Otó I, rei de Grècia de 1832 a 1862.

Grècia, bressol de la nostra civilització, en llarg de bona part de la història moderna havia quedat sota el domini otomà. El 1829 els grecs iniciaren una revolució, amb ajuda de potències europees, que els lliuraria del jou turc, aconseguint la independència l’any següent. S’obria així un període d’inestabilitat, on els turcs intentaven perdre el mínim de terreny, i les potències que havien ajudat Grècia intentaven mantenir el seu joc d’equilibris de poder. Grècia quedava aïllada, encara envoltada per uns Balcans ocupats pels turcs i per un Egipte que havia ajudat a Turquia durant la guerra. Finalment, les potències europees arribaren a un acord el 1832, passant olímpicament (entenguis el cinisme) del parer dels grecs: imposarien un rei a Grècia, un de la casa bavaresa de Wittelsbach, d’origen alt-medieval i emparentada amb quasi totes les monarquies europees a canvi de la seva “protecció”.

D’aquesta manera, Otó I de Wittelsbach, passà a ser el primer rei alemany d’època contemporània (o millor dit, bavarès) de Grècia durant 30 anys, entre 1832 i 1862. El protegien les potències del moment: Gran Bretanya, França i Rússia, les quals estaven immerses en les disputes pel territori que anava perdent l’imperi Otomà. Així, als acords de Londres de 1832, les potències, mirant-se de reüll, van decidir que el fill de Lluís I Wittelsbach, un romàntic classicista que havia donat suport a la independència de Grècia, era el candidat ideal per al lloc, després que un altre candidat refuses la patata calenta. Més, tenint en compte que Otó tenia 17 anys, era menor, per tant, un consell format per buròcrates bavaresos s’encarregaria, de moment, de portar a terme a Grècia les instruccions dels autoproclamats “vigilants de la independència de Grècia”.

“Les potències del moment van imposar unes condicions draconianes a la jove independent Grècia que va quedar més sotmesa i arruïnada que sota els turcs”

Otó sempre va tenir els peus de fang. Ja d’entrada, va ser “rei de Grècia”, d’una “Grècia” minúscula que encara no incloïa ni la Tessàlica, per contra de “rei dels Hel·lens”, perquè això hauria inclòs els milions de grecs que encara vivien sota control turc. Amb ell va portar els costums i sistemes centreeuropeus, tan en la justícia, com a l’ensenyament, com en la separació d’església i estat. Així, el 1833 declara la separació del nou estat respecte el patriarcat de Constantinobla, pel que, de fet, representava una renúncia a aquest territori. El 1835 Otó arribà a la que es considerava llavors majoria d’edat, i tingué el primer problema amb els britànics en destituir dos anys després l’impopular membre del seu consell, i primer Primer Ministre, Josef Ludwig von Armansperg. Armansperg havia finançat Grècia amb els crèdits de la famosa banca Rothschild, establerta a Londres. Al moment de la seva substitució, els grecs (els de la Grècia independent), estaven pagant més imposts, per poder pagar interessos, que quan estaven sota el domini turc.

Otó I no entenia ni un borrall de grec, ni els seus 3 consellers tampoc. No es va interessar gaire per la cultura grega, i això que va estar sempre sota sospita, en tractar-se d’un catòlic (els bavaresos són catòlics) en terra ortodoxa. A més, abans de destituir Armansperg es va anar a casar a Baviera amb una luterana, a la qual després posà les banyes amb una amant que també ho havia estat del seu pare. La crítica contra ell a Grècia era el pa nostre de cada dia, i la repressió no es va fer esperar amb condemnes a mort. Finalment alguns indultats, es van convertir en herois populars junt amb els jutges que s’havien negat a signar les penes capitals. La pressió popular creixia.

El 1843 Otó ha de cedir en l’aprovació d’una constitució, negada des de la independència el 1830, coincidint amb les revoltes lliberals europees. A partir d’aquí s’obriria un altre període del regnat, amb el rei aïllat entre els primers polítics grecs (tot i que barallats entre ells), i sense l’ajut de l’exèrcit internacional que defensava els seus interessos econòmics. Grècia patí, doncs, les guerres en què estaven ficades les potències que “la protegien”, d’aquesta manera durant la Guerra de Crimea va haver de patir bloqueigs per part de la flota anglesa, que tenien la finalitat d’impedir que els grecs ocupessin més “territori turc”, això de carambola va malmetre encara més la ja patètica figura d’Otó. El súmmum esdevindria el 1854-1857, quan la flota anglesa va prendre el port del Pireo (el d’Atenes) només per la sospita (força fundada) que els grecs simpatitzaven amb els russos.

OttoI
Otó, o Otho en grec, protagonista de la “bavarocràcia”, fotografiat al 1865 poc abans de morir a l’exili amb vestit tradicional grec, que de fet va inventar la seva dona.

El 1861 l’economista Aristeidis Dosios, fill de polític, va portar a terme un atemptat contra la reina que va fracassar, fet que va dividir la societat grega. Alguns li donaven suport, i d’altres van pensar que no era l’objectiu més adequat. Amb tot, finalment el 1862, essent al Peloponès de visita bucòlica, una nova revolució com la del 1843 es va autoproclamar en nou govern i va destituir la parella. Una de les raons era que no havien tingut fills i es temia per la continuïtat de l’estat. Novament, les potències van intervenir i un vaixell anglès els va recollir i els va portar cap a un port segur. Després tornarien cap a Baviera on moriria Otó només cinc anys després. Això havia estat possible per la progressiva entrada a l’exèrcit de grecs, en detriment de la” invasió” que havia representat l’arribada massiva de mercenaris bavaresos a la “Gendarmeria Grega” creada per Otó només començar a governar el 1833.

Malgrat tot, alguna cosa va fer, com per exemple nomenar Atenes com a capital del nou estat el 1834. Atenes era llavors un poblat ridícul als peus del Partenó, i va ser proclamada i dignificada com a capital només pel romanticisme classicista. El 1843 s’hi va establir al seu palau, actual seu del Parlament, mentre es feien quantitat de nous edificis oficials, com la universitat, i la seva muller, la reina Amèlia, inaugurava jardins a tort i a dret mentre la població patia fam.

Deixa aquí el teu comentari

1 comentari

Loading Facebook Comments ...