Veient aquests gimnastes joves com es dobleguen, juguen amb una cinta o una pilota i fan salts acrobàtics, ningú no diria que en realitat l’origen de l’entrenament de les disciplines gimnàstiques, tal com les coneixem avui en dia, fou un entrenament militar, i és que el seu origen es remunta a les guerres alemanyes d’alliberament contra l’ocupació napoleònica, essent una pràctica que arrelaria entre els progressistes prussians.

Seria a finals del segle XVIII quan es recuperaria la idea de la gimnàstica, rescatada de les Grècia i Roma clàssiques però unida a una mentalitat no només de desenvolupar el físic, sinó també la ment com a forma de millorar l’esperit. Durant tota l’edat moderna, la gimnàstica havia estat ignorada, completament apartada de l’ensenyament per l’església, practicant-se únicament a nivell noble, com el cas de l’esgrima.

L’esclat de la gimnàstica es donaria al segle XIX gràcies als filantrops hereus de la Il·lustració, tot conformant una de les bases socials de la unificació alemanya. Des de Prússia i Saxònia passant a Suècia, Anglaterra i finalment als Estats Units de la mà dels immigrants, la gimnàstica acabaria arribant a tot el món a començaments de segle XX. Aquests “filàntrops” tenien el seu origen en el nom de l’escola de Dessau, a la Saxònia-Anhalt, anomenada Philanthropinum. Una escola que encara existeix.

Al 1794, al poble Turingi de Schnepfenthal (a tocar pel sud de la Saxònia-Anhalt), un d’aquests filantrops, Christian Gotthilf Salzmann, un pastor protestant, va fundar una escola benèfica per a ensenyaments primaris, la Salzmannschule, que encara existeix i ara és un institut d’idiomes. Salzmann, que volia aplicar sistemes pedagògics més avançats,  va incloure per primer cop la gimnàstica com a novetat. L’any següent a la fundació de l’escola arribaria l’encarregat de portar a terme la implantació de la gimnàstica com a model escolar, el considerat cofundador de la disciplina: Johann Christoph Friedrich Guts Muths. Muths, havia estat seguidor d’Ernst Christian Trapp, impulsor de la filantropia i de l’ensenyament d’idiomes, primer professor universitari en obtenir una càtedra en pedagogia a la universitat degana del protestantisme, la Martin-Luther-Universität Halle-Wittenberg, coneguda popularment com la Halle. Muths es traslladà a la Salzmannschule, on hi estaria impartint formació fins la seva mort, relacionant la gimnàstica amb d’altres disciplines com caminar, la jardineria o l’artesania.

turnvater
Gut Heil! “Frisch, fromm, fröhlich, frei”

D’entre els molts mèrits de Muths (o també anomenat GutsMuths) hi ha el d’haver escrit el primer manual per a l’exercici físic, que a més combinaria teoria i pràctica. El llibre, anomenat clarificadorament “Gimnàstica per a la joventut”, en la seva segona edició de 1804 ja inclouria exercicis militars amb el fusell i de marxa. El 1804 s’estava gestant la desfeta de la Tercera Coalició contra Napoleó, que acabaria el 1806 després de la batalla d’Austerlit amb la quitança del Sacre Imperi i la creació de l’estat satèl·lit la “Confederació del Rin” per part de Napoleó. En la següent coalició, la quarta, Saxònia i Prússia s’afegirien a Rússia en substitució de l’Àustria derrotada, i és aquí que s’hi van veure embolicats els nostres protagonistes. Les tendències més progressistes, inicialment fins i tot simpatitzants amb la revolució, ja advertien de l’encarcarament burocràtic prussià i que l’enfrontament amb Napoleó seria un desastre, i així va ser. A la batalla de Jena, a mitjans d’octubre, la desfeta de la Quarta Coalició va ser total i pocs dies després Napoleó entrava a Berlín sense oposició. Tota l’actual Alemanya estava ja sota control dels ocupants francesos.

Sota aquesta ocupació, l’any 1807 es conegueren Muths i l’altra gran protagonista de la gimnàstica, el fundador del Moviment Gimnàstic Friedrich Ludwig Jahn, també anomenat afectuosament Jahn o Turnvafer (pare de la gimnàstica- “Turn” és el nom encara avui dia que fa referència a la gimnàstica als països anglosaxons i vol dir “torns”) està considerat el gran creador de la disciplina. Nascut a l’estat de Brandenburg, és a dir, prussià i fill de pastors protestants, pels alemanys no només és el pare de la gimnàstica, sinó un dels pares de la pàtria. I és que  Turnvater va ser un líder dels moviments d’alliberament primer (contra els francesos) i dels moviments lliberals que s’enfrontarien al retrògrad Congrés de Viena (1815) després.

“Després de ser fundada la primera Associació d’Estudiants a Jena el 1815, Turnvater Jahn va escriure el llibre que el convertí en el pare de la Gimnàstica contemporània: La cultura gimnàstica alemanya“.

