura, des d’Islàndia i Dinamarca a Suècia i Noruega. Sense Sjöwall i Wahlöö, comunistes i crítics despietats de les perversions del sistema, no estaríem avui aquí parlant de la novel·la negra i policíaca escandinava. La societat nòrdica, sempre per davant de la resta d’Europa en lleis socials i del benestar, hauria trobat potser una altra manera d’interrogar-se a si mateixa, però no seria, segurament, literària.

La novel·la negra marxista: Per Wahlöö i Maj Sjöwall

“Sjöwall (1935) i Wahlöö (1926-1975) van militar en el Partit Comunista suec. Es van afiliar al PCS perquè hi va aparèixer un líder intel·lectual disposat a transformar-lo i adaptar-lo al model social de Suècia”

Per a la majoria de nosaltres, la societat sueca sempre s’ha vist com una societat rica del benestar on aparentment no hi havia problemes i la gent hi vivia en harmonia sota un model d’estat socialdemòcrata i uns valors del sacrifici del treball provinents del luteranisme. La percepció més comuna és el d’una plàcida socialdemocràcia només pertorbada per l’assassinat d’Olof Palme, el primer ministre suec. Olof Palme, que va ser primer ministre de Suècia entre 1969 i 1976 i entre 1982 i 1986, va ser un polític de gran pes per a la socialdemocràcia europea i va mantenir sempre un discurs anticolonialista, molt crític no només amb els Estats Units, sinó també amb el règim de l’apartheid a Sud-àfrica. El van matar la nit del 28 febrer 1986 passades les onze de la nit quan tornava del cinema a casa caminant pels carrers del centre d’Estocolm acompanyat de la seva esposa, Lisbet Beck Friis, i sense escorta.

El matrimoni Maj Sjöwall i Per Wahlöö.
El matrimoni Maj Sjöwall i Per Wahlöö, pares del gènere de la literatura negra sueca.

El 1965, Per Wahlöö i Maj Sjöwall, marit, muller i coautors, van publicar la seva primera novel·la, Roseanna, en la qual el protagonista era l’inspector en cap de la policia d’Estocolm, Martin Beck. A través d’una història clàssica de detectius, però amb un aprofundiment en els aspectes socials i psicològics de la trama, tracten d’expressar la seva visió del món en general i de la societat sueca de l’època en particular. Tots dos eren uns marxistes confessos i volien, en paraules de Wahlöö: “obrir de dalt a baix el ventre d’una societat ideològicament empobrida”Sjöwall (1935) i Wahlöö (1926-1975) van militar en el Partit Comunista Suec. Es van afiliar al PCS perquè hi va aparèixer un líder intel·lectual disposat a transformar-lo i adaptar-lo al model social de Suècia, un partit més modern, més marxista i menys estalinista. Ambdós van treballar en una revista setmanal del partit per a joves fins que arran dels fets de la Primavera de Praga de 1968, van deixar de publicar-hi.

“Aquest matrimoni són els creadors, entre 1965 i 1975, de la sèrie de novel·les sobre l’inspector Martin Beck”.

La parella va concebre les novel·les com un projecte polític i va triar el gènere negre per tirar-lo endavant. Volien ser molt realistes i barrejar la política i el discurs amb l’entreteniment. Realisme i humor, aquesta era la clau. Volien que els llegissin i vendre molts llibres. i les novel·les del matrimoni suec estaven plenes de picades d’ullet. Per exemple, a les primeres pàgines de Roseanna, apareixia un turista vietnamita perdut per Suècia. Un turista vietnamita en Suècia en els anys seixanta? No podia ser veritat! Eren detalls que evidenciaven la realitat d’aquell moment, i Sjöwall i Wahlöö estaven en contra de la guerra del Vietnam. Fins i tot a vegades introduïen paraules estranyes perquè els lectors paressin de llegir per consultar al diccionari què dimonis era aquella paraula tan peculiar. Potser millor, així pararien de llegir i podrien reflexionar una mica. També eren uns cínics feliços. Cínics perquè ho miraven tot des de la crítica i el dubte i feliços perquè s’havien adonat que més valia més la pena riure que plorar.

