A l’edat mitjana, entre els segles X i XII, els reis hongaresos van portar a terme la colonització de “la terra més enllà del bosc”, la Terra Ultrasilvana -actual Transilvania-. A partir del segle XIII, per fomentar la repoblació del territori, els reis hongaresos van incentivar la colonització amb població hongaresa, flamenca i saxona concedint múltiples exempcions fiscals, la propietat de la terra o una àmplia autonomia eclesiàstica. Durant segles, l’estructura social del Banat (actualment dividit entre Romania i Sèrbia) i Transsilvania era piramidal: un lloc composta per la majoria de la població, camperola i romanesa; una burgesia puixant germànica saxona i una noblesa hongaresa, dirigent en l’administració i l’exèrcit. Aquesta opressió secular cap a la pagesia romanesa va fer germinar l’odi cap a les dues nacionalitats dominants.

Les primeres dades sobre l’arribada de colons alemanys de les Siebenbürgen o Les set ciutats, són del regnat del rei Geza II d’Hongria (1141-1162) , per defensar la frontera sud-est del seu regne, llavors les muntanyes Carpats. Al sud, en aquell moment, Valàquia es trobava dominada per l’Imperi búlgar, que va imposar la religió bizantina al territori (que després donaria lloc al cristianisme ortodox) i una gran influència eslava a l’idioma i la cultura romanesa. La colonització saxona al nord dels Càrpats va continuar fins al final del segle XIII. Tot i que els colons, en la seva majoria, van arribar des del Sacre Imperi Romà occidental, i generalment parlaven dialectes francs (alemany), van ser coneguts com a saxons en la cancelleria hongaresa. Durant la major part de la seva història, aquests alemanys van gaudir d’una condició privilegiada a Transilvània, part d’Hongria fins que després de la derrota davant els otomans en 1526, el Regne d’Hongria es dividiria en tres parts: una sota el control austríac, una altra sota el control turc i la tercera part va ser Transilvània, que va ser reconeguda pel Sultà com a Principat de Valàquia, un vassall autònom.

El flautista d’Hamelín, il·lustració de Darstellung von Alexander Zick. (Wikipedia)

Una llegenda alemanya relaciona l’arribada dels saxons a Transsilvania amb la cançó del flautista d’Hamelin. Hi havia una vegada, al voltant del 1284, una gran invasió de rates a la ciutat alemanya d’Hamelin i encara que la gent feia tot el possible per matar-les, es multiplicaven cada dia més. Els verins, les trampes i els gats portats de Bremen no van ser una solució que portés bons remeis. Però un dia, va arribar a la ciutat Der Rattenfänger, un flautista. Es va oferir a lliurar la ciutat de les rates a canvi de diners. Dit i fet. L’estranger amb aspecte estrany i roba bigarrada va agafar la flauta i va tocar una cançó que fascinava. En un instant, les rates es van reunir davant seu, cridades per la música. El flautista es va dirigir cap al riu Wesser on es van ofegar totes les rates. Resulta que el flautista d’Hamelin era un gitano romaní, coneixedor d’una poderosa màgia.

Però en el moment de la recompensa, el flautista no va rebre els diners promesos. Enutjat, l’estranger va marxar, però va tornar el diumenge 26 de juny del 1284, quan la gent estava a l’església. Va començar a tocar una altra cançó i els 130 nens d’Hamelin que estaven jugant fora, es van reunir al seu voltant com si haguessin estat embruixats. Der Rattenfänger els va portar cap a la cova de Koppenburg, un turó als afores de la ciutat, on van desaparèixer tots, deixant enrere una gran tristesa i dolor.

“Després de viatjar sota terra durant diversos dies, els nens de Hamelin van arribar a Transsilvània”

El document més antic en el qual està esmentada l’anada dels nens és el manuscrit de Lounebourg (1430-1450). La llegenda va arribar a ser coneguda al 1816, quan els germans Grimm la van publicar sota el nom d’El Flautista d’Hamelín en el volum Llegendes alemanyes. La història també apareix en els poemes de Goethe (1802, Der Rattenfänger) i Robert Browning (1842, The Pied Piper of Hamelin).

Una versió de la història explica que, després de viatjar sota terra durant diversos dies, els nens de Hamelin van arribar a Transsilvània, on van fundar set ciutats. No se sap per què la història dels germans Grimm va ser relacionada amb l’arribada dels saxons a Transsilvània, però és interessant que la primera etapa de l’establiment dels alemanys a Transsilvània coincideix amb la data aproximada de la desaparició dels nens de Hamelin, que és la zona d’on se suposa que van venir els primers saxons.

El 1819, els germans Grimm van declarar en un article a la premsa alemanya que els nens raptats pel flautista van arribar a Transilvania. El mateix article presentava la confessió del sacerdot de l’Església Negra de Brasov (Transilvània), Friedrich Müller, l’autor del llibre Històries de Transilvania, en el qual va reunir-hi llegendes dels saxons transilvans. Una de les llegendes deia: “Nosaltres, els alemanys de Transilvania, som els nens portats d’Hamelin pel Flautista i viatgem molt sota la terra arribant a Transilvania a través de la cova Meresti, la Vall de Varghis, després ens vam separar en les set ciutats i molts altres pobles nostres”. Ciutat, on van desaparèixer tots, deixant enrere una gran tristesa i dolor.

No se sap exactament el lloc on van aparèixer els nens a Transsilvània, hi ha veus que afirmen que primer van arribar a Sebes (Mühlbach en alemany) o Orastie (Broos en alemany). La versió més plausible és la que està presentada a la pàgina oficial de la ciutat d’Hamelin: en el passat, els habitants d’una ciutat eren tots anomenats “els nens de la ciutat”. I aquests “nens” van emigrar, sent contractats per terratinents a l’Est; i més tard la llegenda de l’èxode dels nens va ser relacionada amb la llegenda de l’expulsió de les rates, que es refereix a les invasions de rosegadors a les localitats medievals.

Carrer de Brasov, la “Kronstadt” dels saxons. Fotografia: Històries d’Europa

A Romania hi ha dues-centes cinquanta ciutats i esglésies saxones fortificades construïdes pels saxons entre els segles XIV-XVIII. D’elles les més conegudes són les set ciutats, les Siebenburger, al principi esmentades. Aquestes set ciutats són: Bistrita (Bistritz), Brasov (Kronstadt), Cluj (Klausenburg), Medias (Mediasch), Orastie (Broos), Sibiu (Hermannstadt) i Sighisoara (Schasburg). Sighisoara és la més coneguda per ser la ciutat natal de Vlad Tepes, va ser fundada pels colons de Franconia, de la regió del Rin nord, que van ser cridats pel rei hongarès Geza II per establir-se aquí i protegir les fronteres de l’est contra els atacs dels tàrtars. La ciutadella Sighisoara va ser construïda al segle XII i reconstruïda al segle XIV. Actualment conserva només nou torres i una part de la paret antiga de protecció.

“Nosaltres, alemanys de Transsilvània, som els nens segrestats a Hamelin pel flautista. Hem viatjat molt temps per sota de la terra, a través del desconegut, i per fi vam aparèixer al centre de Transsilvània en sortir de la cova de Meresti, a la Vall de Varghis, i ens hem repartit en les set ciutats i molts pobles que vam fer nostres. va ser tan bella la terra que trobem que ens quedem aquí”. 

Copii rapiti din Hamelin sunt cautati in Transilvania

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...