El 20 d’abril de 1969, Carcaixent, va ser escenari d’un dels successos més enigmàtics del tardofranquisme. Un modest empresari, propietari d’una impremta, va ser assassinat.

Vjekoslav Luburic va ser assassinat brutalment un matí de diumenge de 1969 al poble valencià de Carcaixent. No va ser un crim qualsevol, sinó el d’un ustaixa croat que havia dirigit Jasenovac: un dels camps de concentració més sanguinaris de la II Guerra Mundial; memòria tràgica sobretot per serbis, jueus i gitanos. L’assassinat va quedar sense responsable a l’Espanya franquista, i el seu principal sospitós, Ilija Stanić, va ser protegit per la Iugoslàvia del mariscal Tito. Luburic vivia a l’estat espanyol protegit pel règim franquista, que li havia facilitat documentació falsa a nom de Vicente Pérez García. El règim franquista havia protegit a diferents nazis i líders feixisites europeus, com Ante Pavelic líder ustaixa que va viure còmodament a Espanya fins la seva mort el 1959, el nazi való Leon Degrelle o el cap de la fliofeixista “Guàrdia de Ferro” romanesa de Horia Sima.

El govern presidit per Ante Pavelic, era una versió ultracatòlica del règim de Hitler. Com els seus aliats nazis, van construir camps d’extermini per eliminar els seus opositors i individus considerats inferiors, com els gitanos i els jueus. I un dels responsables d’aquests camps, on van morir centenars de milers de persones, era el nostre protagonista, Vjekoslav Luburic, també conegut com “Maks el Carnisser”. Com tants altres criminals de guerra, Luburic va escapar de la justícia a través de la Ruta de les Rates, amb visats i passaports falsos de la Creu Roja i del Vaticà. La condició de catòlic sens dubte el va ajudar a instal·lar-se a l’estat espanyol de Franco.

Propaganda feixista, publicada a l'impremta de Luburic l'any 1968.
Propaganda feixista, publicada a l’impremta de Luburic l’any 1968.

Luburic posseïa una impremta al carrer de Santa Anna de Carcaixent, on tenia contractats treballadors croats i espanyols. Allà s’imprimien revistes i documents en llengua croata, destinats a combatre amb propaganda a la Iugoslàvia comunista del mariscal Tito. Allunyat del moviment ustaixa a la segona meitat dels anys cinquanta, va fundar la Germandat de ‘Els amics del Drina’, i posteriorment una organització anomenada Resistència Nacional Croata. La seva impremta gaudia del suport dels serveis secrets, així com de la policia espanyola.

Durant la seva joventut només cursaria estudis primaris. El 1931 es va adherir al moviment ustaixa, participant en diverses accions contra l’estat Iugoslau i contra el seu rei. A causa d’això, va haver d’emigrar a Hongria en 1932 i es va instal·lar al camp de Jankapuszta, prop de Budapest, on es va convertir en cap de l’economat del camp. A l’abril de 1941, després de la Invasió alemanya de Iugoslàvia, va tornar a la Croàcia sota control nazi. Durant la formació de l’Estat Independent de Croàcia (NDH), va promocionar a general i se’l va traslladar a la regió del Drina, el que li va valer el sobrenom de General Drinjanin (General del Drina). A partir de la instauració dels camps d’extermini per part de l’estat croat filonazi, va ser nomenat com a comandant principal dels mateixos, i en una cerimònia celebrada el 9 d’octubre de 1942, es va congratular per la gran “eficàcia” del camp de Jasenovac assassinant a milers de persones. Durant el banquet que va seguir aquella nefasta cerimònia, va dir amb orgull:

“Hem assassinat aquí a Jasenovac a més gent que l’Imperi otomà durant la seva llarga estada a Europa”.

Stanic, l’agent de l’UDBA, i la vergonya dels camps nazis

El jove Ilija Stanic era un empleat de la impremta que s’havia guanyat la confiança de l’ex general. Després de la troballa del cadàver de Luburic, en el matí del dilluns 21 d’abril, la policia va centrar les seves investigacions únicament en Stanic, que va desaparèixer en direcció a Barcelona a la tarda del mateix diumenge. Els agents van interrogar els testimonis clau, però tot el rastre es perdia a les 20 hores de diumenge a l’Estació de França de Barcelona. El 1975, la Interpol va comunicar al jutge d’Alzira que Stanic «havia estat trobat» a Austràlia. El cas es va reobrir durant un any, però l’absència de més notícies va portar el jutge a arxivar de nou l’expedient el 1976. En realitat, Ilija Stanic mai va trepitjar sòl australià. Va tornar a Iugoslàvia i durant anys hauria viscut en diferents ciutats. Des de fa anys resideix a Sarajevo, on ha format una família i té una feina estable. Stanic fou condecorat en secret pel general Tito i més tard seria promocionat a l’UDBA.