Stieg Larsson (1954-2004)
Stieg Larsson (1954-2004)

Aquest matrimoni són els creadors, entre 1965 i 1975, de la sèrie de novel·les sobre l’inspector Martin Beck, que renovà el gènere en els països nòrdics i són el referent principal per a la nova generació d’escriptors de relats policíacs com Henning Mankell, Camilla Läckberg, Kjell Eriksson, Asa Larsson i el desaparegut Stieg Larsson, creador de la saga MilleniumA l’hora d’escriure els seus llibres, Sjöwall i Wahlöö van dirigir la mirada al noir nord-americà a la recerca d’inspiració, i d’aquí que el seu personatge principal, Martin Beck, resulti més humà, amb un toc de malenconia i contradictori que els detectius als quals estaven acostumats a la Suècia de l’època. Beck responia a la típica idiosincràsia sueca.

Mankell
L’escriptor Henning Mankell. Fotografia: Sara Apellgreen

D’altres obres a destacar del matrimoni serien: “Mannen som Gick upp i rok” (1966), “L’home del balcó” (1967), “L’alegre policia” (1968), “Brandbilen som forsvann” (1969), “Un ésser abominable” (1971), “L’habitació tancada” (1972), “Mort d’un policia” (1974) i “Els terroristes” (1975), totes elles novel·les policíaques destacades pel seu tractament psicològic i la minuciositat en el detall de la investigació. Els seus llibres serien els precursors de futurs autors d’intriga criminal suecs, entre ells Henning Mankell. Per Wahlöö, també va escriure llibres, en solitari, de ciència-ficció i altres policials sense la presència del famós inspector Beck. Wahlöö va morir a l’edat de 48 anys el 23 de juny de de 1975.

Maj Sjöwall va abandonar la literatura després de la mort del seu marit el 1975, uns mesos abans d’aparèixer publicada la seva última novel·la, “Els terroristes”. Segons em va explicar fa un parell d’anys, va optar per dedicar el seu temps i la seva energia als seus dos fills, que llavors tenien una curta edat. Fa pocs anys que va donar els seus manuscrits a la Biblioteca Nacional Sueca.

La literatura de gènere com a crítica social

“Els anys 60 van ser una dècada de prosperitat a Suècia, convertint el país en un referent d’això que s’ha anomenat estat de benestar i el model a copiar per d’altres societats occidentals”.

Maj Sjöwall i Per Wahlöö va ser el detonant de l’evolució de la novel·la negra sueca a mitjans dels 60. En aquell moment, el principal referent per als escriptors policíacs del país seguia essent el dels clàssics detectius britànics, moderats i arquetípics, en les històries on la resolució del misteri i la identitat de l’assassí representaven el principal al·licient. Sjöwall i Wahlöö es van proposar anar més enllà i, sense perdre de vista la construcció d’una intriga que serveixi com a motor de la narració, van aprofitar el canal que suposava la literatura per practicar el sa exercici de la crítica social.

Els anys 60 va ser una dècada de prosperitat a Suècia, convertint el país en un referent d’això que s’ha anomenat estat de benestar i el model a copiar per d’altres societats occidentals. I encara que aquesta prosperitat era inqüestionable en molts aspectes, no és menys cert que també hi havia molta porqueria entre bastidors que tant el govern com la societat s’encarregaven d’escombrar convenientment sota l’estora de forma elegant. Aquests forats foscs es van convertir doncs en l’objectiu de la saga de novel·les protagonitzades per l’inspector Martin Beck, de la mateixa manera que avui dia altres autors intenten treure a la llum les misèries dels seus respectius països, com és el de cas de Henning Mankell i Jo Nesbo, per posar un parell d’exemples.

Camilla Läckberg: la recepta de l’èxit

“Läckberg és l’autora amb més vendes de la història de Suècia, i ha venut més de 19 milions de llibres en cinquanta països”.

Hem fet un recorregut per la novel·la policíaca a Suècia, amb els seus mestres, Maj Sjöwall i Per Wahlöö i per acabar parlarem de la seva alumne més brillant: Camilla Läckberg. L’autora és tota una celebritat a la seva Suècia natal, i està considerada la “Reina de la novel·la Negra”. Pels que no llegeixen tant, també es coneguda per participar en diferents programes de televisió d’estil “talent-show” que ensenyen a ballar a famosos i per ser molt activa a les xarxes socials.

De nena sempre estava explicant històries i escrivint contes que reunia en petits llibres. El seu primer llibre es deia Tomten (El follet), el va escriure quan tenia només quatre anys, era sagnant, esgarrifós. La seva fascinació pels casos d’assassinat sempre ha estat un fort contrast a la seva vida idíl·lica i la seva infància feliç. A l’escola escrivia històries d’assassinats. La seva mare estava preocupada per aquesta macabre obsessió. Als onze anys havia llegit totes les novel·les d’Agatha Christie que hi havia a casa seva.

