No és cap malson de PxC ni un muntatge fotogràfic de mal gust com el que corria per Terrassa les passades eleccions municipals, on es podia veure una colla de musulmans pregant davant la masia Freixa. No. Això va passar de veritat, el símbol de la democràcia, a la capital del naixement de la filosofia i la història, el famós Partenó d’Atenes, va ser una mesquita otomana. Avui, el monument creat en honor a la victòria dels grecs sobre els perses el 490 aC, és un munt de runes que només amb molta imaginació recorden l’esplendor de quan contenia l’estàtua d’or d’Atenea feta per Fídies.

Grabat de pocs abans del setge, idealitzat. A dalt, la "grande masqué i a sota es pot veure la "mazures de l'Areopage".
Gravat de pocs abans del setge, idealitzat. A dalt, la “grande masqué i a sota es pot veure la “mazures de l’Areopage”.

Malgrat que destaquem aquest fet, si avui és difícil trobar una pedra a sobre d’una altra al Partenó, no és pas per culpa dels musulmans. La feina grossa d’enderrocament d’aquest símbol l’havien fet prèviament els cristians, convertits en bizantins, després un altre cop els catòlics, de la mà dels catalans, i finalment un altre cop els bizantins fins que finalment els venecians van posar punt i final a l’enderroc. Cal dir, doncs, que si els musulmans no van tenir gaire cura de l’indret, foren els occidentals qui van fer la major part de la feina.

Curiosament, en el seu afany de combatre l’infidel musulmà, els cristians, ells solets, com va passar durant les croades, van destrossar tot el que trobaven al seu pas, especialment a Grècia. El 1456, amb la presa de Constantinobla, Grècia va passar a ser dominada pels musulmans i l’Acròpoli, tot un símbol, continuà fent el seu servei, però canviant de religió. El Partenó es va salvar momentàniament de les destrosses, però completament reconvertit; la torre construïda per la poderosa família florentina Acciaiuoli es convertí en minaret, les pintures es van tapar pintant-hi a sobre de color blanc i l’altar va quedar ocult per un mínbar. Així, com a mesquita, romangué oculta a les mirades occidentals fins al 1687.

Otto Wilhelm von Königsmark.Tractat com un heroi, mai es va penedir del que va fer, al revés. Va morir de malaltia al setge de Negroponte, poc després de ser evacuada Atenes.
Otto Wilhelm von Königsmark.Tractat com un heroi, mai es va penedir del que va fer, al revés. Va morir de malaltia al setge de Negroponte, poc després de ser evacuada Atenes.

En aquesta data, el comte Otto Wilhelm von Königsmark, al capdavant d’una esquadra multinacional en la que hi havia una flota veneciana comandada pel veterà de 66 anys Morosini, va posar setge a Atenes. Era una flota organitzada per la Santa Lliga, creada el 1684, i que tingué el seu èxit més sonat a la Batalla de Mohács. La campanya que havia dut els aliats de la Santa Lliga fins Atenes havia servit per establir el Regne de Morea al Peloponès, un estat satèl·lit sota control venecià entre 1684-1699, un altre dels episodis de la Gran Guerra Turca. Des del Peloponès estant, Creta era massa lluny per intentar recuperar-la, però Atenes estava a un tret de pedra, tot i que finalment es faria evident que no prou a prop com per mantenir-la contra un contraatac musulmà.

Així doncs, el 21 de setembre de 1687 la flota de von Königsmark arribà al port del Pireu. Els musulmans d’Atenes van córrer a refugiar-se al Partenó, fent-se forts a l’acròpoli mentre els grecs es quedaven a rebre els venecians per intentar salvar els mobles i que no es destruís tota la ciutat. Els resistents otomans, homes, dones i nens, van pensar que hi estarien segurs al partenó, perquè els venecians no s’atrevirien a tocar l’edifici, així que aprofitaren per instal·lar-hi també el polvorí i l’arsenal de municions. Que equivocats que estaven!

Refugiar-se al partenó no va servir de res als musulmans, els venecians van volar tot pels aires.

