Miniatura de Ramón Berenguer i una gran Peronella.
Miniatura de Ramón Berenguer i una gran Peronella.

Arran que s’ha fet públic i notori la demanda de casament del publicista Risto Mejide (41) amb la seva nova xicota (la que en fa tres de formals), la model sabadellenca Laura Escanes (19), s’ha obert un debat social, recorrent, sobre la conveniència o no, i la viabilitat o no, de parelles on la diferència d’edat superen els límits socialment entesos com a normals. Anem més enllà de la ximple excusa de la “crisi dels 40” i fem un cop d’ull als exemples històrics, més enllà de l’opinió dels psicòlegs, la qual compartim completament.

Un cas famós de boda amb diferent edats i interès econòmic seria la boda de la vídua Jacqueline Kennedy (36) amb el magnat multimilionari grec Onassis (62) que dóna peu a un litigi familiar per l'herència digne d'un serial.
Un cas famós de boda amb diferent edats i interès econòmic seria la boda de la vídua Jacqueline Kennedy (39) amb el magnat multimilionari grec Onassis (63) que dóna peu a un litigi familiar per l’herència digne d’un serial. Onassis ja era reincidint, a la seva primera dona li portava 24 anys, i Kennedy li portava 12 a Jacqueline.

Ja havíem tractat el tema de la majoria d’edat, que ens sembla un bon inici per a aquest tema, amb l’exemple escocès. Era un exemple on les parelles tenien la mateixa edat, o semblant, però amb un mateix rerefons: la manca d’acceptació social d’una relació. Ens centrarem en aquest tema, donat que donem per fet, com afirmen els psicòlegs, que una diferència d’edat, no és cap causa ni impediment perquè una parella vagi ni bé ni malament.

En llarg de la història a Europa, com a bona part de les cultures del món, les relacions de parella han estat limitades amb normes més o menys fixades, en funció de l’èxit que podien assolir en la reproducció. Per tant, no només existeixen tabús pel que fa a la diferència d’edat, sinó a també amb l’homosexualitat, les relacions múltiples i sobretot les diferències de classe social. No entrarem en el tema de les prohibicions entre familiars, que també varien segons les societats. En el cas de les dues primeres (edat i homosexualitat), la principal por social és la possibilitat o no que tindria la parella d’engendrar nous fills. D’aquí, que les relacions entre un home gran, amb una dona jove, siguin socialment més tolerades que a la inversa; i d’aquí també que les relacions homosexuals hagin estat majorment en llarg de la història penades, fins i tot amb la mort.

Les diferències d’edat en les parelles en llarg de la història no ha estat tan importants com els interessos familiars i el d’institucions dogmàtiques.

Pel que fa a les dues altres raons (les relacions múltiples i les diferències de classe social), se centren més en la viabilitat de crear una relació estable, imprescindible per a tenir cura dels nadons humans, els quals necessiten d’un 100% de dedicació fins edats molt avançades, anys. El concepte principal aquí, és el de l’acceptació o reconeixement de la descendència. En llarg de la història, les relacions s’han mantingut, més o menys encobertes o regulades, entre diferents classes i múltiples persones, només caldria citar la prostitució, les concubines o les/els amants, però a l’hora de tenir descendència el principal problema era el reconeixement de la filiació. Especialment durant l’edat mitjana, estava bastant regularitzat fins i tot el concepte de fill bastard, nom que només cal dir que ha quedat com a insult.

Cada societat crea les seves normes no escrites per regular l’acceptació social d’una relació i la seva descendència. No seguir les normes (pares monoparentals, homosexuals, etc), avui en dia és possible, però segueix implicant un grau de refús social que es mal justifiquen amb prejudicis com els “busquen sexe”, si són homes, o “”busquen fama o diners”en el cas de les dones.

Els prejudicis són fàcilment detectables. Primer: afecten a personalitats més o menys conegudes, a les quals se les suposa un poder adquisitiu alt (en cas de la història igual, reis nobles…). Si és un pobre treballador anònim de 60 anys que s’ha buscat una cubana de 30, s’aplica el “que amb la seva vida facin el que vulguin”. Segon: els prejudicis per diferència d’edat són menors, com més gran sigui la parella, per exemple, el cas que motiva aquest article seria més escandalós que el de Paul McCArtney (69) amb Nancy Shevell (52), malgrat que  són diferències semblants (17-21). Tercer: la discriminació per raó d’edat en les parelles, existeix en la nostra societat occidental per defecte, acceptant-se com a “paritari” que l’home sigui “lleugerament” més gran que la dona. Actualment, la majoria de parelles compleixen aquest requisit a l’hora de casar-se: la mitjana d’edat dels homes és entre 4 i 5 anys més gran que la de la dona.

