Zentralbild-Brüggmann We-Qu 26.11.1961 Totensonntag. Auf dem Friedhof in Berlin-Baumschulenweg.

El diumenge abans del diumenge d’advent, cap al final de novembre i per tant, final de l’any litúrgic, és per als alemanys i suïssos protestants el dia dels morts, el Totensonntag. Cal no confondre aquesta data amb la de Tots Sants, imposada pel cristianisme catòlic sobre el dia dels difunts d’alguns països, com a forma d’obligar a resar pels sants que havien quedat “oblidats” durant l’any. De fet, als Països Catalans també existeix separat el dia dels morts el dia 2 de novembre, l’endemà de Tots Sants, però en no ser festiu el seu record ha anat caient en l’oblit.  Aquesta data pels evangèlics va quedar fixada al 1816 per Frederic Guillem III de Prússia, casat amb una figura mítica de la història germànica com la reina Lluïsa, i que serien els pares de Guillem I, l’unificador junt amb Bismarck de l’estat alemany. Els altres estats germànics, a l’ombra del gran germà prussià, van adoptar, doncs, també aquesta data per al Totensonntag.

En la majoria d’estats alemanys, aquest dia està especialment protegit, cosa que inclou restriccions per fer determinats actes, doncs està considerat un dia de calma total,  pau i recolliment. La data triada encara no té una explicació sobre el seu motiu de ser, el més probable és que fos una conjunció de fets com el record de l’ascens al tron a la mort del seu pare el 16 de novembre de 1797, especialment celebrat per la seva estimada Lluïsa, perquè va dir “a partir d’ara no hauré de tenir tants miraments en les obres de caritat que puc seleccionar”. També al novembre del 1815, concretament el dia 20, es va signar la Pau a París que representava la fi de les guerres d’alliberament napoleòniques,  les penúries de les quals es van endur la vida de la reina Lluïsa amb només 34 anys. Aquesta darrera data coincidia amb l’aniversari del primer any d’acabada la guerra quan es va redactar l’edicte.

La cura pels morts a Alemanya és intensa, com passa amb el munt d’alemanys que han mort arreu del món, sobretot arran de les dues guerres mundials. La Volksbund Deutsche Kriegsgräberfürsorge (cementiris dels caiguts de guerra alemanys) té avui cura de de 827 cementiris a 45 estats diferents. L’associació, fundada per iniciativa del Dr. Siegfried Emm Eulen l’any 1919, pretenia posar remei al problema que significava el dur tractat de Versalles, que establia que els morts quedarien a càrrec de l’estat on haguessin mort.  Per tant, és oportú recordar les conseqüències de la guerra, sent com som en el centenari del seu inici.

És important destacar que l’enorme despesa del cost que representa el manteniment en condicions d’aquests cementiris recau en un 90% en les quotes voluntàries dels associats, malgrat que l’associació actua en nom de l’estat alemany (aquesta és la seva web oficial). Tenint en compte que tenen uns dos milions de tombes, la feina és ingent, tot i que la majoria són a Europa, especialment a Normandia.

“Amb la imposició del cristianisme, aquesta celebració va intentar traslladar-se a la primavera per relacionar-la amb la resurrecció de Crist”.

La ubicació d’aquest dia dels morts el novembre, malgrat la seva localització contemporània al món protestant, no és nova. La celebració dels dies dels morts es perden en l’antigor dels temps, i en bona part, el món centreeuropeu va mantenir els costums cèltics, concretament la festa del Samhain que separava la “part fosca de l’any” (tardor i hivern) de “la part clara” (primavera i estiu). Aquesta festa durava un parell de setmanes i s’iniciaven cap al dia 1 de novembre segons el calendari de Coligny.

Amb la imposició del cristianisme, aquesta celebració va intentar traslladar-se a la primavera per relacionar-la amb la resurrecció de Crist. Pel que fa a la visita als cementiris, és una tradició cristiana força recent, impulsada pel papa Bonifaci IV (608-615) i que es relacionava amb l’intent d’acabar d’una vegada per totes amb els cultes als panteons. Però no va quallar. Les tradicions són persistents, i l’església va haver de claudicar en tornar altre cop al novembre gràcies a l’impuls del monestir de Cluny, amb la qual cosa apareixen els dos dies actuals: l’1 per a Tots Sants i el 2 pel difunts, ara ja perdut o fusionat amb l’1. Casualment, de forma independent, el dia 2 de novembre és el dia dels morts a Mèxic, patrimoni immaterial de la humanitat, una festivitat d’origen precolombí que s’ha mantingut fins l’actualitat i que a Alemanya (on tenen el seu dia diferent dels catòlics pel que passa més desapercebuda) s’està intentant portar amb diplomàcia, compaginant-la amb el seu Totensonntag.


Més informació:

Der Totensonntag 2014 ✙ Hintergründe ✙ Erklärungen ✙Tanzverbot

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...