Anunci del Jardi Zoològic d'Aclimatació a París.
Anunci del Jardi Zoològic d'Aclimatació a París.

Entre finals del segle XIX i sobretot el primer terç del XX, una vergonya europea, conseqüència directa del colonialisme, es va estendre pel continent. Éssers humans eren exposats en zoos per tot el continent, perquè tothom pogués veure de prop les coses “exòtiques” que feien. D’aquesta manera, acostaven els “altres pobles del món” a la gent curiosa que no es podia permetre el luxe de viatjar. Aquests fets deplorables, conformen un apèndix de l’esclavisme, una veritat incòmoda que molts voldrien oblidar. Alguns diuen que forma part d’un racisme europeu intrínsec, d’altres d’una curiositat innata dels occidentals pels “altres”.

No són figurants, són humans exposats com a bèsties per al gaudi del públic
No són figurants, són humans exposats com a bèsties per al gaudi del públic.

Algunes definicions parlen de la creació de la imatge del salvatge o de ciència i espectacle, mentre que a l’època els zoos s’anomenaven “exposicions colonials”, “jardins d’aclimatació” o directament zoos (Tiergarten en alemany). La majoria eren zoos com els considerem ara, i els humans eren una atracció més, afegida als “altres animals”, sota l’etiqueta Völkerschau (“mostra de pobles”). Uns humans cobraven entrada per veure uns altres humans a l’altra costat d’una tanca o dins una gàbia. Es van arribar a construir autèntic parcs temàtics, però amb esclaus reals. Era una imatge degradant d’occidentals passejant per parcs mentre veien els “primitius” exposats fent “monades”.

No són figurants, són humans exposats com a bèsties per al gaudi del públic
Eren un espectacle, i s’utilitzaven vexatòriament per aconseguir guanys econòmics.

Ningú va quedar lliure de culpa, des del Japó als Estats Units passant per francesos, anglesos, austríacs, alemanys i belgues, tots van exposar “els seus” “especímens” d’éssers “primitius” per al gaudi de l’oci occidental. L’exhibició d’éssers curiosos, normalment amb deformacions, era una pràctica que s’havia estès des del principi del segle XIX, però seria amb l’impuls definitiu del colonialisme, a partir de 1870, quan els zoos, de tot tipus d’animals, es van posar de moda, que començarien a “arribar” (portats a la força) pobles sencers per recrear “l’hàbitat exòtic de cultures rares”.

Cartell del 1892 que represeneta l'ideari de "salbatge"que s'alimentava sobre els africans.
Cartell del 1892 que representa l’ideari de “salvatge” que s’alimentava sobre els africans.

Carl Hagenbeck, el creador dels zoos moderns, importador d’animals, va ser qui també tindria la idea d’exportar persones per exposar-les el 1874, després del gran èxit que va tenir l’exhibició del poble Sami amb una gira per tot el continent. Hagenbeck exposaria també membres dels innuit (esquimals) al seu zoo d’Hamburg. Davant l’èxit de l'”exposició”, amb centenars de milers de visitants, el 1877 aquestes famílies van ser traslladades a París, al “Jardí d’Aclimatació” creat per  Isidore Geoffroy Saint-Hilaire. El Jardí va ser rebatejat com a L’Acclimatation Anthropologique i acollí humans fins el 1912. A Àustria, una fira sobre Àfrica a la Fira Mundial de 1873 que tenia el lema Kultur und Erziehungc (“cultura i educació”), va fer furor i de pas, les instal·lacions servirien més tard com a part del famós parc d’atraccions del Prater.

Les “adquisicions”del zoo van anar creixent, de forma que a l’exposició universal del 1889 a París, una de les principals atraccions va ser El “Negro Village“, on milions de visitants van veure una mostra de fins a 400 cultures de tot en món engabiades. A la següent exposició de 1931, també a París, es va augmentar encara més l’èxit i fins a 34 milions de persones van visitar una mostra de negres en només sis mesos, una de les grans atraccions de la qual, era, evidentment, veure pits i culs, doncs era sempre destacable “l’apariència salvatge sense roba dels individus exposats”.

Els zoos humans van representar un impuls econòmic important per a moltes ciutats europees.

