Des de qualsevol perspectiva narrativa, la protagonista d’aquesta entrada és objecte de fascinació i la seva història té tots els ingredients d’un bon drama per a un best-seller: filla d’uns pobres jueus religiosos, dels quatre fills de la família de Hersch Kaufman Rabinsohn, ultrareligiosa i ultrapobre, els dos homes es van embarcar en una travessia religiosa, mentre que les dues filles van allunyar-se del judaisme i transitaren al comunisme: dues opcions oposades i dues disposicions diferents; vides dedicades a promeses divergents.

Això va ser Ana Pauker (de soltera Ana Rabinsohn), la “Gran Reina Roja” del bloc soviètic i un estel al cel de la Romania comunista. La història de la dirigent comunista romanesa Ana Pauker és contradictòria, apassionant i terrible. En aquest recorregut per la seva biografia i per la història recent del seu país, s’entrelliguen les relacions entre l’estalinisme i l’odi als jueus, disfressades sota l’etiqueta de “cosmopolitisme”. La seva història és representativa dels jueus militants als Partits Comunistes. Aquells militants jueus enyoraven la justícia universal i la igualtat i creien que el Manifest Comunista posaria fi a les persecucions que els seus avantpassats havien patit, però entre els seus camarades comunistes es van topar amb la mateixa actitud antisemita.

ana-pauker
Ana Pauker el 1925. Fitxa policial (Politei de Siguranţă, fond ANIC)

Al seu torn, Pauker està absent de la historiografia jueva, doncs el seu camí es va allunyar del sionisme i va optar pel “cosmopolitisme”, un terme que adquiria tons despectius dins l’estalinisme. Això és, sens dubte, la conseqüència de la vista convencional a considerar als jueus comunistes com “no jueus” que van abandonar el seu poble en nom de l’universalisme revolucionari. En efecte, els historiadors jueus la menystenen i, com va dir David Ben Gurion, primer president d’Israel el 1949: “Aquesta filla d’un rabí jueu que viu actualment a Israel, fa tot el possible per destruir la comunitat jueva del seu país. Segons ella, qualsevol jueu és un feixista. Voldria portar la fam a Israel per eliminar el desig dels jueus a establir-se en el nostre país”.

“Mentre que el seu germà Zalman va dirigir els seus passos cap al sionisme (arribant a ser un important poeta a l’estat d’Israel), ella va ser una lluitadora socialista fins al final”.

Ana Rabisohn va néixer el 1893 a Codaesti, al judet (“província” en romanès) de Vaslui, en una família de jueus pobres, la qual cosa sovint s’obvia quan es tracta d’hebreus. Aquell mateix any el govern romanès va prohibir als nens jueus assistir a les escoles públiques gratuïtes, i també va determinar que els “estrangers” (jueus) únicament podien entrar en escoles professionals mitjançant pagaments exorbitants i sense possibilitat d’aconseguir beques, alhora que el seu nombre no podia excedir la cinquena part de la població estudiantil. Cinc anys després, es va excloure els jueus de totes les escoles secundàries i universitats. Aquesta hostilitat envers els jueus romanesos va afectar profundament a la nostra protagonista Ana Rabinsohn, sobretot, arran dels disturbis de Bucarest de l’any 1906, quan tot just tenia 12 anys. Des d’aquest moment es va negar a parlar el Yiddish a casa i aquesta experiència traumàtica li va engendrar un sentiment  d’odi cap al judaisme, una característica de la majoria dels jueus atrets pel radicalisme i l’assimilació.

Mentre que el seu germà Zalman va dirigir els seus passos cap al sionisme (arribant a ser un important poeta a l’estat d’Israel), ella va ser una lluitadora socialista fins al final. Va ser professora d’una escola secundària judaica a la Bucarest cosmopolita del canvi de segle XIX-XX, que copiava el model urbà de París, coneixent-se com la “petita París de l’Est” (Micul Paris). El 1915 es va afiliar al Partit Social Demòcrata, on aviat va tenir enfrontaments amb la direcció. Ana Rabinsohn considerava que la seva política era massa moderada i poc revolucionaria. Amb el triomf de la Revolució Russa en 1917, va participar en diversos moviments revolucionaris a Bucarest, sense èxit. Després va anar a Zurich a estudiar medicina.

