Quan ressonen les atrocitats que està cometent l’Estat Islàmic, recordem un personatge clau de la història del segle XX vilipendiat, fins avui, per la seva orientació sexual. Alan Turing està considerat ni menys ni més que el pare científic de la informàtica moderna i de la intel·ligència artificial. Matemàtic, nascut a Londres el 1912, la seva aportació durant la Segona Guerra Mundial va ser decisiva. Turing va aconseguir descodificar els complicats missatges de les màquines criptogràfiques Enigma, base de la comunicació de la marina nazi, cosa que va permetre conèixer els moviments dels submarins alemanys i per tant, guanyar la batalla de l’Atlàntic. El seu ordinador, la Màquina de Turing, creada el 1936, va ser clau per això. De família conservadora relacionada amb l’imperi colonial britànic, sobretot amb l’Índia, Turing va ser un heroi controvertit i, durant dècades, ignorat. El seu crim: ser homosexual a l’Anglaterra del segle XX, on estava prohibit. Quan tenia 39 anys, el 31 de març de 1952, va ser detingut per mantenir una relació amb un noi de 19, i aquí va començar el seu malson primer, el misteri de la seva mort després, i la batalla per la restitució de la seva dignitat fins avui en dia.

Turing, fins al 1952, va viure en la clàssica societat britànica com un autèntic heroi i, com el geni que era tenia una consideració social molt alta, també era un bon atleta. Però la seva vida va fer un gir brusc al gener de 1952, quan uns desconeguts van entrar a robar a casa seva. La seva parella, Arnold Murray, un noi de Manchester (on Turing anava a la Universitat) de 19 anys amb qui mantenia un afer secret, li va confessar que els lladres eren amics seus, i Turing ho va denunciar a la policia, amb la qual cosa, l’afer es va fer públic.

La-máquina-rompecódigos-Colossus-en-Bletchley-Park
Un dels ordinadors anomenats Colossus creats per Turing que van ser destruïts per, oficialment, “evitar que caiessin en mans dels comunistes”. Durant molts anys la seva ubicació a Bletchley Park va ser secreta.

Murray i Turing van ser declarats, segons les lleis de l’època, culpables d’indecència greu. La llei datava de 1885, era una reforma que ampliava els delictes sexuals de l’anterior de 1861, la qual havia eliminat la pena de mort que s’havia aplicat tradicionalment. L’última condemna a mort per aquest fet a Anglaterra es remuntava al 1836, i ara les penes eren de presó i multes. Una altra víctima famosa d’aquesta llei va ser l’escriptor Oscar Wilde, i el fet homosexual va continuar essent il·legal al Regne Unit fins al 1967.

Turing va haver de triar entre la presó i una llibertat condicionada rebent un tractament pal·liatiu de la libido amb injeccions d’estrogen. Va optar per la segona, pel que durant un any va prendre hormones femenines sintètiques, les quals el deixaren impotent i li provocà ginecomàstia (creixement de glàndules mamàries). Durant aquest any de tractament, per si fos poc, va perdre tots els seus drets com a investigador al Quarter General de Comunicacions i també la feina. Aquests fets convertiren Turing en un màrtir de la causa gai.

“Ser homosexual va continuar essent il·legal al Regne Unit fins l’any 1967.”

Un cop condemnat al seu país, Turing va començar a viatjar a països limítrofs amb l’esfera soviètica a la recerca de desfogament personal. Aviat aquesta actitud nova en Turing, un personatge amb un ampli accés a secrets, va aixecar recels i polèmica. Titulars com el de l’encapçalament d’aquest article se succeïen per part dels partidaris de les polítiques del maccarthisme de “Cacera de Bruixes”, encenent l’opinió pública britànica. I es que la societat de la postguerra, entrava de ple en la Guerra Freda. Només un any abans de la seva detenció havia esclatat el cas de les activitats “dels Cinc de Cambridge” amb la fugida a l’URSS de Guy Burgess i Donald MacLean. Aquest grup, del qual alguns van continuar en activitat fins al 1963 com Kim Philby, havien estat reclutats pel Partit Comunista durant la dècada dels 30 entre els cercles d’intel·lectuals de Cambridge i van aconseguir infiltrar-se en el més fons dels serveis secrets britànics. Tradicionalment, als membres d’aquest club universitari se’ls acusava a tots d’homosexuals.

El juny del 1954, quan quasi feia un any que havia deixat el tractament i dos des de la condemna, i sense donar senyals de depressió, Turing es va “suïcidar” als 41 anys, una mort mai del tot aclarida que la seva mare va atribuir a “un error de manipulació de productes químics”. Va ser trobat mort per la seva mestressa de casa, segons l’autòpsia, amb una dosi mortal de cianur possiblement ingerida en menjar-se una poma. No es va trobar cap nota de suïcidi, la famosa poma no va aparèixer mai i el cos va ser convenientment incinerat. El seu rastre es va esborrar, la seva col·laboració amb la intel·ligència del govern va ser secreta fins a la dècada dels 60 i en no tenir descendència coneguda, ningú va reclamar cap investigació ni tampoc la seva herència. Tot plegat, molt oportú.

“Churchill ordenà la destrucció dels ordenadors Colossus i les màquines anomenades Turing bombe”.

A partir del final de la penalització de l’homosexualitat i l’inici de l’obertura de secrets, comença a saber-se el paper cabdal de Turing i comencen els reconeixements amb monuments i plaques, tot molt britànic. Però no seria fins el 2009 que un primer ministre britànic, Gordon Brown, va tenir unes paraules d’elogi cap a Turing en el que es va interpretar com un canvi d’actitud, una possible porta oberta a una restitució de l’honor, malgrat que no se li coneixen descendents familiars directes. Al desembre del 2012, un grup de 10 científics, entre els quals figura Stephen Hawking, van publicar una carta al Daily Telegraph on demanaven el “perdó pòstum” per a Turing. Aquesta petició la secundaren més de 20.000 persones, gràcies a la difusió feta amb motiu de la commemoració del centenari del seu naixement.

Gràcies a totes aquestes iniciatives, el govern britànic va emetre una llei asèptica que no ha tancat encara del tot la ferida, en la qual la reina Victòria “perdona” a Turing pels delictes de la secció 11 de la llei d’un codi penal que, com hem vist, datava de 1885, i segons la qual havia estat condemnat. Una de les rares excepcions que s’han fet en aquest sentit a la Gran Bretanya. Alguns membres de la plataforma per la restauració de l’honor a Turing argumenten que en tot cas hauria de ser al revés, que Turing perdonés al govern, però evidentment, això ja no pot ser. En tot cas, el perdó reial no va arribar ni a temps de la commemoració del centenari del seu naixement el 2012.

Per acabar com hem començat, podríem dir que, paradoxalment, si l’estat islàmic pot difondre la seva propaganda per Internet és gràcies a una persona com Turing, que si hagués caigut en les seves mans l’haurien llançat d’un cinquè pis.


Per saber més podeu consultar:

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...