Camp de concentració de Jasenovac. Fotografia: JUSP Jasenovac
Camp de concentració de Jasenovac. Fotografia: JUSP Jasenovac

La tomba de Luburic continua presidint avui dia el cementiri del poble de Carcaixent. Un grup d’extremistes croats, arribats des de la capital croata, Zagreb, va visitar fa anys la seva tomba, a qui van retre homenatge. No obstant això, la Croàcia independent actual, amb un sistema democràtic i membre de la Unió Europa, renega de l’etapa negra dels anys quaranta del segle passat. No s’ha investigat amb profunditat mai els assassinats ni execucions en massa que dels anys 40, quan la Croàcia independent titella dels nazis, va començar una neteja ètnica sense precedents al seu territori. D’aquí vindrien tots els odis que anys més tard acabarien amb les guerres dels Balcans dels anys 90. El principal camp de concentració croata va ser el de Jasenovac, on van poder ser assassinades unes 700.000 persones. Luburic va ser responsable d’aquest camp durant mesos.

Els propis nazis s’esgarrifaven quan visitaven el camp de concentració Jasenovac, un oficial alemany va arribar a escriure: “de la pitjor categoria, igual a l’infern de Dante”

A Jasenovac no hi havia càmeres de gas. Centenars d’homes eren degollats amb serres o destrals, o llançats al riu Sava, amb formigó subjecte a les seves cintures perquè s’enfonsesin més ràpid. Les noies eren violades en grup, centenars cada vegada. El tinent Artur Hefner, oficial del cos de transport de la Wehrmacht, va anar a visitar Jasenovac al febrer de 1942 i el va descriure en una carta al Ministeri alemany d’Afers Exteriors a Berlín com un camp “de la pitjor categoria, igual a l’infern de Dante”. Les fotografies arxivades d’aquest camp mostren dones mutilades, una amb el seu cor arrencat. Moltes dones van ser apunyalades fins a morir per carnissers experts.

Per exemple, hi ha el relat de Ladislav Grinbaum, un jueu d’Osijek (Croàcia), que va ser una de les poques persones supervivents d’una execució en el camp esmentat i va escriure un terrible testimoni. “Un dia, 10 de nosaltres i 16 guàrdies ustachis vam anar a Jablanac per instal·lar un cable elèctric. Mentre estàvem treballant ens vam adonar que els ustachis havien portat a un munt de dones i nens i vam poder veure el que estava passant. Els guàrdies ustachis que els havien portat els van ordenar que s’asseguessin a terra. Una mica després van arribar els assassins. Amb ganivets, barres de ferro i malls van atacar a aquesta multitud inerme. No sé quantes persones hauria allà. Moltes dones subjectaven amb fermesa als seus fills en les seves braços i van ser assassinades així. Des del meu lloc de treball vaig veure amb els meus propis ulls l’assassinat de la meva dona i fills”.

“La Croàcia actual, amb un sistema democràtic i membre de la Unió Europa, renega de l’etapa negra dels anys quaranta del segle passat”

Quan els partisans dirigits per Josip Broz, Tito, van augmentar el seu assetjament a les forces alemanyes i ustaches, cada vegada més simpatitzants partisans croats i musulmans van ser portats a Jasenovac. Tan poderosa es va tornar la resistència de Tito que, el 1942, la Wehrmacht va preparar una campanya sagnant al voltant de les muntanyes de Kozara per aixafar a l’exèrcit guerriller. Més de 70.000 soldats alemanys van reunir als habitants, homes, dones i nens, en l’altiplà i els van transportar per carretera o ferrocarril fins Jasenovac i els seus camps satèl·lits. La majoria d’aquests civils eren serbis. Milers d’homes joves van ser simplement penjats a forques improvisades erigides a la vora de la carretera entre Banja Luka i Prijedor. Milers de dones, nens i camperols van ser amuntegats en els recintes de Jasenovac i colpejats fins a la mort amb porres i destrals.


Llegeix més!

El moviment ústaixa

Loading Facebook Comments ...