Camilla Läckberg
Camilla Läckberg al programa de televisió “Let’s Dance” (2012). Fotografia: Andreas Bardell.

Però l’escriptura continuava sent un mer somni per Camilla, que va anar a estudiar economia a l’escola d’Economia i Dret mercantil de la Universitat de Göteborg. Després de graduar-se, es va traslladar a Estocolm, on va estar dos anys treballant com a economista. Infeliços anys, ja que el seu somni d’arribar a ser escriptora seguia aquí. Finalment va aconseguir un curs de redacció com a regal de Nadal del seu marit, mare i germà. Era un curs d’escriptura sobre crims organitzada per l’associació d’escriptors Ordfront, i mentre estudiava va començar la seva primera novel·la. Des de la seva primera novel·la, “La princesa de gel”, publicada l’any 2003, l’escriptora deixava clar que el seu era enganxar el lector amb un gènere que no ha deixat de conrear des de llavors: el negre.

“El 2012 el diari suec Expressen va nomenar a Camilla “Woman of the year” i la revista de moda ELLE de Suècia com la dona millor vestida de l’any”.

Les novel·les de Camilla han gaudit de reconeixement de la crítica i la seva popularitat ha crescut de manera constant, tot i que en els darrers anys s’ha acusat a l’autora de “fabricar” llibres amb un motlle per guanyar diners a cabassos. Aquesta visió comercial, potser una mica allunyada de l’aura romàntica dels literats més puristes, va provocar cert recel dins el món literari més clàssicPer Läckberg, la qüestió promocional ha estat imprescindible per convertir els llibres de la seva saga en autèntics bestsellers, però també és cert que aquestes estratègies serien innòcues si les seves històries no fossin capaços d’entrar en l’intramón de les complexes relacions humanes. 

Un dels punts claus de les històries de Camilla Lackberg són els secrets, multitud de secrets i el guardar les aparences. Això és un tret de la cultura nòrdica, els problemes i els secrets es deixen a casa i no surt a la llum i l’autora sap retratar perfectament aquest caire en les seves obres. Ningú és com afirma ser veritablement, pots ser molt callat i amagar un assassí en el teu interior.

Camilla Lackberg és guapa, rica i famosa: els tres ingredients perfectes per ser l’autora de novel·la negre més llegida a Europa. Al seu país, és un sex-symbol i tema de portada dels ‘tabloides’ de la premsa del cor.

Läckberg ens endinsa en històries de personatges creïbles, de gent normal i corrent que pràcticament tothom podria trobar fàcilment al seu voltant i amb la qual ens hi podem trobar tots els dies. D’aquesta manera, quan hom llegeix les seves novel·les pot afirmar: “Mira! aquest personatge és igual que el meu pare o al meu cap”. No pots crear-te una imatge de marca amb la qual no t’identifiquis de forma ràpida. Malgrat els intents de desxifrar la seva recepta de l’èxit per les seves novel·les, Läckberg assegura sempre en entrevistes que “l’única recepta possible és no tenir recepta” i es limita a escriure el que li agradaria llegir.

Camilla Lackberg
Camilla Läckberg s’ha convertit en una icona de les revistes de bellesa i del cor. Fotografia: ELLE Sweden

Ha confessat en moltes ocasions que és molt egoista i sempre escriu la novel·la negra que a ella li agradaria llegir i que és amena, refrescant i d’entreteniment amb una posada en escena i un argument molt originals. Ha declarat que les dones aporten un nou punt de vista a la novel·la policíaca. Li interessa la psicologia de grup i li encanten els programes de reality shows perquè els concursants són estereotips.

Lackberg és l’autora amb més vendes de Suècia de tota la història, i ha venut més de 19 milions de llibres en cinquanta països. Ha rebut premis com el SKTF al millor autor de l’any (Suècia) el 2005, el premi literari Folket (Suècia) el 2006 i el Gran premi de literatura policíaca (França) l’any 2008. El 2012 el diari suec més prestigiós Expressen va nomenar a Camilla “Woman of the year” i la revista de moda ELLE de Suècia com la dona millor vestida de l’any, fins al punt de convertir-se en un icona pel públic masculí. La escriptora sueca dissenya la seva pròpia línia de roba i de joieria, i és copropietària d’una empresa de joieria. El Nadal és la seva època preferida de l’any segons ha manifestat en diverses entrevistes.


Més informació:

The couple who invented Nordic Noir

CIS: A guide to the Martin Beck series

Camilla Lackberg: The rock star of Nordic noir

Loading Facebook Comments ...