La denominació “Charlie” té un significat molt més senzill del que podria semblar ja que procedeix de la tercera lletra (C) de l’alfabet fonètic de l’OTAN. Després de la construcció del Mur de Berlín, van quedar poques fronteres a través de les quals els ciutadans poguessin moure’s entre les dues Alemanyes. L’alcalde de Berlín Occidental va aconseguir que els seus ciutadans poguessin visitar la part oriental amb algunes restriccions i Checkpoint Charlie n’era el lloc d’accés. A més de les persones que van creuar la frontera amb permís, hi va haver molts ciutadans que van fugir de Berlín Est enganyant als militars que controlaven Checkpoint Charlie. Alguns van tenir sort i van escapar de les formes més hàbils, però d’altres van ser interceptats i assassinats sense pietat.

Un dels casos més coneguts d’intent de fugida fallit va ser el de Peter Fechter que, quan estava a punt d’aconseguir la llibertat, va ser disparat per militars de la RDA que el van deixar morir dessagnat davant la impotent mirada dels militars i ciutadans de Berlín Oest que desitjaven ajudar.

Checkpoint Charlie, l’octubre de 1961. Fotografia: AP

Checkpoint Charlie va ser testimoni de fugides i intents frustrats de creuar el Mur. Sí, aquí s’hi van presenciar milers de detencions i també desenes de morts, i és que ni avui es coneix el nombre exacte de persones que van morir a l’intentar fugir. Es parla de fins a 1.200, encara que només se n’han pogut demostrar uns 300. D’altra banda, la RDA va tancar més de 75.000 persones per intentar-ho mentre que gairebé altres 2.500 ho van aconseguir. Però insistim en el fet qu, fins i tot avui, la xifra de morts per voler creuar el Mur segueix essent un enigma. La primera víctima del mur fou Gunther Litfin, de 24 anys, que va caure abatut a Iehrstadt, al costat el riu Spree, i la darrera mort -coneguda- va ser la de l’estudiant de 20 anys Chris Gueffroy, tot just tres mesos abans de l’aixecament popular que va forçar la famosa caiguda.

“Una sortida al teatre va acabar amb un enfrontament que quasi provoca una guerra mundial.”

La història es remunta fins al dia 22 d’octubre de 1961, quan el subcap de la Missió dels EUA a Berlín, Allan Lightner i la seva dona es dirigien al teatre a Berlín Oriental des de Berlín Occidental. En creuar la frontera en aquest pas fronterer, van ser detinguts pels guàrdies de Berlín Oriental, violant l’acord que prohibia a qualsevol autoritat alemanya detenir cap funcionari ni militar aliat, ni encara per verificació de passaports.

Com era d’esperar, Allan Lightner es va negar a lliurar el seu passaport, i va demanar veure un oficial soviètic per mostrar els seus documents. Davant la negativa per part dels soldats, Lightner va informar al General Lucius D. Clay (assessor personal del president Kennedy a Berlín) de la situació. El General Clay no va dubtar, i va enviar de seguida vuit policies militars equipats amb fusells M-14 juntament amb quatre tancs blindats, per escortar el cotxe de tornada fins el pas fronterer. No hi va haver reacció per part dels soviètics, però al dia següent el Govern de Berlín Oriental va emetre un comunicat pel qual obligava als membres de les forces aliades no uniformats dins la seva jurisdicció a identificar-se i deixar-se control·lar i escorcollar per les autoritats soviètiques. El General Clay va decidir prendre mesures més severes, enviant 10 tancs blindats a la vora occidental del pas fronterer. L’URSS va reaccionar, i el 25 octubre 1961 van arribar fins a la Porta de Brandenburg 33 tancs soviètics, dels quals 10 van ser enviats al costat oriental del pas.

“Finalment, mitjançant un canal de comunicació secret, Khrushchev i Kennedy van acordar la retirada dels tancs de manera progressiva per reduir tensions”.

Des de les 17:00 hores del 27 d’octubre fins a les 11:00 hores del 28 d’octubre, cadascun dels tancs van estar divuit hores cara a cara i carregats a menys de 80 metres una de l’altra. Finalment, mitjançant un canal de comunicació secret, Khrushchev i Kennedy van acordar la retirada dels tancs de manera progressiva per reduir tensions. El pas fronterer de la part soviètica tenia contacte directe amb el general Anatoly Gribkov de l’Estat Major soviètic, que al seu torn tenia contacte amb Khrushchev. El checkpoint nord-americà tenia un oficial de la policia militar en contacte telefònic amb la caserna general de la missió militar dels EUA a Berlín Occidental, els qui estaven en contacte amb la Casa Blanca. Kennedy va oferir flexibilitat nord-americana pel que fa a Berlín per al futur, a canvi que els soviètics retiressin primer els tancs. Pensant que havien guanyat una batalla política, els soviètics van acceptar, i un tanc soviètic es retirà uns 4-5 metres. Llavors un tanc americà va fer el mateix…així un a un, els tancs van retrocedir i es van acabar retirar.


Més informació:

Standoff in Berlin, October 1961

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...