En trobar els musulmans tancats a l’acròpoli, els venecians, amb l’ajuda dels grecs, van establir un setge formal d’artilleria en tot el perímetre. Aquí trobem la primera víctima col·lateral, el temple d’Atenea Niké, el qual va ser desmuntat pels turcs per a reaprofitar-ne el material com a reforç de la muralla. Només després de la independència de Grècia es va poder reconstruir, el 1838.

Gravat de Giacomo Verneda, testimoni ocular que participava al setge. On es veu l'acròpoli en flames.
Gravat de Giacomo Verneda, testimoni ocular que participava al setge. On es veu l’acròpoli en flames.

El dia 23 de setembre començà el bombardeig sistemàtic de tota l’acròpoli per part dels venecians. Els jocs artificials que va oferir la santa coalició als turcs durà diversos dies, fins que la nit del 26 al 27 una bomba va caure dins del Partenó just on hi havia el polvorí turc. L’explosió que va causar va deixar l’edifici literalment trencat en dos, sense parets ni sostre. En destrossar l’explosió diverses columnes, les mètopes també van cedir, i el foc causat es va estendre per tota l’acròpoli, ja molt malmesa per la metralla conformada per bocins de marbre procedent del Partenó. Entre l’explosió, la metralla de fragments de l’edifici i el foc, que va durar tota la nit per manca d’aigua per apagar-lo, es calcula que van morir diversos centenars de resistents turcs. El dia 28 els otomans es rendien.

Establiment del setge de la Santa Lliga
Establiment del setge de la Santa Lliga

El Partenó va quedar esmicolat, i només se’n van salvar algunes columnes dels extrems (les actuals que es troben al laterals són reconstruccions del segle XX) tot el contingut va volar literalment pels aires. Els venecians s’hi establiren, però actuaren vers els grecs com a forces d’ocupació, els enfrontaments entre la població ortodoxa i els soldats germànics protestants no trigaren en arribar. A més, la pressió musulmana es feu insostenible i al desembre de 1687 Morosini ja sabia que hauria d’evacuar la ciutat. Entre desembre de 1687 i febrer de 1688, Morosini va rebre instruccions per emportar-se tot el que pogués d’Atenes, i volar la ciutat. Només la manca de temps i de recursos van impedir la desgràcia, doncs els plans eren fins i tot aterrar el monticle de l’acròpolis per evitar que els turcs es tornessin a fer forts una altra vegada.

Atenes, després d’espoliada, va ser finalment abandonada, els grecs evacuats i de poc que no van volar fins la muntanya de l’acròpoli sencera.

Malgrat tot, el pillatge va ser generalitzat, i tothom es va endur el que va poder. El mateix Morisini, per acontentar la sereníssima República es va endur els lleons del port del Pireu (que abans d’aquests fets era conegut com a port dels lleons), que avui en dia encara es poden veure a les portes de l’edifici de l’Arsenal a Venècia. Un espoli de guerra en tota regla. A l’abril de 1688 l’evacuació era un fet i Atenes va quedar deserta, perquè tornessin a entrar els turcs. No va quedar cap grec.

Pintura de J. Skene amb una representació del que quedava del partenó i la mesquita central.
Pintura de J. Skene amb una representació del que quedava del Partenó i la mesquita central.

En els anys següents, fins a la independència de Grècia i aprofitant l’esboranc produït per l’explosió, els otomans construirien una petita mesquita castrense al mig del Partenó. Dels bocins, a inicis del segle XIX tothom se’n va endur que el que va poder, de manera que avui hi ha restes al Louvre, al British Museum (una gran part del fris) i una bona part al museu d’Atenes.

Al que quedava del Partenó, segons estudis d’arquitectes contemporanis, encara li quedava un altre suplici després de deslliurar-se del saqueig i les mesquites: l’estructura de l’Acròpolis i del Partenó fou concebuda per a resistir terratrèmols però tot i així, els bombardeigs contribuïren a debilitar l’estructura que encara quedava dempeus i l’any 1894, un dels pitjors moviments sísmics de la història de Grècia malmeté seriosament les restes del temple dòric. I encara, un dels darrers ensurts tingué lloc el dia 1 de març del 1981: dues sacsejades d’escala 6 i 6,3 a l’escala de Richter van donar lloc a esquerdes a la façana, així com a un petit desplaçament d’una de les columnes.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...