Nobel va registrar 355 patents, dels primers amb el seu pare comptadors de gas, fins fibres sintètiques els últims. Aquest és d'un primer explosiu datat el 14 d'octubre del 1863.
Nobel va registrar 355 patents. Els primers amb el seu pare: comptadors de gas, fins fibres sintètiques els últims. Aquest és d’un primer explosiu datat el 14 d’octubre del 1863.

Els premis Nobel han consagrat el cognom del seu fundador, lligat a una obra altruista de beneficència que ha superat en difusió a la biografia del seu fundador i mecenes. Per quin motiu exacte Alfred Nobel va crear aquest premi al final dels seus dies de vida i destinant el 94% de la seva fortuna segueix essent incert, però gira al voltant de tres pilars: la mala consciència, el penediment i una operació de màrqueting per netejar el seu nom davant la història. I és que Nobel, alies el “Mercader de la mort”, va fer la seva fortuna gràcies a l’invent i comercialització de la Dinamita.

Alfred Nobel va néixer a Estocolm un 21 d’octubre de 1833. Va fer d’ajudant avançat del seu pare, un fabricant de ponts que experimentava amb explosius per fer les seves obres. Els Nobel eren una important nissaga sueca d’inventors des del segle XVIII i quan l’empresa del pare va fer fallida a Suècia, la família de Nobel es va traslladar a Sant Petersburg. Nobel tenia 9 anys, i el seu pare va ser contractat per la Rússia tsarista per dissenyar noves armes per exemple per a la Guerra de Crimea, com els torpedes o les mines submarines. Nobel va viatjar per a l’empresa armamentística del seu pare per tot Europa, va aprendre llengües i des de 1850 es va especialitzar en explosius, estudiant química als Estats Units, França o Torí.

Els premis Nobel, especialment els de la pau, són objecte sovint de dubtes sobre l’adequació o no dels premiats, i de vegades també pels no premiats, i es que l’origen mateix dels premis estan tacats de sang.

Quan la família es va tornar a quedar sense feina a Rússia el 1863, va tornar a Suècia. Llavors Nobel es va concentrar en el que més li agradava, els explosius, i creà una empresa per intentar estabilitzar la nitroglicerina, un invent del seu amic i company d’estudis Ascanio Sobrero patentat el 1847. La nitroglicerina era un potent explosiu, però tenia un “petit” inconvenient: el de ser extremadament inestable. Qualsevol sacsejada era fatal i provocava una forta deflagració. Nobel es dedicà a investigar de quina forma podia fer-la més pràctica per fabricar-la així en grans quantitats i transportar-la fàcilment.

El 1865, a l’hotel Wyoming de Nova York, un grum va veure com sortia fum vermell d’una maleta, propietat de Nobel, la va llançar per la finestra just abans que li esclates a les mans, provocant una gran explosió al carrer.

El camí no va ser fàcil. El 1862 havia creat una fàbrica a Estocolm i només dos anys després, el 1864, la seva fàbrica de Heleneborg (Estocolm) va volar pels aires literalment degut a una deflagració en la que hi van morir 5 obrers, entre ells el seu propi germà petit, Emil Nobel. Aquesta desgràcia no va fer sinó impulsar-lo encara més a investigar i, l’any següent de la desgràcia, obrí dues fàbriques, una a Suècia, aquest cop a Vinterviken donat que Estocolm havia prohibit que s’obrissin més fàbriques d’aquest tipus a la capital, i una altra a Alemanya, a Krümmel, prop d’Hammburg, que esdevenia la primera fora de territori suec. Aquesta darrera fàbrica va volar pels aires dos cops en només quatre anys, el 1866 i el 1870.

bertha_sutter
Von Sutter, considerada la fundadora del pacifisme. Va mantenir una amistat prudencial amb Nobel. Nobel va anunciar-li la seva intenció de crear el premi amb aquesta carta datada el 1893. Curisament, Bertha rebria el premi Nobel de la Pau el 1905, 9 anys després de la mort de Nobel.

Aquests accidents els provocava el primer intent de fabricar un element estable, a base de nitroglicerina i pólvora, una mena d’impregnació explosiva anomenada “Blasting Oil”, que va acabar causant grans desastres. El més sonat es va donar a Sant Francisco, on s’hi havia portat material per a la construcció rapida d’un túnel que havia de travessar Sierra Nevada per a la Companyia de trens del Pacífic el 1866. L’explosió es va endur l’oficina del banc on s’emmagatzemava, la Wells Fargo, que va literalment desaparèixer, i va causar 15 morts. Enmig d’aquest enrenou, també varen esclatar 70 caixes emmagatzemades a port Colón de Panamà, provocant incomptables víctimes esmicolades i una rastre de destrucció que deixà la ciutat sense vidres.

Els accidents continuarien, de manera que a la Gran Bretanya se’l va arribar a acusar directament i es tramitaren lleis contra el transport de nitroglicerina, com a Bèlgica, on es va prohibir de fabricar-ne. Tant difícil li posaren que Nobel va intervenir personalment el 1867 amb un article publicat al Times en que atribuïa “els accidents a la ignorància en la manipulació” i deia que la immensa majoria “es podrien haver evitat amb la informació bàsica necessària”. Afirmava que “els treballadors estaven massa acostumats a treballar només amb pólvora i que això no era el mateix que manipular nitroglicerina”.

El 1866 Nobel ho va aconseguir: barrejant la diatomita (una pedra silícica que filtra i asseca i que es fa servir també per fer dentífrics o cervesa) amb la nitroglicerina, la va estabilitzar. Ho va anomenar: dinamita.