I arribem al tema de la boda i el matrimoni. Històricament, el matrimoni era una institució civil privada. Les unions de les parelles, se concertaven prèviament per les respectives famílies des d’època romana, sovint seguint criteris estrictament econòmics i sense comptar amb l’opinió dels afectats. Això a l’edat mitjana era generalitzat, no només afectava reis i nobles, sinó també propietaris pagesos i poble menut en general. S’han documentat casos, a Catalunya, de matrimonis concertats fins a inicis del segle XX en zones del Pirineu. Cas conegut és la unió del nostre Ramon Berenger IV amb Peronella, que il·lustra la imatge de portada d’aquest article, el qual significà la unió dels comtats amb el regne d’Aragó. Peronella tenia 6 anys, i quan es van fer els capítols matrimonils, Peronella no tenia ni un anyet i el comte en tenia 23.

En definitiva, les bodes, no són més que un ritual de trànsit on les parelles són acceptades en la comunitat i reconegudes com a legítimes, així com seran reconegut com a legítima la seva descendència. Quan això es feia de forma privada, tothom entesos, però aquí va entrar l’església amb el seu concepte de “bodes per amor”, és a dir, l’església catòlica, fins a la reforma, va entendre que el matrimoni era una institució sagrada pròpia de la naturalesa de l’home. Això va provocar que moltes parelles, forçades a casar-se amb qui no volien, s’escapessin per casar-se abans en secret a l’església, la qual beneïa la parella en nom de Déu. Mica en mica l’església es va anar imposant a les celebracions civils, alhora que imposava (res no és gratis) la seva doctrina. D’entre les normes de l’església, un munt de prejudicis sobre el sexe, que de retruc afectà a les relacions de parella (l’edat dels conjugues entre elles) i fins i tot al mateix concepte erroni que s’ha tingut durant segles del matrimoni igualant-lo a sexe i confonent-lo també amb reproducció. Tres coses completament diferents.

No cal dir que, malgrat totes les regulacions, imposicions i tabús socials, la més pura i simple norma de la natura que impulsa un mascle i una femella a unir-se, no s’ha pogut aturar mai. Avui en dia, tornen les cerimònies privades o casaments fora de l’església, amb un format de “casament per amor”, però fora del dogma religiós. Una forma mixta, si es vol veure així, que no ha fet encara oblidar segles de prejudicis per la “forma correcta que han de tenir les parelles”.

En llarg de la història, com que aquests afers s’han portat en secret, sovint es fa difícil seguir la pista quantitativa de la seva existència. Una mostra recent d’això són les proves d’ADN realitzades a l’esquelet del rei anglès Ricard III, mort el 1485. Les proves han determinat amb un 99,99% la filiació mitocondrial materna…però, sorpresa, no s’ha pogut determinar la filiació Y, la paterna, amb cap descendent, el que vol dir, clar i català, que el pare de Ricard III, Ricard Plantagenet, portava unes banyes que no passava per les portes del palau dels York, i ningú ho sabia. Ni el mateix Shakespeare que el posà de volta i mitja l’acusà mai de ser il·legítim. Com a humans, sempre ha passat igual, les estadístiques avui en dia segueixen sent tossudes i mostren un percentatge, petit però significant, de gent que surt de la norma, i, per tant, es veuen obligats a combatre constantment contra prejudicis sense fonament.

I quina és la norma avui dia? Doncs paradoxalment, contràriament al que molta gent creu, el falç mite de la “lliure selecció per amor” es contradiu amb la realitat pura i dura: al voltant del 75% dels homes i dones trien parelles d’edats, estudis, origen geogràfic i posició social, similars. De fet, els historiadors i antropòlegs constaten que la permeabilitat de classes socials (la impossibilitat de passar d’un estatus social a un altre), és avui més accentuada que en l’edat mitjana, o en època clàssica. 

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...