Amb 36.000 km², prop del doble que la superfície d’Israel, la ‘Regió Autònoma Jueva de Rússia’ de Birobidján va ser el primer intent d’independència jueva del segle XX, vint anys abans de la proclamació de l’Estat d’Israel.

La relació de l’URSS amb els seus jueus va ser sempre complexa, ambigua i variable. Segons el vent que bufava, vaja. Molts dels revolucionaris soviètics havien estat hebreus, i de manera molt notòria, com el cas de Trotski (Leon Bronstein, fundador en bona mesura de l’Exèrcit Roig i de la Cheka), Lev Kamenev (membre de la troica que va succeir a Lenin el 1924), Yakov Sverdlov (primer president de la Rússia Soviètica) i fins i tot Yakov Yurovski, executor en cap de la família imperial en un soterrani de la ciutat d’Ekaterinburg. El motiu que hi hagués tants descendents de l’antic Israel entre els que van realitzar la Revolució Russa és senzill: fins l’ascens dels feixismes als anys 30 del segle XX, l’Antic Règim tsarista va ser probablement l’ordre polític que pitjor havia tractat als seus jueus des de l’Edat Mitjana.

La República Autònoma Hebrea va ser fundada el 1928 com el “Districte Nacional Hebreu”. Va ser el resultat de la política nacional de Vladimir Lenin, mitjançant la qual, cadascun dels grups nacionals que componien a la Unió Soviètica rebria un territori en el que hi tindria autonomia cultural en un marc socialista. En aquest sentit, va ser també una resposta a dues suposades amenaces al nou estat soviètic: el judaisme, que anava en contra de l’ateisme oficial; i el sionisme, que anava en contra de la visió soviètica sobre el nacionalisme. La idea era crear una nova “Sió” Soviètica, on una cultura hebrea proletària podria créixer. L’idioma oficial seria el Yiddish, en comptes de l’idioma hebreu i unes noves arts i literatures socialistes reemplaçarien la religió com a màxima expressió de cultura.

“D’aquesta manera, Birobidzhan (oblast jueu) va ser important per a propòsits propagandístics com argument en contra del sionisme, que era una doctrina que rivalitzava amb el marxisme entre jueus esquerrans”.

La teoria de Stalin sobre la Qüestió Nacional sostenia que un grup només podia ser nació si tenia un territori i com que no hi havia un territori jueu, els jueus no eren una nació i no tenien drets com a tal. Els comunistes jueus argumentaven que la manera de resoldre aquest dilema ideològic era creant un territori jueu, i d’aquí sorgia la motivació per formar un óblast autònom jueu. Políticament parlant, era considerat desitjable crear una pàtria soviètica jueva com una alternativa al sionisme i a la teoria proposada pels Sionistes Socialistes com Ber Borochov segons la qual la Qüestió Jueva es podia resoldre creant un territori jueu a Palestina, territori que en aquells moments estava sota un mandat britànic. D’aquesta manera, Birobidzhan va ser important per a propòsits propagandístics com argument en contra del sionisme, que era una doctrina que rivalitzava amb el marxisme entre jueus esquerrans.

Amb la perspectiva històrica actual, és pot dir que l’experiment estava condemnat al fracàs des del principi. Una altra fita important del projecte de Birobidzhan, era incrementar el nombre d’assentaments humans a l’Extrem Orient Soviètic, especialment al llarg de la vulnerable frontera amb la Xina, un territori on els russos ètnics no tenien gaire interès en posar-hi els peus. Els dirigents soviètics van actuar utilitzant els jueus com a colons-pobladors allunyant-los més de 8.000 quilometres de Moscou, en el que semblava més un exili “controlat” que no pas un acte de justícia socialista envers als hebreus. L’any 1928, pràcticament no hi havia assentaments a l’àrea, mentre que els jueus tenien arrels profundes en la part occidental de la Unió Soviètica, a Ucraïna, Bielorússia i la mateixa Rússia. De fet, inicialment hi havia propostes de crear una República Soviètica Jueva a Crimea o en parts d’Ucraïna, però aquestes van ser rebutjades per temor a l’antagonisme entre els no jueus d’aquestes zones. La geografia i el clima de Birobidzhan eren extrems, i els nous pobladors haurien de reconstruir les seves vides des del principi, partint de zero i amb una climatologia adversa.