En Turnvater, el nacionalisme (és a dir, la voluntat d’unificació alemanya), el liberalisme (el liberalisme que a mitjans segle XIX esdevindria democràcia) i la gimnàstica van ser una mateixa cosa. Ja el 1810, junt amb deu amics més, va fundar l’associació secreta i clandestina “Confederació Alemanya” amb l’objectiu de promoure l’alliberament i la posterior unificació alemanya. Era la plasmació de l’ideal publicat al mateix any al llibre “Deutsches Wolksthum”. Els membres d’aquesta associació feien demostracions públiques de gimnàstica. Per a Turnvater, la pràctica d’aquest esport a l’aire lliure era una condició indestriable i pel que fa a les instruccions de Muths, va incloure la natació i el senderisme. D’entre els seus alumnes sortiren els primers líders de les posteriors associacions d’estudiants (feus de les revolucions liberals europees del anys 30 i 40 del segle XIX a Alemanya). Els exercicis gimnàstics desenvolupats per Turnfater Jahn estaven pensats, doncs, per a l’ensinistrament militar, primer amb l’obectiu de l’alliberament i deprés de l’èxit en la batalla de Leipzig (1813), per a les bases revolucionàries. En Leipzig Turnfater Jahn va comandar les tropes dels Cossos Lliures Lützow que participaren, i molt, en l’alliberament del jou francès.

Després de ser fundada la primera Associació d’Estudiants a Jena el 1815 (com a record per la batalla perduda contra Napoleó), Turnvater Jahn va escriure el llibre que el convertí en el pare de la Gimnàstica contemporània: “La cultura gimnàstica alemanya”, on hi descriu des de la indumentària fins els aparells a utilitzar (les anelles, les barres paral·leles i la fixa o el poltre) passant per les disciplines, les normes de conducta i els sistemes d’escalfament i estiraments previs a la pràctica de la gimnàstica. Tot. Seria la bíblia dels gimnastes. A partir d’aquí, sobretot després dels lamentables Decrets de Karlsbad, la persecució sobre les organitzacions es va accentuar i molts gimnastes van haver de marxar a l’exili, portant amb ells els coneixements i expandint la disciplina per tot el món. Mentre això passava, l’any 1817 Muths publicaria encara un altre llibre: “Llibre de gimnàstica per als fills de la pàtria”, que cal interpretar en aquest context. El 1819 el mateix Turnvater va passar cinc anys a la presó (i encara després va estar sota vigilància policial) però per quan en va sortir, el moviment gimnàstic havia passat dels onze amics de 1810, amb la fundació del primer gimnàs a Berlín Hasenheide, a desenes de milers de practicants arreu de tots els territoris germànics. Era un moviment imparable, per molta ràbia que li fes al sistema de Metternich.

“Al Principat, durant la dècada de 1860-70, sobretot arran la revolució de 1868, arribarien els primers gimnasos essent, de fet, un dels primers esports arribats al nostre país de la mà dels militars a començament del segle XIX”

Durant la dècada de 1840-50, la gimnàstica va a passar a ser ensenyada a les escoles com a assignatura oficial, i Turnvater Jahn participà, ja com un heroi popular en vida, en el Parlament de Frankfurt que aprovà la primera constitució democràtica d’Alemanya. Poc després va morir, el 1852, però tot i mort, política (unificació alemanya) i gimnàstica van seguir de la mà per exemple, quan en l’aniversari pels 50 anys de la creació de l’entitat secreta “Confederació Germànica” s’impulsà el monument commemoratiu a Turnvater Jahn, on hi ha plaques de la fundació de molts clubs d’arreu del món i s’inicià la Festa de la Gimnàstica que encara avui en dia es celebra. Pocs anys després, el 1868, es creà l’Associació Alemanya de Gimnàstica i finalment, el 1871, es proclamava la unificació Alemanya a Versalles.

França, després de l’ocupació de mig continent, no va poder tampoc ignorar un moviment social revolucionari com la gimnàstica, i precisament fou un valencià, afrancesat, qui la va introduir a França. Francesc Amorós i Ondeano (València 1770) no només va fer això, sinó que està considerat l’introductor de la música en la disciplina. Evidentment, música militar inicialment. Amorós es va inspirar en les idees pedagògiques de Johann Heinrich Pestalozzi qui al seu torn, ho estava, com Christian Gotthilf Salzmann, per la filosofia de Rousseau. Roda el món i torna al Born. Al Principat, durant la  dècada de 1860-70, sobretot arran la revolució de 1868, arribarien els primers gimnasos  essent, de fet, un dels primers esports arribats al nostre país de la mà dels militars a començament del segle XIX.

Aquest article va ser prèviament publicat a la revista Fosbury del mes de juliol del 2014. 

Loading Facebook Comments ...