British Library, Additional 14761, detail of f. 26v (‘The first cup’). Haggadah, liturgical poems and biblical readings for Passover (The 'Barcelona Haggadah’), Sephardic rite. Barcelona, c.1340.

Haggadah és un mot hebreu que significa “relat” que defineix un conjunt de textos i pregàries que es llegeixen el dia de la Pasqua hebrea o Péssah. Expliquen l’alliberament del poble d’Israel d’Egipte. Aquest exemplar és de gran importància (de fet, el llibre més valuós del món). Té 109 pàgines, és de mida petita, feta per cabre a la mà, il·lustrat amb miniatures. Encara avui, presenta restes de vi com a prova de la seva utilització al llarg dels anys en la celebració de la Péssah. Aquest exemplar es troba al Museu Nacional de Bòsnia i Hercegovina a Sarajevo, del que n’és la principal joia. Tant per la seva ubicació actual tant com pel seu recorregut al llarg dels segles, es coneix com l’Haggadah de Sarajevo.

haggada
Mostra de les miniatures de la Haggadah. Font: http://web.nli.org.il/

La història d’un llibre de Barcelona

La història d’aquest llibre comença quan fou escrit i il·luminat a mitjans del segle XV a la Corona d’Aragó, concretament a Barcelona, on la comunitat jueva elaborava exemplars de prestigi per la qualitat de les seves il·luminacions. Com a dada curiosa, ja al segle XIV s’hi representava la terra rodona.

Barcelona era un pròsper centre de la il·luminació de manuscrits, amb influència dels estils francès i italià. Paral·lelament a aquest auge, des de finals del segle XIV, es produeixen episodis de violència contra les comunitats jueves i els calls, els pogroms, a tota Europa, com l’atac al call de Barcelona del 5 d’agost 1391 en el qual morien més de 250 jueus i s’hi destruïren propietats i molta documentació. Sortosament, la Haggadah (o Hagadà) escapà d’aquests actes.

Expulsió dels jueus

“El 1492, la comunitat jueva de la península fugí, en bona part, cap a la península balcànica”.

Amb l’expulsió dels jueus dels regnes tant de Castella com d’Aragó el 1492, la comunitat jueva de la península fugí, en bona part, cap a la península balcànica. La Haggadah arribà a Sarajevo després d’uns anys sense informació contrastada dels que se’n sap poca cosa.

Es parla de la presència del llibre a Portugal, d’on fugí en instaurar-s’hi la inquisició i també a Provença. On sí que està documentada és la presència del llibre a Venècia a inicis del segle XVII. Allà, escapà de nou de la crema inquisitorial quan el censor Giovanni Dominico Vistorini, jueu convers, revisà el llibre i en decretà la validesa, tal com demostra la seva signatura juntament amb l’anotació “reviso per me” a la darrera pàgina.

Un cop ja a Sarajevo, el llibre canvià diverses vegades de propietari fins que el 1894, fou adquirit pel Museu Nacional. El 16 d’abril de 1941, les tropes nazis entraren a la ciutat, on assassinaren entre 12.000 i 15.000 jueus. En la recerca de la Haggadah, el director del museu, Jozo Patricevich, els feu creure que el llibre ja havia estat confiscat, però, en realitat, un bibliotecari musulmà del museu anomenat Devis Korkut se l’havia endut i lliurat a un clergue musulmà que l’ocultà sota el terra de fusta de la mesquita de Zenica, al nord de Sarajevo (tot i que hi ha informacions contradictòries sobre els protagonistes d’aquest episodi).

Segueixen les aventures del llibre, salvat heroicament

Paradoxalment, en la cacera de bruixes posterior a la guerra on se cercava als col·laboracionistes bosnians i croats, Dervis Korkut fou empresonat sota la falsa acusació d’haver col•laborat amb una milícia musulmana feixista. Morí a la presó el 1969

Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, es donaren disputes sobre la propietat de la Haggadah. Com que no es resolien, acabaren al tribunal suprem de Bòsnia i Herzegovina, que en dictaminà que la propietat era de l’estat, amb el pupil·latge del Museu Nacional.

Ja l’any 1992, en plena guerra dels Balcans, tingué lloc un robatori al museu. Però la manca de coneixement dels lladres, que no donaren importància al llibre, evità que es perdés, segurament malvenut. També durant el període més dur de la guerra per a la ciutat, quan aquesta estava assetjada per part de les tropes serbo-bosnianes, el mateix director del Museu Nacional, Enver Imamovic, de religió musulmana, pogué convèncer un grup de policies bosnians per tal de, malgrat l’intens foc enemic, arribar fins al museu situat just a la línia del front, i salvar una vegada més el llibre dels intensos bombardejos. El van portar a un soterrani del Banc Central. Segons paraules del mateix Imamovic, la Haggadah “té més valor que una vida humana”.

Un tresor preuat

Pocs anys més tard, amb motiu de la Pasqua del 1995 i davant els intensos rumors de què l’Haggadah havia estat venuda per a aconseguir finançament per a comprar armament, el president bosnià lliurà el llibre a la comunitat jueva. En l’acte hi participaren les comunitats jueva, musulmana i ortodoxa, però no Enver Imamovic, que presentà la dimissió com a protesta per no haver estat consultat de la intenció del govern de lliurar el llibre.

Des del 2002 i un cop restaurat, el llibre es troba a la seva ubicació actual. Veurem quin serà el següent destí d’un llibre taxat, l’any 2007, en l’assequible preu de mil milions de dòlars!


Més informació:

Barcelona | Facsimile Editions

The Barcelona Haggadah is a glorious manifestation of the free spirit of Passover. One of the finest illuminated Hebrew manuscripts in The British Library, it dates from about 1340, and is named after the city of Barcelona whose heraldic shield it bears.

Sarajevo Haggadah

British Library

No Description

Barcelona Haggadah

The Barcelona Haggadah is justly considered one of the most significant illuminated Hebrew codices, housed in the manuscript collection of the British Library. Created around mid-14th century, it is named after the coat of arms it features, which echoes Barcelona’s one.

Hagadàs Barcelona

Article anteriorEls nens d’Hamelin, una llegenda saxona
Proper articleLa batalla de Karansebes
Llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Arqueòleg, delienant i tècnic informàtic, veig en la fotografia un camp de gran interès tant patrimonial com estètic. Editor d'Històries d'Europa des del 2014.