Alexandre de Macedònia o Alexandre el Gran morí a l’edat de 33 anys a Babilònia l’any 323 aC. La seva vida fou model a seguir per d’altres grans personatges com el mateix Juli Cèsar o també Trajà, el primer frustrat per no haver pogut aconseguir als seus 50 anys èxits comparables als del macedoni tot just a la trentena mentre que el segon assolí la màxima expansió territorial de l’Imperi. Uns anys després de la mort de Juli Cèsar, Jesús de Natzaret moria també als 33 anys d’edat, i aquesta coincidència ha estat sovint vista com una equiparació d’un personatge vers l’altre i, considerant que la historia de Jesucrist fou escrita (i reescrita) amb posterioritat a la llegenda d’Alexandre, fa pensar que el macedoni en fou una referència.

Si bé els fets militars i la seva joventut van fer-ne un dels mites més grans de la Història, la seva mort endegà un nou periple, ja que primerament i contravenint les tradicions macedònies d’incineració, el cos fou embalsamat a Babilònia i al cap d’un parell d’anys i per odre de Pèrdiques (un dels seus generals), traslladat a Macedònia amb l’objectiu que fos enterrat a la necròpoli dels reis macedonis a Aygaia, l’actual ciutat de Vergina situada al nord de Grècia i on avui s’hi pot visitar la tomba de Filip de Macedònia, el pare d’Alexandre. Per a dur a terme el trasllat, es va construir un gran carruatge que havia de ser mogut per 64 mules on el cos, cobert per una tela, fou col•locat en un taüt d’or.

L'anomenat falsament "Sarcòfag d'Alexandre", que es troba actualment al Museu d'Arqueologia d'Istambul.
L’anomenat falsament “Sarcòfag d’Alexandre”, que es troba actualment al Museu d’Arqueologia d’Istambul.

Aristandre, l’endeví preferit d’Alexandre, havia predit que el país on el cos hi fos enterrat seria el més pròsper del món, i segurament degut a aquesta afirmació, l’any 321aC Ptolomeu Lagos interceptà la comitiva que traslladava el cadàver a l’alçada de Damasc. Malgrat la voluntat d’Alexandre de ser enterrat a l’Oasi de Siwa on anys abans, havia estat ungit per l’oracle d’Amon com a rei d’Egipte, Ptolomeu s’endugué les restes a Menfis (actual El Caire). Al cap d’un temps, Alexandre fou traslladat de nou per a instal·lar-lo aquesta vegada a Alexandria (una de les moltes ciutats que havia fundat amb el seu nom), on s’instal·la en un sarcòfag d’or dins un gran edifici anomenat Soma on fou visitat per emperadors romans com Juli Cèsar o el mateix August, segons narra Suetoni a la seva obra Vida dels dotze cèsars.

L’historiador Estrabó explica que quan estava instal•lat a Alexandria i per ordre de Ptolomeu XI el taüt d’or fou substituït per un altre d’alabastre, material fàcil d’aconseguir a Egipte. D’aquesta manera, Ptolomeu fongué l’or per aconseguir recursos per a pagar els seus mercenaris.

Tres segles més tard, ja a l’època de l’emperador Caracalla (211-217 dC) es perdé el rastre de la tomba coincidint amb l’establiment del cristianisme com a religió oficial a l’Imperi per part de l’emperador Constantí. Aquest canvi donà al sepulcre d’Alexandre en un paper de contrapès respecte al Sant Sepulcre i per tant, objectiu de les persecucions a qualsevol element relacionat amb el paganisme. El mateix bisbe Geòrgies d’Alexandria féu crides a destruir-lo.Així doncs, a partir d’aquest moment no hi ha rastre de la tomba i en canvi, aparegueren teories diverses i falsos èxits arqueològics que en dispersaren la recerca, des de l’afirmació de la total destrucció del cos i la tomba (N. Saunders), fins a la identificació errònia amb el sarcòfag de Nectabeu o la l’anunci, a la dècada del 1990, de la troballa de la tomba a Siwa basant-se en una inscripció que posteriorment, es demostrà falsa.

Una nova falsa troballa de la tomba la podem veure si viatgem a Istanbul, on sobta de veure que la peça més destacada del magnífic Museu Arqueològic és el Sarcòfag d’Alexandre, una peça imponent de marbre amb escenes de la seva vida i que se li havia atribuït erròniament quan fou trobat en unes excavacions al Líban. Els estudis cronològics de la peça han descartat aquesta hipòtesi, ja que és força posterior a la mort d’Alexandre.Una altra teoria presentada per Andrew Chugg apunta que l’enterrament d’Alexandre estaria ubicat a la basílica de Sant Marc a Venècia. Aquest fet seria conseqüència que la mòmia d’Alexandre hauria estat ocultada en una cripta, i posteriorment confós amb el cos de l’apòstol Sant Marc, que desaparegué per les mateixes dates.

… i les darreres notícies ens han arribat fa poc mes d’un any, quan es descobrí una gran recinte funerari d’uns 16 metres de diàmetre a Anfípolis (Macedònia, nord de Grècia) datat al darrer quart del segle IV aC, l’època de la mort del macedoni. El fet que sigui una estructura única a la zona ha fet sortir els rumors de nou, que també contemplen la possibilitat que sigui la tomba de la seva dona Roxanna, assassinada juntament amb el seu fill en aquesta localitat durant aquest període. De moment, cal deixar treballar als arqueòlegs.

Segueix el serial, i promet emocions intenses.


Més informació:

Troben una tomba que podria pertànyer a Alexandre el Gran

Oriol Gracià Dilluns, 8 de setembre de 2014 Com passa amb el Sant Graal, la recerca de la tomba d’Alexandre el Gran -rei de Macedònia, conqueridor de l’imperi Persa i un dels líders militars més importants del món antic- ha estat un dels grans reptes de l’arqueologia.

La Gran Tomba d’Amfípolis.

Aquest és un primer post per explicar la veritable raó inicial de crear aquest bloc. Al bloc original que porto, de tipus personal, hi tinc una entrada bíblica llarguíssima que vaig actualitzant amb les noves notícies del que pot ser el descobriment arqueològic del segle, i amb informació més detallada de com ho faré aquí.

Jaume Mestres

Un falcó ratlla el cel i cau en picat damunt la guatlla debilitada per massa hores de vol. Veig la cacera des del capdamunt de les muntanyes Dakrur, lacerat per l’aire gèlid que ve del desert. Mig encongit pel fred contemplo Siwa des del punt més enlairat d’on es pot veure l’oasi.


Què visitar:

Αιγές (Βεργίνα) | Μουσείο Βασιλικών Τάφων των Αιγών – Βεργίνα

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...