En 1920 es va casar amb Marcel Pauker, un company de lluita que havia conegut durant la seva estada a Suïssa, i el 1921 tots dos van abandonar el partit socialdemòcrata i van fundar el Partit Comunista Romanès juntament amb altres camarades. Al juliol de 1922, poc després del seu retorn de Suïssa, els Pauker van perdre a Tanio, la seva filla de tot just set mesos. Marcel havia estat acomiadat de la seva ocupació com a enginyer per les seves activitats comunistes i Ana buscava feina sense gaire èxit. Tot i que a la Bucarest d’entreguerres s’hi respirava un ambient tolerant i petit-burgès, allunyat dels vells prejudicis de la religió, ningú tenia intenció de donar feina a una comunista.

“Tot i el seu esperit revolucionari, aviat l’ombra del estalinisme i les purgues es deixarien veure en la seva carrera política”.

El 1925 fou arrestada per primer cop, juntament amb el seu marit, per activitats polítiques il·legals i després de fugir, es va exiliar a la nova capital soviètica, Moscou, on arribaria a formar part del Komitern (Internacional Comunista) i a treballar a l’Agència Comercial Soviètica. Després d’una breu estada als Estats Units, el 1935 va tornar a Romania amb motiu de la gran vaga de ferroviaris de Grivita. Va organitzar la resistència contra el règim filonacionalista del rei Carol II, però va ser detinguda poc després per la policia romanesa, acusada de traïció i condemnada a més de 10 anys de presó juntament amb altres camarades del partit comunista (com Alexandru Moghioros, Alexandru Draghici o un joveníssim Nicolae Ceausescu). A les Brigades Internacionals, que van lluitar contra el feixisme a la Guerra Civil espanyola, s’hi va crear la Brigada Ana Pauker, sota el comandament del també romanès Walter Roman, en honor a la valentia i el compromís de l’Ana.

Tot i el seu esperit revolucionari, aviat l’ombra del estalinisme i les purgues es deixarien veure en la seva carrera política. El seu marit va caure víctima de la gran purga soviètica de 1938, que va eliminar, segons diferents fonts, entre el 20-30% dels quadres tècnics del Partit Comunista de la URSS (d’altres autors eleven més aquesta xifra encara). La mort del seu marit va despertar molts rumors; va ser ella mateixa qui ho va denunciar com un traïdor trotskista? Com és que ella no va fer res per evitar la seva detenció? Fins ara, mai s’ha pogut esbrinar o trobar cap document de pes que corroborés aquesta versió tan macabra. El mite segueix present avui en dia.

time
Portada de la Revista Time (1948): “The most powerful woman alive”

A la capital soviètica, va esdevenir la líder dels comunistes romanesos exiliats, perseguits amb vehemència pel mateix rei de Romania, Carol II i la Guàrdia de Ferro, organització ultranacionalista romanesa que copiava sense miraments els models feixistes d’italians i alemanys. Quan l’Exèrcit roig va entrar a Romania el 1944, Ana Pauker va tornar al seu país, entrant al govern de postguerra dominat pels comunistes. Al novembre de 1947, el no comunista ministre d’Afers Exteriors Gheorghe Tătărescu va ser desbancat i reemplaçat per Ana Pauker, fent d’ella la primera dona del món modern en exercir aquest càrrec. Però el primordial era el seu lloc com a líder del Partit Comunista, que feia d’ella la dirigent “oficiosa” de la Romania de postguerra. El 1948, la revista Time la va presentar a la portada, amb el títol de The most powerful woman alive (“La dona viva més poderosa”). Se la veia com una estalinista sense fissures i com el principal agent de Moscou a Romania, un enllaç directe entre Stalin i el país dels Carpats.

“Pauker va recolzar amb fermesa l’emigració de prop de cent mil jueus romanesos a Israel des de la primavera de 1950 a la de 1952”.

No obstant això, un cop al poder, va començar a distanciar-se del Kremlin i del seu admirat Stalin. L’Ana va començar a desviar-se de la línia roja que marcaven els camarades de Moscou. Va oposar-se a la construcció del canal Danubi-Mar Negre, que el propi Stalin havia proposat personalment. Vint anys més tard, Nicolae Ceausescu ordenaria la seva construcció amb un sobrecost espectacular que afectaria l’economia nacional romanesa durant la dècada dels anys 80. L’Ana, a més, es va oposar a la purga de veterans romanesos de la guerra civil espanyola o la resistència francesa, com pretenia Stalin, i també el comunista Lucreţiu Pătrăşcanu es va salvar de la mort gràcies a les hàbils gestions d’Ana Pauker.

