Aquests dies ens trobem de ple en el solstici d’estiu, és el dia més llarg de l’any i el moment en què el Sol arriba al punt més al nord del seu recorregut pel nostre cel. És el dia on comença forçosament a escurçar-se de nou. Les comunitats humanes, lligats des de sempre a la terra i per tant absolutament dependents del Sol, s’adonaren d’aquest fenomen i li donaven la benvinguda amb cerimònies i celebracions que han perviscut fins avui, sobretot, al voltant del foc que pren el paper del Sol. Però, des de quan tenim constància dels solsticis? En quin moment les antigues comunitats van començar a observar-los i per tant, a estar en disposició de predir aquest fenomen?

Aquesta informació ens la dóna una troballa relativament recent i que podem classificar com una de les notícies arqueològiques més importants que han tingut lloc a Europa; un disc metàl·lic de poc més de 32cm de diàmetre trobat per casualitat prop de la localitat de Nebra, a la regió Alemanya de Saxònia l’any 1999 degut a l’activitat de furtius que de fet no cercaven troballes arqueològiques antigues, sinó munició de la Segona Guerra Mundial amb l’ajut d’un detector de metalls. Un cas de manual, vaja, que acabà bé pel patrimoni de la Humanitat gràcies a l’acció de la policia de Suïssa en recuperar la peça tres anys més tard. Actualment, es troba al museu de Prehistòria de Halle, tot i que a Nebra s’hi construí un centre d’interpretació al voltant de l’arqueologia i l’astronomia.

Tot i no ser ni de bon tros tant coneguda pel gran públic com el tresor de Tutankhamon o la màscara d’Agamemnon, el disc de Nebra té un valor extraordinari des de diversos aspectes. Pel que fa a la peça en ella mateixa, tenim un disc de bronze de fa 3600 anys amb incrustacions d’or en una de les cares que semblen representar el sol, la lluna, una colla d’estels i dos arcs a les vores oposades de la peça, a més d’un tercer arc a l’interior del disc i forats a tota la vora fets a una distància fixa l’un de l’altre. L’estudi de la manufactura de la peça ha constatat que aquesta fou modificada fins a quatre vegades abans a assolir l’aspecte que presentava en el moment de la troballa, cosa que com veurem, embolica les teories sobre el seu ús i naturalesa. El que està clar però, és que som davant d’un objecte de caire social fet de materials nobles amb l’objectiu de perdurar en el temps i no només d’esdevenir una eina per a observacions astronòmiques, que podria haver estat construïda en altres materials més fàcils d’obtenir i de treballar com la fusta, per exemple. Ans al contrari, els anàlisi dels materials indiquen que el bronze podria provenir dels Alps i l’or, de Transsilvània. Clarament doncs, el personatge que posseïa aquesta peça tenia un paper preeminent dins la comunitat.

El disc de Nebra a la portada del setmanari Der Spiegel
El disc de Nebra a la portada del setmanari Der Spiegel

El disc, que ha pogut ser datat gràcies a que es va trobar juntament amb d’altres materials de l’edat del Bronze, ens dóna com a mínim, informació sobre diversos àmbits diferents d’aquells que el construïren, ja que ens mostra els contactes de les diferents comunitats de l’antic espai europeu per que fa a la circulació de matèries primeres, la tecnologia en el treball dels metalls d’una comunitat del segle XVII aC i més important encara, és la primera prova de què disposem sobre l’observació astronòmica per part de l’home, activitat podia anar lligada a l’existència d’algun tipus de creences.

No cal dir que l’actual desconeixement de bona part del significat del disc i el fet que s’hi reprodueixin els estels ha donat lloc a múltiples interpretacions a les pàgines de publicacions esotèriques que juguen amb les ombres intrínseques a tot coneixement arqueològic. No falten teories que vinculen la peça amb els extraterrestres fent evident que cap descobriment no és del tot important per a l’opinió pública fins que algun “investigador” ho relaciona amb els alienígenes.

Deixant de banda els nostres veïns galàctics i posant de nou els peus a terra, les investigacions dutes a terme sobre el disc fan pensar que ens trobem efectivament davant una representació del firmament nocturn on hi apareix la lluna en quart creixent al costat d’un cercle de la mateixa mida que, si bé es considera el Sol, també podria representar la Lluna plena.

“S’ha proposat que el disc podria ser el medalló central que aniria inserit en un escut i que les representacions que conté serien una figuració purament decorativa”.

Al voltant d’aquestes formes principals hi ha una trentena de cercles més petits que han estat interpretats com estels, dels que la seva disposició ha fet que segons les fonts, hagin estat relacionats amb diverses constel·lacions. Hi ha un cert consens sobre una agrupació de set “estels” just sobre la lluna creixent que ha estat identificada amb les Plèiades, constel·lació que era visible des del lloc de la troballa en la cronologia indicada. Altres alineaments d’estels han estat proposats com l’Ossa Major, tot i que , pel nombre de punt daurats existents sobre la superfície del disc, podríem fer-hi encaixar-hi diverses formes donat que les representacions sobre el disc serien orientatives i en cap cas, exactes. Podríem batejar les Plèiades com “la primera constel·lació”?

S’ha proposat que el disc podria ser el medalló central que aniria inserit en un escut i que les representacions que conté serien una figuració purament decorativa. Tot i que hem vist que no és un instrument purament utilitari, aquesta tesi no sembla massa plausible des del moment en què sabem que el disc es va elaborar en moments diferents, de manera que s’hi varen anar afegint elements com els arcs a la vora que indiquen els solsticis, per exemple. Aquest procés productiu fa pensar en una

A partir de la seva configuració final, l’arqueologia experimental ens duu a creure que el disc podria haver estat utilitzat per a la observació dels solsticis i és que, disposant el disc horitzontal i encarant els arcs de les vores cap a l’est, les línies que uneixen els extrems d’aquests arcs indiquen amb un diferència de molt pocs graus, els punts de sortida del sol els solsticis d’estiu i d’hivern en un fet que sembla difícil que sigui una simple coincidència i així doncs, podríem donar resposta a la pregunta de l’inici del post, tot i que no coneixem del cert on calia situar el disc per a fer les observacions, si tenia algun suport o com calia orientar-lo perquè de fet, la lluna podria representar el quart creixent o el quart decreixent, només cal girar el disc.


Per saber-ne més:

  • Revista Investigación y Ciencia, agost 2004.
  • Pásztor, E i Roslund, C. La intrepretación del disco de Nebra. Antiquity Archaeological Journal, 2007

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...