Monedes commemoratives de Gal·la Placídia.

El mes de setembre del 415 dC (el proper setembre farà 1600 anys) a Barcelona s’hi produí un magnicidi, el primer d’una llarga sèrie d’intrigues i assassinats pel poder que tingueren lloc el nostre Cap i Casal. Ens trobem en el que s’anomena l’època visigòtica, amb la capital a Barcino, entre Narbona i Toledo, i a mig camí entre la presència romana i la musulmana. En aquesta època inestable, a Barcino sortia poc a compte ser proclamat rei, donat que el càrrec durava menys que un caramel en un col·legi.

Els visigots eren un poble provinent de la Germania, de confessió arriana (no reconeixien Jesús com a fill de Déu) que, comandats per Alaric, havien saquejat Roma l’agost del 410, des d’on es van desplaçar cap a la península ibèrica emportant-se amb ells una presonera destacada: Gal·la Placídia, la germana del mateix emperador romà Honori. El mateix 410, Alaric morí i fou succeït per Ataülf, el nostre personatge en aquesta història. Ataülf “heretà” el regnat, però també el “botí” provinent del saqueig de Roma, que incloïa a Gal·la Placídia, amb qui es casà el 414 a Narbona.

GallaPlacidia
Gal·la Placídia, una penyora en mans del poder del final de l’imperi romà d’occident.

De Narbo (actual Narbona), Ataülf es desplaçà a Barcino. La presència d’Ataülf i l’establiment de la cort a Barcelona el 415dC responia, teòricament, al paper dels visigots com a aliats de Roma per a enfrontar-se a d’altres pobles àndals i sueus, també enemics de Roma. Ara bé, a part d’aquest motiu “oficial”, cal també considerar que els visigots havien estat expulsats de les terres de la Gàl·lia Narbonesa, de manera que potser no els va quedar més opció que desplaçar-se cap al sud. Així mateix, també hi havia una altra raó per a desplaçar-se cap a la península ibèrica, i és la intenció  d’expansionar-se per l’Àfrica, maniobra que ja havien intentat uns anys abans des de la península itàlica i que es podria intentar de nou des de les columnes d’Hèrcules (tal i com anomenaven la zona de l’actual estret de Gibraltar).

Bé, per alguna d’aquestes raons o per una mica de totes elles, la cort visigòtica es traslladà cap al sud, i Ataülf fou assassinat a traïdoria a Barcino l’agost del mateix 415dC. Les fonts aclareixen només parcialment aquest fet, ja que segons Olimpiodor de Tebes (un historiador grec del segle V), fou assassinat mentre passejava pels estables per un servent anomenat Dubius. D’altres historiadors parlen d’un assassinat dins l’àmbit familiar.

El nom de l’assassí balla, ja que, segons altres autors, s’anomenava Evervulfus, i fins i tot Pau Orosi (un historiador hispà també del segle V) parla de més d’un assassí. Gràcies a aquest darrer historiador, sabem que el fet va tenir lloc a Barcino. El fet de “dubius”, en la seva traducció del llatí, sigui un adjectiu que podríem traduir com “dubtós”, fa pensar que s’ha convertit aquest mot erròniament en nom i que, segurament, només disposem d’un únic nom per a l’assassí.

El que sí que sembla comú a la majoria d’historiadors de l’època que expliquen el fet, és que l’assassí era de l’entorn proper d’Ataülf, segurament, un servent que podria haver actuat com a revenja per la mort del seu antic propietari, Sarus, a mans de l’exèrcit del mateix d’Ataülf, que assimilà posteriorment part del contingent de l’exèrcit de Sarus. Una altra possible motivació plantejada per les fonts és d’un caire més polític i estratègic, ja que la postura d’Ataülf, propera als romans ja que tenia la intenció se seguir el model de l’Imperi per a crear-ne una seqüela gothica, no era compartida per les totes les faccions visigòtiques.

As_Galla_Placidia
Moneda d’Ataülf, rei visigot assassinat a Barcino. Imatge: Wikipedia

El fet que, just després de la seva mort, el seu successor Sigeric ordenés assassinar també els fills d’Ataülf i maltractar Gal·la Placídia, que fou humiliada i tractada públicament com una presonera dóna sobrades raons a la teoria que relaciona aquest personatge directament amb l’assassinat del rei. Si és així, Sigeric va tardar ben poc a tastar els seus propis mètodes, ja que al cap d’una setmana d’haver estat coronat rei dels visigots, fou assassinat també a Barcino.

Walia, el seu successor, restablí els honors perduts a Gal·la Placídia, així com les bones relacions amb l’emperador romà Honori, que el 417, la casà amb Constanci, que seria proclamat August el 420 i per tant Gal·la Placídia seria Augusta.

La relació d’Ataülf amb Roma seguí present al llarg dels anys a Barcelona i és que curiosament, el temple d’August, del que se’n poden veure quatre columnes davant la seu del Centre Excursionista de Catalunya del carrer del Paradís, havia estat anomenat “la tomba d’Ataülf”. També la seva muller esta present a la ciutat actual, ja que hi ha una plaça amb el seu nom entre Gràcia i Sant Gervasi.

Recursos:


Més informació:

4.2 De la Hispània visigòtica a la invasió musulmana

Ataúlfo es asesinado en Barcelona por su criado Dubio

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...