Pauker va recolzar amb fermesa l’emigració de prop de cent mil jueus romanesos a Israel des de la primavera de 1950 a la de 1952, quan la resta d’estats satèl·lits de l’URSS havien tancat les portes a l’emigració jueva per la campanya judeofòbica de Stalin. Tot i aquest gest, en realitat es volia tapar la “vergonya” i enviar els jueus romanesos supervivents a Israel, per treure’s un problema de sobre ràpid. Fins el 2003, i per primera vegada, el govern romanès no va admetre els crims efectuats contra els jueus del seu país. Després de la caiguda del govern col·laborador amb els nazis, el règim comunista tampoc va destapar les matances de Iasi o Vaslui, i el 1989, quan fou derrocat el clan dels Ceausescu, la democràcia ho va mantenir tapat. A Romania hi havia uns 750.000 jueus abans de la guerra. També es va oposar fermament a la col·lectivització forçosa que es duia a terme per ordres de Moscou a l’estiu de 1950, mentre ella estava a l’hospital del Kremlin tractant-se d’un càncer de mama, així com el seu suport de preus més alts per als productes agrícoles en desafiament als dels “assessors” soviètics. Stalin va acusar-la d’haver-se desviat fatídicament cap a “polítiques pro-camperoles, no marxistes”.

ana-pauker1
La camarada Ana “Tovarăşă Ana” amb Gheorghe Gheorghiu-Dej. Els dos comunistes encapçalarien les dues faccions del Partit Comunista de Romania, a principis dels anys 50. (Fotografia: adevarul.ro)

A principis dels anys 50 el Partit Comunista Romanès estava dividit en dues faccions. La “facció de Moscou” formada per Pauker i altres que van viure exiliats a la URSS s’enfrontava a la “facció de la presó”, la d’aquells comunistes que havien passat el període feixista a Romania, principalment sota la dictadura del mariscal Antonescu (titella dels nazis), a la presó, particularment a la presó de Doftana, la presó dels “comunistes”. Gheorghe Gheorghiu-Dej que liderava aquesta facció des de la presó, juntament amb el seu delfí Nicolae Ceausescu, havia donat suport a la col·lectivització i era un rígid estalinista.

A instàncies del secretari general Gheorghiu-Dej, malgrat la defensa que en va fer el ministre soviètic d’afers estrangers Viacheslav Molotov, Pauker i els seus defensors van ser objecte de purga al maig de 1952, consolidant el poder de Gheorghiu-Dej sobre Romania i el Partit. Es va acusar a l’Ana Pauker de “cosmopolitisme”, el càrrec que es va inventar Stalin per atacar els jueus de la Unió Soviètica. Va ser arrestada al febrer de 1953 i es va veure sotmesa a prolongats interrogatoris en preparació d’una farsa judici, com havia passat amb Rudolf Slánský i altres en els Judicis de Praga. La mort de Stalin al març de 1953 li va salvar la vida. Fou posada en llibertat i va quedar sota arrest domiciliari, vigilada per la policia secreta en tot moment.

El 1956, va ser cridada per ser interrogada per una comissió del partit comunista d’alt nivell. Van insistir en què ella es reconegués culpable, però es va negar. Gheorghiu-Dej intentava que ella i altres líders comunistes fossin els cap de turc pels excessos estalinistes dels anys quaranta i cinquanta tot i que ells havien demanat moderació contra la insistència en el dogmatisme de Gheorghiu-Dej. En el seu retir “forçós”, li van permetre a Pauker treballar com a traductora de francès i alemany per a l’editorial Editura Política, l’editorial del partit. Moriria el 1960 a Bucarest.

Bibliografia de referència:

  • Robert Levy, Ana Pauker: The Rise and Fall of a Jewish Communist (Berkeley, 2001)

Més informació:

Fetele mai putin cunoscute ale Anei Pauker
Ana Pauker – „Stalin cu fustă”
Ana Pauker, “un boa constrictor care tocmai fusese hrănit”
Apostolii lui Stalin. Ana Pauker, cea mai puternică femeie. Legendele Cominternistei: fata care ura savarinele

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...