British Library, Additional 14761, detail of f. 26v (‘The first cup’). Haggadah, liturgical poems and biblical readings for Passover (The 'Barcelona Haggadah’), Sephardic rite. Barcelona, c.1340.

Haggada és un mot hebreu que significa “relat” que defineix un conjunt de textos i pregàries que es llegeixen el dia de la Pasqua hebrea o Péssah. Expliquen l’alliberament del poble d’Israel d’Egipte. Aquest exemplar és de gran importància (de fet, el llibre més valuós del món). Té 109 pàgines, és de mida petita, feta per cabre a la mà, il·lustrat amb miniatures. Encara avui, presenta restes de vi com a prova de la seva utilització al llarg dels anys en la celebració del Péssah. Aquest exemplar es troba al Museu Nacional de Bòsnia i Herzegovina a Sarajevo, del que n’és la principal joia. Tant per la seva ubicació actual tant com pel seu recorregut al llarg dels segles, es coneix com l’Haggada de Sarajevo.

haggada
Mostra de les miniatures de la Haggada. Font: http://web.nli.org.il/

La història d’un llibre de Barcelona

La història d’aquest llibre comença quan fou escrit i il·luminat a mitjans del segle XV a la Corona d’Aragó, concretament a Barcelona, on la comunitat jueva elaborava exemplars de prestigi per la qualitat de les seves il·luminacions. Com a dada curiosa, ja al segle XIV s’hi representava la terra rodona.

Barcelona era un pròsper centre de la il·luminació de manuscrits, amb influència dels estils francès i italià. Paral·lelament a aquest auge, des de finals del segle XIV, es produeixen episodis de violència contra les comunitats jueves i els calls, els pogroms, a tota Europa, com l’atac al call de Barcelona del 5 d’agost 1391 en el qual morien més de 250 jueus i s’hi destruïren propietats i molta documentació. Sortosament, la Haggadah (o Hagadà) escapà d’aquests actes.

Expulsió dels jueus

“El 1492, la comunitat jueva de la península fugí, en bona part, cap a la península balcànica”.

Amb l’expulsió dels jueus dels regnes tant de Castella com d’Aragó el 1492, la comunitat jueva de la península fugí, en bona part, cap a la península balcànica. La Haggadah arribà a Sarajevo després d’uns anys sense informació contrastada dels que se’n sap poca cosa.

Es parla de la presència del llibre a Portugal, d’on fugí en instaurar-s’hi la inquisició i també a Provença. On sí que està documentada és la presència del llibre a Venècia a inicis del segle XVII. Allà, escapà de nou de la crema inquisitorial quan el censor Giovanni Dominico Vistorini, jueu convers, revisà el llibre i en decretà la validesa, tal i com demostra la seva signatura juntament amb l’anotació “reviso per me” a la darrera pàgina.

Un cop ja a Sarajevo, el llibre canvià diverses vegades de propietari fins que el 1894, fou adquirit pel Museu Nacional. El 16 d’abril de 1941, les tropes nazis entraren a la ciutat, on assassinaren entre 12.000 i 15.000 jueus. En la recerca de la Haggada, el director del museu, Jozo Patricevich, els féu creure que el llibre ja havia estat confiscat, però, en realitat, un bibliotecari musulmà del museu anomenat Devis Korkut se l’havia endut i lliurat a un clergue musulmà que l’ocultà sota el terra de fusta de la mesquita de Zenica, al nord de Sarajevo (tot i que hi ha informacions contradictòries sobre els protagonistes d’aquest episodi).

Segueixen les aventures del llibre, salvat heroicament

Paradoxalment, en la cacera de bruixes posterior a la guerra on se cercava als col·laboracionistes bosnians i croats, Dervis Korkut fou empresonat sota la falsa acusació d’haver col•laborat amb una milícia musulmana feixista. Morí a la presó el 1969

Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, es donaren disputes sobre la propietat de la Haggada. Com que no es resolien, acabaren al tribunal suprem de Bòsnia i Herzegovina, que en dictaminà que la propietat era de l’estat, amb el pupil·latge del Museu Nacional.

Ja l’any 1992, en plena guerra dels Balcans, tingué lloc un robatori al museu. Però la manca de coneixement dels lladres, que no donaren importància al llibre, evità que es perdés, segurament malvenut. També durant el període més dur de la guerra per a la ciutat, quan aquesta estava assetjada per part de les tropes serbo-bosnianes, el mateix director del Museu Nacional, Enver Imamovic, de religió musulmana, pogué convèncer un grup de policies bosnians per tal de, malgrat l’intens foc enemic, arribar fins al museu situat just a la línia del front, i salvar una vegada més el llibre dels intensos bombardejos. El van portar a un soterranis del Banc Central. Segons paraules del mateix Imamovic, la Haggada “té més valor que una vida humana”.

Un tresor preuat

Pocs anys més tard, amb motiu de la Pasqua del 1995 i davant els intensos rumors de què l’Haggada havia estat venuda per a aconseguir finançament per a comprar armament, el president bosnià lliurà el llibre a la comunitat jueva. En l’acte hi participaren les comunitats jueva, musulmana i ortodoxa, però no Enver Imamovic, que presentà la dimissió com a protesta per no haver estat consultat de la intenció del govern de lliurar el llibre.

Des del 2002 i un cop restaurat, el llibre es troba a la seva ubicació actual. Veurem quin serà el següent destí d’un llibre taxat, l’any 2007, en l’assequible preu de mil milions de dòlars!


Més informació:

Document Single View

Barcelona Haggadah The Barcelona Haggadah is considered to be one of the most magnificent Jewish manuscripts of all! The collection of ceremonial prayers, which are to be read from the Haggadah on the eve of Passover, are **presented with exceptional splendor in this manuscript.

Sarajevo Haggadah

The Barcelona Haggadah: Haggadah, liturgical poems and biblical readings for Passover, Sephardic rite

A highly illuminated medieval Spanish Hagadah. The Hagadah (plural Hagadot), which literally means ‘telling’, is the Hebrew service book used in Jewish homes on Passover eve to commemorate the Israelites’ miraculous liberation from Egyptian bondage. Its text is a mosaic of biblical passages, blessings, legends and rituals arranged into an orderly fourteen-step sequence.

Barcelona Haggadah

The Barcelona Haggadah is justly considered one of the most significant illuminated Hebrew codices, housed in the manuscript collection of the British Library. Created around mid-14th century, it is named after the coat of arms it features, which echoes Barcelona’s one.

 

Hagadàs Barcelona

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...