“Stalin seguia mantenint les tesis i prejudicis antisemites dels tsarisme tot i que Lenin havia descrit l’antisemitisme com un delicte tan greu com la contrarrevolució”

Molts historiadors van afirmar que Stalin estava motivat per l’antisemitisme en seleccionar Birobidzhan com la llar socialista dels jueus. Stalin volia mantenir als jueus tan lluny dels centres de poder com fos possible i seguia mantenint les tesis i prejudicis antisemites dels tsarisme tot i que Lenin havia descrit l’antisemitisme com un delicte tan greu com la contrarrevolució. Stalin com a delfí de Lenin, havia tingut paraules dures contra l’antisemitisme i en una ocasió arribaria a dir que l’antisemitisme era el darrer vestigi del canibalisme. Malgrat tot, Stalin seguia practicant un antisemitisme encobert, tal i com dirien trotskistes més tard en entrevistes a mitjans de tot el món. El propi Stalin es referia a Trostky de forma vulgar i mediocre pel nom de “el rei dels jueus”, en una clara al·lusió a Jesucrist i que acabaria com ell, assassinat pels mateixos jueus.

A la conferència de Jalta de 1945, Roosevelt i Stalin havien parlat de l’Holocaust. “Sóc un sionista”, diria Roosevelt al líder soviètic. “Jo també, en principi”, va replicar Stalin, el qual va presumir davant els aliats d’haver intentat establir una pàtria jueva a Birobidzhan. Els jueus, va afegir Stalin, eren “uns intermediaris, uns especuladors i uns paràsits”; però, albergava la secreta esperança que qualsevol estat jueu fos un satèl·lit soviètic.

La URSS va proporcionar al nou exèrcit israelià 50.000 fusells txecs, 6.000 metralletes, 90 milions de cartutxos i 81 aparells de combat.

Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, Stalin va jugar a dues bandes amb els jueus; va defensar amb fermesa la creació de l’estat d’Israel el 1948 (amb la idea de deportar els jueus de l’URSS i treure’s el problema jueu de sobre) però després conspiraria contra els metges jueus del seu país inventant-se delictes tan inversemblants i judeofòbics com el de “cosmopolitisme sense arrels jueu”, en una sèrie de conxorxes, agents secrets infiltrats i fantasies on els metges jueus de la Unió Soviètica volien enverinar els dirigents del buró soviètic i a ell mateix, per fer-se amb el control del país. Stalin volia començar una gran purga, com la dels anys 30, acusant als jueus de la Unió Soviètica de ser agents dels Estats Units.

Les relacions soviètiques amb Israel gairebé van trencar-se i l’ambaixadora israeliana Golda Meir, fou apunt de ser expulsada de Moscou. La Unió Soviètica considerava Israel com un titella dels Estats Units i del bloc occidental i de fet anys més tard, recolzaria als estats àrabs en les seves guerres contra l’estat hebreu, d’una forma més o menys clara (Egipte, Síria o l’Iraq), tot i que la Unió Soviètica no tenia cap intenció d’acabar amb el país. L‘URSS però mai va perseguir formalment al judaisme ètnic; i les seves expressions religioses; a diferència del que va passar amb els clergues de l’Església Ortodoxa Russa i l’Islam a les repúbliques turcomanes de l’Àsia Central, on foren destruïdes més d’un miler de mesquites. 