La majoria de les famílies exposades, havien estat segrestades dels seus pobles i, evidentment, moltes morien, bé per malalties o simplement de pena. L’origen dels exposats era divers, tot i que es venien com a “negres” o “africans” o coses considerades exòtiques per al públic, la realitat era que la procedència era ben diversa. Molts provenien des sud del continent americà, com els Yagan o els mapuches d’aquest llibre de Christian Báez i Peter Manson. L’èxit era tal, que es va fer un spin-off  i es van començar a fer Exposicions Colonials destinades a l’exhibició, ja en exclusiva (o com a molt, amb animals per ambientar) d’éssers humans. A Àmsterdam, el 1883 es va fer una d’aquestes fires, l’èxit econòmic de la qual que va servir per pagar el Rijksmuseum en aquell moment en construcció, i  al darrere del qual es va fer la fira.

Cartell anunciant l'exhibició amb el preu, no era barat.
Cartell anunciant l’exhibició amb el preu, no era barat.

L’imaginari malaltís occidental va anar fent una pilota dels zoos humans, de forma que al 1927, a Anglaterra, ja es presentaven “exhibicions de negres caníbals”. Després de la Segona Guerra Mundial el tema dels zoos humans, va anar a la baixa, però encara el 1958, a Brussel·les, es va fer la que es considerada l’última gran mostra d’aquest tipus, amb la recreació d’un suposat poblat congolès al complert.

Al bosc de Vincennes de París, encara es poden visitar restes del que va ser una d’aquestes exposicions colonials. Altres, els menys, han optat per fer recreacions d’allò que va ser, com a Oslo, on s’ha reconstruït el poblat del Congo que va exhibir el 1914… sense els negres, clar.

El 1906, la moda va travessar l’atlàntic; es van fer exhibicions d’humans al zoològic del Bronx a Nova York i a diferents ciutats es presentaven com “exposicions etnològiques”. Un dels impulsors d’aquestes mostres va ser Madison Grant, autor del polèmic llibre “El pas de La Gran raça“.

Porta de l'Esquella de la Torratxa, número 968, on s'anuncia la l'exposició de Barcelona. Després aniria a Madrit.
Portada de l’Esquella de la Torratxa, número 968, on s’anuncia l’exposició de Barcelona. Després aniria a Madrid

També, com era d’esperar per la seva posada moderna en escena, Barcelona no podia ser menys i va tenir la seva exposició de zoos humans. Evidentment a escala petita, però el negoci va ser prou rodó com perquè l’exhibició “Els Aschantis”, a Ronda Universitat 35, s’estigués des de juliol fins a novembre de 1897 a una pesseta l’entrada, “de dia o de nit”. “150 membres”, deia l’anunci de la Vanguardia, i el negoci, impulsat per l’industrial Gravina, va haver de ser productiu, tot i que cap a finals d’octubre l’entrada nocturna es va rebaixar a la meitat, 50 cèntims, tot comptant que inicialment els dijous, dia en que es veu que “els negres feien les seves gracietes”, el preu era de 2 pessetes.

Era molt car, doncs en aquell temps, una entrada a un espectacle valia cèntims. Ronda Universitat 35 era un solar, sense vegetació i malgrat tot va ser un èxit total, i després se’n farien algunes més al Tibidabo. Són de destacar frases satíriques del l’Esquella com: “com tots los pobles primitius, los Aschanti són monárquichs”. Tenia conya marinera dir això l’any 1897 en plena restauració borbònica, i afegia, d’entre altres perles: “I prenguin exemple dels Aschnti los nostres monárquichs, que quan lo rey se mor, sos magnats se suïciden per l’afany de seguir-lo fins l’altra vida.”

L’any 2011 es va fer una exposició a París per contextualitzat l’aparició del fenomen dels zoos humans, impulsada per l’ex-jugador del Barça Liliane Thuram. En aquest article amb vídeo de la BBC s’hi poden veure imatges reals de les exposicions. També es veuen estris utilitzats per una incipient antropologia biològica que intentava classificar com fos els humans (relacionant-los amb cultures) per categories taxonòmiques, per exemple amb la mesura massiva de cranis.

Actualment hi ha propostes com la de ZooXXI, per reconvertir els zoos, també podeu ampliar informació amb el seu dossier sobre els zoos humans. En aquest documental alemany, subtitulat en castellà, s’explica què van ser els zoos humans, un episodi vergonyós de la història europea.

Els zoos humans, el documental

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...