Som humans, i no ho podem evitar, per molta tecnologia amb la que ens envoltem. En aquest article parlarem de la industrialització, des d’un altre “punt de vista”, per dir-ho així. Un gran avenç durant la industrialització va ser l’ús del llum elèctric, que va impulsar una segona part de la revolució industrial. Aquesta nova font d’energia es va aplicar també gradualment als aparells elèctrics, diguem-ne, personals o d’ús individual, a casa. Tot i que en història sempre s’ha d’anar en compte a l’hora d’etiquetar els “primer cop”, podríem dir que dels primers estris en incorporar aquest nou avenç tecnològic van ser, a saber: la nevera, el ventilador, la planxa i, efectivament: el consolador. Per posar un exemple comparatiu, l’aspiradora elèctrica no va aparèixer fins gairebé vint anys després. És a dir, que l’ésser humà, va trobar interessant aplicar la nova tecnologia a les coses bàsiques de sempre: resoldre el tema del menjar, d’un habitat controlat, el vestir i el cardar.

El doctor Joseph Mortimer Granville (1833-1900) va trobar que la manera de curar el que a l’època es considerava una malaltia anomenada la “histèria femenina”, es podia curar amb un estri percutor, que va agafar el nom popular de “Martell de Granville”, eina de la seva invenció i patentat al 1883. En una societat patriarcal on el plaer sexual de la dona estava mal vist i reprimit i la masturbació (tan d’homes com de dones) era considerada una desviació, com era l’Europa de finals del XIX (especialment l’Anglaterra Victoriana), Joseph Mortimer inventà directament el que era, ras i curt, un consolador. Certament, el “percutor”, com s’anomenava tècnicament, era inicialment un aparell pensat per a la medicina de l’època, però aviat l’estri va triomfar com les magdalenes entre les senyores i es convertiria en un servei de plaer. El doctor  Joseph Mortimer, tampoc era l’únic que cercava un remei a la histèria, el metge nord-americà George Tylor va crear un aparell de vapor al qual anomenà “manipulador” el 1869 que ja servia per a l’efecte, però la seva voluminositat el feia inviable per al seu comerç massiu.

Recreació del primer consolador, o “percutor” inventat per Granville i la seva bateria

La idea original del doctor era inventar un aparell que, de fet, vingués a alleugerir la feina que els doctors (sempre tots homes evidentment en aquesta època) ja practicaven amb els dits des d’època medieval, amb el conseqüent cansament de la mà que arribava a produir colze de tennista. El doctor Samuel Spencer Wallian es va alegrar de l’invent, perquè ara “en cinc o deu minuts podia tenir enllestida una feina que abans era d’una hora”.  Pel que el nombre de dones que es podrien tractar d’aquests mals es va disparar exponencialment.

El seu origen es remunta a les arrels de la nostra civilització, el terme mateix prové del grec hyaterá que literalment volia dir “malaltia de l’úter”

L’aparell, doncs, va acabar tenint una efectivitat millor que la mà i tot per curar el que els doctors anomenaven la “síndrome de la vagina humida”. Resulta que “percutint” sobre determinades zones, la dona experimentava un alleugeriment muscular que va poder arribar a curar l’imsomni o la irritabilitat mitjançant l’arribada al que s’anomenava “paroxisme”, donat que l’orgasme es creia que la dona era incapaç d’experimentar-lo. Així, les consultes dels metges es van omplir de senyores que tenien “febres”, “malestars musculars” diversos, i d’altres diferents “malalties pròpies de les femelles”, tal com s’indicava a l’època. La recomanació, per a les senyores d’alt estànding a les grans urbs de la industrialització, era una visita setmanal al metge, tal com abans havien estat els “llargs passejos a cavall”.

Aquesta “malaltia” femenina anomenada “histèria”, era considerada històricament crònica en la dona, i paral·lelament als avenços socials de la ciència en que tot tenia una explicació “lògica”, se li intentava donar una resposta satisfactòria. El seu origen es remunta a les arrels de la nostra civilització, el terme mateix prové del grec hyaterá que literalment volia dir “malaltia de l’úter”. Hipòcrates mateix ja havia detectat que els “mals humors” femenins eren provocats per un “embús al ventre” que es podia curar amb un massatge genital. Ja al 1653 al llibre Observationem et Curationem Medicinalium ac Chirurgicarum Opera Omnia hi ha un apartat de malalties pròpies de dones que descriu el mètode manual per curar la histèria, en aquest cas anomenada “sufocació de la mare”. Atenció a l’aplicació i per a qui va prescrit:

“Considerem necessari demanar a una llevadora que ajudi a fer un massatge als genitals amb un dit a dins utilitzant oli de lliris, safrà o semblant. D’aquesta manera, la dona podrà ser alleugeria de la seva aflicció fins arribar al paroxisme“. Aquest tipus d’estimulació és recomanat per Galeno i Avicena en especial per a vídues, dones castes, especialment religioses, i en menor mesura per a noies joves, dones públiques, o dones casades, tot i que per a aquestes es recomana el coit.”