Birobidján
Província Autònoma dels Hebreus

Tot i les dificultats, un petit flux de jueus va començar a arribar a la nova llar jueva de la URSS. Al començament de la dècada de 1930, el “Districte Nacional Jueu” va ser promogut a l’estatus de regió autònoma i una propaganda massiva incitava a més pobladors jueus a mudar-se allà. Alguns d’aquests avisos incloïen els elements típics de la propaganda soviètica del moment, com pòsters i novel·les en yiddish. Així per exemple, es varen llençar pasquins i pamflets promovent Birobidzhan (la capital) des d’un aeroplà sobre un barri jueu a Bielorússia i en una altra ocasió, una pel·lícula en yiddish produïda pel govern anomenada “Cercadors de la Felicitat”, narrava la història d’una família jueva que havia fugit de la Depressió als Estats Units per assentar-se en Birobidzhan. A mesura que la població jueva creixia, també va créixer l’impacte de la cultura yiddish a la regió. Es va crear un diari en yiddish, es va crear una companyia de teatre i els noms dels carrers de la nova ciutat honoraven noms de destacats autors en yiddish, com Sholom Aleichem i Y. L. Peretz.

Una província jueva sense jueus

Com a conseqüència de la creació de l’estat d’Israel el 1948, la paranoia antisemita de Stalin i posteriorment el debat intern per la seva successió a la seva mort, la Regió Autònoma Hebrea es va quedar “hebrea” en el nom, però poc més. A partir de llavors, els contingents de població que hi anaven formaven part de les promocions corrents per al desenvolupament siberià, i eren russos ètnics i ucraïnesos, i no jueus. D’acord al cens de 1959, la presència hebrea a l’àrea va començar a minvar: en aquesta data ja només hi havia 14.269, un 20% menys que dues dècades enrere, malgrat que la població en la zona estava a l’alça degut a l’augment de la indústria i la mineria. Els jueus marxaven a l’estat d’Israel, on hi tenien cada cop més vincles i afinitats. A principis de 1961, la població jueva estimada de la regió era d’un 8% del total.

A mesura que passaven els anys i l’URSS s’estancava en la decadència burocràtica dels anys de Breznev, procés que culminaria en temps de Gorbatxov, els hebreus van seguir marxant de la Regió Autònoma Hebrea, lenta però persistentment, a llocs més pròspers de la Unió Soviètica (Moscou, Leningrad o Kiev), i també als Estats Units o Israel. Després del col·lapse del sistema soviètic, moment en què l’oblast va passar a ser un subjecte federal de Rússia, aquesta diàspora voluntària va continuar i segons el cens de 2002, només hi quedaven 2.327 jueus.

“La sinagoga de Birobidzhan, oberta el 2004, és la primera sinagoga fundada amb suport i diners públics pel govern rus, país que va donar al món la paraula pogrom”

Avui dia, els jueus són el 1,22% de la població regional. Tot i aquesta nul·la població, tant a Birobidzhan com altres localitats i llocs emblemàtics de l’oblast estan plens de símbols i referències hebrees; el que produeix una sensació estranya al visitant, acostumat a relacionar-los amb els deserts de l’Orient Pròxim i no amb els boscos infinits i tundres verdes de Sibèria. Fins i tot la bandera i l’escut regionals presenten referències israelites, com els colors blau i blanc o set línies (multicolors) que representen els set braços de la menorah. La sinagoga de Birobidzhan, oberta el 2004, és la primera sinagoga fundada amb suport i diners públics pel govern rus, país que va donar al món la paraula pogrom. També hi ha la Universitat Nacional Hebrea de Birobidzhan, on s’hi ensenya hebreu, jiddisch i cultura i etnografia hebraiques. És un lloc peculiar, on el canelobre de set braços es barreja amb cartells en alfabet ciríl·lic i hebreu, i amb estàtues de Lenin i altres comunistes notables.

Tornar a la primera part:

Una república soviètica jueva?

Loading Facebook Comments ...