El passat 8 d’abril, però de 1943, encara en ple conflicte mundial, eren executats a la guillotina el matrimoni de classe treballadora format per Elise i Otto Hampel. Tenien 42 i 45 anys respectivament. El motiu? Escriure targetes postals per deixar-les en lloc públics, però no només això, sinó que les targetes incloïen missatges explícits contra el règim nazi.

Foto de la seva boda celebrada el 1935.
Foto de la seva boda celebrada el 1935. Font: http://www.was-konnten-sie-tun.de/

Entre setembre de 1940 i la tardor de 1942, el 20 d’octubre, data del seu arrest, la parella va protagonitzar una les formes de resistència al règim dictatorial del Tercer Reich més, no sé sap com qualificar, si esbojarrada o simplement suïcida. Redactaven postals cridant al boicot contra els actes de propaganda nazi, o criticaven obertament les polítiques nazis de repressió. Com? Fàcil. Escrivien una postal, comuna i corrent, i la dipositaven a qualsevol escala o bústia, com si fos qualsevol altra cosa. Aquesta facilitat de l’acció, va portar de corcoll la policia nazi durant dos anys. Mentre, la parella va distribuir unes 200 postals, que es coneguin, malgrat totes van anar a parar a les mans de la policia.

El 22 de gener de 1943, un dels anomenats Tribunals Populars del nazisme, molt semblants als de la inquisició, va condemnar la parella que finalment seria executada com tants altres berlinesos per “alta traïció” a Berlín-Plötzensee. Es calcula que uns 3.000 berlinesos hi van deixar el coll entre 1933 i 1945. Avui, un memorial els recorda a la coneguda com “La guillotina de Hitler a Berlín”.

“Pel que fa a justícia, només hi ha una cosa: Abaix el règim de Hitler! Un règim que només porta la misèria, la pobresa i la mort! Mai una pau” Elise Hampel

Com va començar i per quin motiu l’acció del matrimoni Hampel encara no se sap del cert, s’especula amb que la mort del germà d’ella al front francès, en contrast amb la propaganda nazi de la Blitzkrieg, podria haver afectat els sentiments del matrimoni. Però són només especulacions. Res no feia pensar que la parella tingués cap tipus d’implicació política, no tenien cap militància, ni ideologia amb la qual identificar-se, eren simples treballadors. En els interrogatoris posteriors a la detenció, Otto declarà que ho feien perquè “eren feliços amb la idea de poder protestar contra Hitler i el seu règim”.

Hampel_postcard_1
“La guerra de Hitler és la mort dels treballadors alemanys!” els Hampel no eren uns intel·lectuals, i sovint les postals contenen faltes d’ortografia. Foto: www.executedtoday.com

Elise era treballadora familiar de la llar amb estudis primaris, nascuda a Prússia, avui Polònia, i Otto era un obrer de fàbrica. Eren persones anònimes, amb vides “normals”, mentre que la Gestapo cercava un grup més gran. Elise Hampel va formar part de la Lliga de Dones Nacionalsocialistes, la NS-Frauenschaft, creada el 1931 com a òrgan del partit NSDAP,  des de  1936, però deixà precisament l’organització el 1940. Aquest era un gest arriscat, mal vist, i que li podia costar la feina a qui s’arrisqués a fer-lo, però ella ho va fer.

Aquí es pot consultar la seva condemna a mort, “en nom del poble alemany” i qualificat com a “secret” del matrimoni Hampel. En destaca una breu biografia de la parella, que no tenen fills, i posa algun exemple de les 200 postals. Moltes acaben amb un “Weiter geben!” (passa-ho!), però la realitat era que quan hom trobava una d’aquestes postals li cremava a les mans, perquè sabia que s’hi jugaven el coll. Per això eren ràpidament lliurades a la policia. Les postals contenen abundants referència a frases de l’estil: ” la guerra de Hitler és la mort dels treballadors alemanys” o “Abaix el règim hitlerià!” , quan fa referència a Hitler, Göbbels i Himmler els anomena “murris” o “banda” d’assassins i no s’estalvien de parlar de la “brutalen Hitler Dinktatur”, que no necessita traducció.

Ploetzensee
Vista de la sala d’execució de Berlín Plötzensee amb els “grillets” i la guillotina. Per aquí van arribar a passar uns 3.000 berlinesos.

La història d’aquest matrimoni es va fer coneguda arran de la novel·la de Rudolf Ditzen, alies Hans Fallada, “Jeder stirbt für sich allein” (cada un es mor sol) traduïda no fa gaire al català com a “Sol a Berlín”. Aquesta novel·la, basada en la història del matrimoni (canvia la mort del germà per la d’un fill), va rescatar de l’oblit al matrimoni. Fallada cercava als arxius nazis possibles històries de resistència, en connivència amb les forces d’ocupació en ple procés de desnazificació, i va trobar aquesta prou interessant com per fer el llibre en només 24 dies. Lamentablement, Fallada, amb greus problemes per drogues, no va arribar veure publicat el seu llibre, doncs va morir abans.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...