Hi ha suposats fets històrics que realment no es van produir mai, però que per diversos motius s’han anat explicant fins convertir-se en “veritats” que enganyen a molta gent, des d’Heròdot fins a potser nosaltres mateixos. De vegades, perquè són divertides, d’altres per manca de fonts alternatives, de vegades per interès polític o pel fet de no contrastar informació ni aplicar-hi la més simple lògica, tot plegat ha fet que aquests nyaps s’hagin anat estenent. El primer tema d’aquesta sèrie és una barreja de tots aquests motius, que han donat peu a llegendes i controvèrsies en les seves diverses ramificacions de la història. Història vol dir, en definitiva, investigar i aportar allò que hi ha sobre un tema.

bomba
Bombarder a Vietnam amb un souvenir especial. Esgrimit per Pierre com a prova de què aquestes coses es fan. Fotografia: Wikipedia

Segons la falsa història, durant la Segona Guerra Mundial, als nazis no se’ls hauria acudit res millor per a defensar Berlín que construir falsos carrers i barris sencers amb decorats de fusta per despistar els bombarders aliats. Els aliats ho haurien descobert, i per fotre-se’n, haurien llençat bombes de fusta (també de mentida) sobre aquests barris. Fins aquí la cosa faria gràcia,  llàstima que fins avui no s’hagi pogut demostrar que sigui cert, ni hi hagi testimonis ni molt menys restes materials ni fotografies. Malgrat això, aquesta història va ser publicada al número 457 de la Revista “Historia i Vida“, pertanyent al grup Godó, com una anècdota històrica.

Aquesta història seria l’evolució final de la llegenda urbana que sembla que va començar amb un llibre de William L. Shirer Diari de Berlín, Diari d’un corresponsal estranger 1934-1941, on s’hi apuntava (sense citar fonts), amb data 01 de desembre de 1940, el rumor de la fabricació d’avions de fusta i falsos aeroports als Països Baixos, i de com aquests immediatament després van ser bombardejats per una munió de bombes… també de fusta. Aquesta primera aportació era força increïble en aquesta data, no tant per la construcció d’avions falsos (que ja seria estrany pel malbaratament de fusta que suposaria, però que podria arribar a ser cert) sinó pel fet del bombardeig: Qui hauria bombardejat? Anglaterra lluitava sola i prou feia tenia per defensar-se d’una més que possible invasió terrestre per desembarcament, alhora que no és gaire creïble que enviessin avions als Països Baixos (?!) a bombardejar res.

Pel que fa a Berlín, els primers atacs s’hi van produir a partir de gener de 1943, i ningú amb dos dits de front afegiria més material combustible com la fusta, augmentant això el risc d’un gran incendi urbà, per enganyar ningú. Una ciutat és on és, no es pot moure ni posar on vulguis com un aeroport. Altres raons de lògica que són esgrimides serien que ningú arriscaria un avió i la seva tripulació, que valien una fortuna, per llançar un tros de fusta, per molta gràcia que fes. Només cal fixar-se en les dades que indiquen que, dels 12.732 bombarders B-17 construïts (les famoses “fortaleses volants” americanes) se’n van perdre 4.750, i això sense fer coneyetes marineres.

“Segons la teoria de Pierre Antoine, hauria estat una operació dels serveis secrets britànics per a desmoralitzar la rereguarda”.

Per tot plegat, actualment aquesta història de Berlín esta considerada una llegenda urbana, que com totes les llegendes, poden tenir una part de veritat. L’investigador francès Pierre Antoine Cououble intenta de fa temps treure l’entrellat de tot plegat, i afirma haver documentat bombes de fusta a la França ocupada. Compta amb el testimoni d’un pilot alemany que explica com ells eren encarregats de treure avions de mentida i de com van caure bombes de fusta també de mentida i al final del vídeo, fins i tot dóna les gràcies als pilots britànics per aquest fet!

Segons la teoria de Pierre Antoine, hauria estat una operació dels serveis secrets britànics per a desmoralitzar la rereguarda, però tampoc s’han trobat documents del govern britànic que ho constati. Aquesta teoria doncs, tampoc s’aguanta perquè aquests fets no van servir ni per desmoralitzar Londres, ni molt menys haguéssin servit per desmoralitzar Berlín. La teoria dels serveis secrets tampoc són creïbles, perquè cap servei d’informació que obtingui una informació d’aquest tipus (un aeroport fals), posa en evidència que ho sap bombardejant-lo amb bombes de fusta i destapant d’una forma tan evident que té informadors al terreny, si ho sap s’ho calla i deixa que l’enemic es confiï i baixi la guàrdia als llocs clau.

El fet és que Pierre ha publicat un llibre (Wood for wood) on hi exposa les seves teories, el millor de tot és el títol, que sempre segons Pierre, era el missatge que es llegia a les bombes de conya: “fusta per fusta”. Els altres testimonis a tenir en compte seria el dels pilots que van participar en l’operació B (Berlín), de la flota de B-17 que bombardejà alemanya, i d’altres, cap d’ells (a dia d’avui) ha reconegut que llances bombes de mentida, molt menys sobre Berlín.

berlin_destrosada
Vista des del Reichstag de la runa en que va quedar convertida Berlín.

Independentment d’aquest cas de Berlín, l’ús de maquetes per intentar entabanar els bombarders, per part dels dos exèrcits, és força conegut, com el cas de tot l’exèrcit de mentida que es van inventar  sota comandament de Patton com a estratègia pel dia D, el desembarcament de Normandia, tot i que no era de fusta sinó de cartró pedra, molt més barat i funcional. En aquest cas, fins i tot s’utilitzaren tractors durant la nit per deixar rodades i que els observadors alemanys pensessin que eren rastre de blindats. Un altre cas, que responia igualment a una localització secreta, el trobem a la fàbrica dels bombarders B-17 a Seattle, que tenia un sostre que imitava una població sencera, aquesta vegada sí, de fusta, per confondre i evitar així els bombardeigs japonesos.

Els bombardeigs de Berlín amb bombes falses són una deformació de totes aquestes coses, utilitzada potser per aixecar la moral de les pròpies tropes com a acudit. El que si és cert és que la primera víctima dels bombardeigs aliats a Berlín va ser l’elefant del zoo. El primer bombardeig va caure sobre del Tiergarten i va alimentar històries sobre animals escapats, com cocodrils, durant dies.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...