Aquest any ha estat intens en temes històrics, més enllà que a Catalunya hem tingut un embafament de dates considerades com a tals. Potser el 9N, serà la data que passi als llibres, perquè es posà en pràctica allò que tothom ja sabia: la desconnexió mental respecte l’estat espanyol, acompanyat d’una nota que faci referència a les grans mobilitzacions. Aquest procés d’independència s’ha vist acompanyat per l’escocès, que malgrat el resultat del referèndum forçat a caixa o faixa per Londres, sembla que no ha fet sinó augmentar el descontent i els partidaris de la independència. Un tema que encara tindrà recorregut. A Europa, el tema nacional, unit al del model caducat d’una simple suma d’estats, s’està començant a posar en qüestionament.

Europa no està encara lliure de conflictes per aquests temes d’organització territorial, només cal veure Ucraïna. El tema és com es volen resoldre, si com sempre o votant. Els russos, estan patint a finals de l’any que acaba l’inici d’una crisi cridada a ser endèmica i aportar canvis: la necessària substitució energètica a Europa occidental del cru per energies més netes serà una bomba pels russos, amb una economia massa dependent de l’extracció de petroli i gas. Pel que fa a Ucraïna, a Històries d’Europa hem tractat el tema en diverses entrades que parlen de la zona de Crimea:

  1. Batalla de Karensebes
  2. La gran fam de la Holomodor
  3. La guerra química
  4. Les guerres dels russos

En l’any de la desobediència, torna la Rosa de Foc, almenys com a excusa per intentar acallar la contestació social en el marc de les aplicacions de lleis, per part de l’estat, que volen impedir el lliure pensament i la lliure opinió (“tu ja m’entens”). A l’estat i als seus llepaculs sucursalistes, només els falta inventar-se una nova Ronda de Tarrés. Mentre, l’atur campa lliurament desbocat, les famílies sense recursos augmenten i els desnonaments es dupliquen, aquest any la conferència episcopal espanyola ha seguit preocupada pel tema social estrella: no a l’avortament! en un remake de la famosa cançó de la Trinca in secula seculorum.

I això que tenim un papa “progre”, que li ha donat per revolucionar-ho tot. Es veu que ha fet de mitjancer en el tema de Cuba, segurament la notícia de l’any. Des de l’any 1961 que durava el bloqueig de l’illa per part dels Estats Units, i encara no s’ha acabat del tot, perquè depèn del Congrés i allà Obama ho té cru, però almenys s’han restablert relacions institucionals que ja és molt. Sens dubte, una bona notícia per a molta gent.

A Europa, la preocupació és l’auge de “voluntaris” que van a fer l’indi amb l’estat Islàmic. Aquest fenomen podrien donar la raó als qui defensen que la manca de valors occidentals els empeny a prendre aquestes iniciatives, però també podria ser que el negre futur en educació i feina alimentat per l’anomenada Troika tingués alguna cosa a veure. Per l’altra banda, el nazisme troba el seu argument perfecte en la lluita contra una suposada islamització a Europa, i tenen èxit, a jutjar per la concentració portada a terme a Dresden.

Aquest any, si que ha tingut aquí protagonistes, han estat els xoriços, però sobretot la impunitat de la que gaudeixen. Aforats, indultats, protegits i recol·locats en càrrecs de confiança i com a  assessors de multinacionals, es riuen a la cara dels centenars de milers de ciutadans que ens veiem obligats a pagar impostos abusius per pràcticament tot. El gran capital, encapçalat pels bancs, fan l’agost gràcies a la crisi que ells mateixos han provocat, i esperen en paradisos fiscals que el govern de torn faci amnisties fiscals que els permetin continuar la seva salvatge devoració de recursos naturals.

D’entre les persones que trobarem a faltar aquest any hi ha una pila de significants: la periodista Tatiana Sisquella, el presentador Josep Maria Bachs o l’escriptor Joan Barril. En cultura, l’any que la Shakira fa conèixer el “Boig per tu” de Sau a tot el món, mor el Premi Nacional de les Lletres Catalanes Antoni Maria Badia i Margarit, i  tots els culers i aficionats al futbol o l’esport en general trobarem a faltar en Tito Vilanova.

Però sobretot el 2014 ha estat el del centenari de l’inici de la Primera Guerra Mundial, i a casa nostra el Tricentenari de la Guerra de Successió. El primer article de l’any 2014 va ser pel centenari i la Primera Guerra Mundial ens ha requerit un espai especial i tot.

Són moltes les coses que passen durant un any, fins i tot durant un dia. El 2014 ja serà història aviat, i començarà la tasca dels historiadors a decidir què valdrà la pena retenir i que no.

MOLT BONES FESTES A TOTHOM! ENS VEIEM EL 2015 AMB MÉS HISTÒRIES D’EUROPA!

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...