El reguitzell d’accidents no van fer que les investigacions s’aturessin, de forma que ja al 1867 va poder patentar “L’explosiu segur Nobel”, és a dir, la dinamita. Entre 1863 i 1866, Nobel havia creat i eliminat un parell d’empreses, amortitzant la primera inversió que havia estat prestada, gràcies a les patents en detonadors, imprescindibles per poder fer servir la nitroglicerina. A partir de la dècada del 1870 nasqué el corn d’or d’on començaria a rajar la immensa fortuna de Nobel. Arribaria a tenir més de 90 fàbriques, pertanyents a 16 companyies ubicades a 20 estats diferents. La guerra francoprussiana o els canals de Suez i després de Panamà, entre altres, van ser unes riuades de diners enormes pels Nobel, gestionats per ell i els seus altres dos germans grans.

La fàbrica de nitroglicerina de Vinterviken, a Suècia. Pocs edificis són de la primera època, doncs ni la dinamita evità els accidents. Al més accident més greu el 1868 va morir 14 treballadors i al 1874 un altre amb 12 mort.
La fàbrica de nitroglicerina de Vinterviken, a Suècia. Pocs edificis són de la primera època, doncs ni la dinamita evità els accidents. L’accident més greu el 1868  es va endur la vida de 14 treballadors i al 1874 un altre 12 morts.

D’alguna manera, la seva empresa principal, iniciada amb la “Nicroglicerina AB” de Vinterviken, Trust Company, va ser precursora de les multinacionals d’avui, doncs a partir d’una central participant en accions, s’encarregaven només de supervisar la producció, investigar i de les inversions i compres de matèries primeres. La seva expansió el portà als Estats Units, però les explosions constants a les seves fàbriques i la competència en les patents, el van fer desistir d’aquest mercat. A Europa a partir de 1869 cercà comerciants i socis capitalistes que s’encarreguessin de la comercialització, i així s’obriren fàbriques a França (destacable el paper de Paul Barbe), Escòcia, Suïssa, Itàlia o Alemanya.

Nobel no va tenir descendència. Se suposa que el seu únic amor no correspost va ser Bertha Kinsky, més coneguda com a Bertha von Suttner. Bertha va ser secretària de Nobel. Es van conèixer en respondre un anunci de Nobel publicat als diaris, mig de feina mig de contactes: “Cavaller d’edat, ric, molt culte, cerca dama madura, versada en llengües, com a secretaria i majordoma”.

El 1873 establí un laboratori fix a Sant- Sevran, a França, on conegué Bertha von Sutter. Curiosament, la creadora del pacifisme i el “mercader de la mort”, van treballar plegats i van mantenir gran amistat. Mentrestant, després de cada accident que es produïa en una fàbrica, com la de Berlín, Dünnwald o Colònia, el 1874, aquesta es reconstruïa per produir encara més. Només a Kümmel, a finals del 1874 es produïen 3.000 tones de dinamita per any. La dinamita aviat va trobar més sortides comercials, i els atemptats anarquistes no trigaren a fer-la servir. Aquest fet ajudà a que s’aprovessin més lleis contra “l’ús criminal de la dinamita”, com la d’Alemanya de 1884. Fet que entrava directament en contradicció, amb l’ús militar que se’n feia.

El Nobel 808, explosiu plàstic utilitzat sobretot pels britànics durant la II GM. Ideal per accions de sabotatge
El Nobel 808, explosiu plàstic utilitzat sobretot pels britànics durant la II GM. Ideal per accions de sabotatge

Aviat, els exèrcits foren els principals patrocinadors de les investigacions de Nobel. Fruit d’això, varen arribar dos invents encara més devastador que la dinamita, tot i que no tant coneguts: el “Ballistit” o gelatina explosiva (1875) que ja durant la II GM era anomenat explosiu plàstic i  la primera pólvora sense fum amb prou potència per superar la clàssica pólvora negra, sense la qual no hauria estat possible, per exemple, fabricar metralladores de mà o artilleria pesada.

La torre de l'aigua és l'únic edifici original que queda de la primera època de la fàbrica Nobel de dinamita de Kümmel, al poble de Geesthacht.
La torre de l’aigua és l’únic edifici original que queda de la primera època de la fàbrica Nobel de dinamita de Kümmel, al poble de Geesthacht.

Alfred Nobel es convertí en un personatge odiat en vida, tan és així que mitjans de comunicació amb més o menys mal gust el van intentar enterrar diversos cops. El 1888, molts diaris publicaven: “Le marchand de la mort est mort” (El mercader de la mort ha mort), afegint coses com: “qui ha ajudat a matar més gent i més eficaçment, és mort”, l’havien confós amb el seu germà Ludwig. El fet és que Nobel va poder assistir al seu enterrament mediàtic i veure com seria tractat el seu record. Tot plegat anà minant la moral i la salut de Nobel, i molts opinen que va ser aquest fet el que l’impulsà a crear els premis. Finalment moriria de veritat poc després, el 1896.

Just és de reconèixer que la dinamita va facilitar enormement l’extracció de minerals, la construcció d’infraestructures com túnels i l’obtenció de material de construcció a les pedreres. La nitroglicerina inventada per Ascanio Sobrero tenia altres usos, com el mèdic, per tractar problemes de cor, i la dinamita es va convertir en una unitat de mesura base per les radiacions solars o el sistema Richter. Altres usos eren possibles. Però també es va convertir en una arma terrible que ha causat incomptables milions de víctimes. Els 33 milions de corones sueques que va deixar en testament estaven ben tacats de sang, doncs, Nobel, mai es va posicionar, almenys obertament, en contra de l’ús militar dels seus productes.


Què podeu visitar?

Passejada per la Fàbrica de dinamita de Nobel a Kümmel

Loading Facebook Comments ...