A finals segle XIX, doncs, el “percutor” elèctric resultava un avenç en comoditat  i privacitat fruït de la industrialització, que alleugerí una suposada plaga d’histèria que la medicina científica de l’època havia creat i adjudicat a un mínim de les tres quartes parts de les dones europees. Aviat aquest servei de salut, fàcilment aplicable, passà a uns establiments molt de moda a l’època: els banys i balnearis d’alt nivell que tan van proliferar a finals del segle XIX i començaments del XX. Ves que no tingués el “percutor” alguna cosa a veure, tot i que les teràpies amb aigua ja eren força populars.

Tractament amb aigua cap a 1860. En paraules de Rachel P Maines: "els metges heretaren la tasca de produir l'éxtasi a les dones, perquè ningú més ho volia fer"
Tractament amb aigua cap a 1860. En paraules de Rachel P Maines: “els metges heretaren la tasca de produir l’éxtasi a les dones, perquè ningú més ho volia fer”

A les Termes Malvern al 1851 un observador assegurava que: “després d’una sessió d’hidroteràpia les dones sortien d’un alleugerit i alegre descomunal, talment com si s’haguessin begut una ampolla de xampany” sencera. Cap a inicis del segle XX, el tractament resultava fàcilment autoaplicable, el que combinat amb una producció industrial d’estris, va fer que la suposada malaltia de la “histèria” femenina anés desapareixent de la pràctica mèdica, tot i que encara no dels manuals.

Al professor Jean-Martin Charcot, considerat el pare de la neurologia, se li déu l’organització de la majoria d’aquestes malalties mentals, al 1882 va crear la primera càtedra de malalties nervioses. Charcot va practicar durant anys a l’hospital Salpêtrière de París, un hospital que atenia prostitutes i en general, els pobres de París des del segle XVII, i on els metges ja coneixien l’efectivitat relaxant del tractament. Freud, el famós, psicòleg, pare de la psicoanàlisi, va anar sovint a les conferències de Charcot, i també va ser un entusiasta detractor del tractament “percutor”, és a dir, de la masturbació femenina, considerant, com el seu amic, que tot era degut a falles mentals, coses dels nervis.

Quan el dispositiu es va començar a fer popular, el doctor Joseph Mortimer va denunciar que l’ús que se li estava donant era inadequat i que no s’ajustava als paràmetres mentals que ell havia determinat. Al seu llibre de 1883 anomenat: Vibració nerviosa i excitació. Agents en el tractament dels desordres funcionals i les dolències orgàniques refusava l’ús no “terapèutic” del percutor, tot delatant la mentalitat encara victoriana dels metges. Alhora, feia una dissertació sobre els usos i diagnòstics correctes.

That_Every_Woman_Appreciates
Un anunci de 1918 de Sears, Roebuck and Co. amb molts models de vibradors. Fotografia: Wikipedia.org

I és que sempre passa el mateix quan surt un nou avenç tecnològic, que sembla que ens ho resoldrà tot, i en aquest punt va entrar les “vibracions elèctriques” capaces de curar l’artritis, la calvície o el restrenyiment.  El 1900, els visitants de l’Exposició Universal de París pogueren admirar ja fins una dotzena de “vibradors”, en deien ja.

Paral·lelament al coneixement del funcionament de l’orgasme en la dona,  ja durant la segona meitat del segle XX (fins al 1952 no es va concloure que això de la “histèria femenina” no era una malaltia, llavors es va decidir que només era un mite), els casos d’histèria van anar desapareixent, fins a l’actualitat, en que no s’ha tornat a detectar cap cas a cap país occidental industrialitzat.

Poc després de l’aparició del “percutor”, paral·lelament a la comercialització en massa de consoladors, la dona entraria de ple al món laboral industrial, gràcies a suplir la manca d’homes que estaven al front de la Primera Guerra Mundial. Pel que segurament que els estris feren una gran feina. En resum, podríem dir que la industrialització va acabar amb la histèria.

Hi ha una pel·lícula del 2011, anomenada en l’anglès original Hysteria, que reprodueix aquests esdeveniments de l’invent del “percutor”. En d’altres llengües com l’alemany el títol ha estat canviat per noms més aclaridors, com In guten Hände (en bones mans). El cas recent del metge Josep Costa, condemnat a 8 anys i inhabilitat de per vida per “fer tocaments i fins introduir indecentment els dits a la vagina”, ens indiquen que les coses han canviat bastant (per sort): ja no es tracta d'”estar en bones mans”, sinó en les mans volgudes.


Més informació:

The Therapeutic Vibrator: Wonderful Images From High Frequency Electric Currents in Medicine and Dentistry (1918) – Flashbak
What time is o’clock?The vibrator was a Victorian gift to women, new film Hysteria reveals

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...