Una passejada pels carrers de la part alta de Tarragona, la capital de la Hispània Citerior en època d’August, ens dóna la possibilitat d’observar la presència de desenes de làpides d’època romana que contenen inscripcions, i que han estat reaprofitades a les façanes dels edificis com a material de construcció. Si anem atents podem fer una ruta epigràfica similar als tituli picti dels carrers de Pompeia. Ara bé, si les pintades que encara es conserven a Pompeia parlen de propaganda política, anuncis, bromes, crítiques, etc., les làpides i pedestals incrustats a les façanes de la part alta de Tarraco son bàsicament inscripcions honorífiques que parlen de la vida publica de la ciutat i, per tant, d’antics governants, sacerdots i mullers d’aquests.


Mostra Ruta epigràfica per Tarragona en un mapa més gran

Si avui dia podem preveure els passos que seguirà o intentarà seguir qualsevol polític de primera línia, inclòs un retir daurat al Senat, al Parlament Europeu o al consell d’administració d’un banc o multinacional, fa 2000 anys la carrera política estava absolutament pautada segons el que s’anomenava “cursus honorum”. Era una mena de “currículum públic” que establia a partir de quina edat es podia ocupar els diferents càrrecs públics, així com quant de temps calia exercir-los per passar a un de rang superior i així anar escalant fins a les més altes esferes. El “cursus honorum” es reflectia sovint en els textos lapidaris, que seguien també unes normes que els uniformitzaven segons la seva tipologia i que tenien com a principal objectiu fer públic i immortalitzar el missatge que contenien en indrets destacats de la vida pública, com era el cas del Fòrum provincial de Tarraco. I és que, com digué Caius Titus al Senat: les paraules volen, però l’escrit queda verba volant, scripta manent

Inscripció incrustada a Pere i Estubes
Inscripció incrustada a Pere i Estubes

Mig ocult al paviment del carrer de la Destral hi ha una inscripció en la que Fluvi Diacon honora Fluvia Celera, la seva antiga propietària, que el va alliberar de l’esclavatge. Fluvia Celera ostentà un càrrec religiós molt important, el de sacerdotessa o Flamínia de la deessa Concòrdia, divinitat que representa l’harmonia i la bona entesa i que en època d’August tenia un paper destacat, ja que fins i tot la seva muller, Lívia, va fer restaurar el temple de la Concòrdia a Roma.

Al carrer de Mediona, sabem que un altre ex-esclau, en Sext Pompeu Sedatí, procedent d’Aquitània, arribà a ser Servir Augustal, un càrrec dedicat al culte a l’Emperador i que era la màxima aspiració per la seva condició. Aquest fet indica que de ben segur, en Sext Pompeu seria molt ric i hauria arribat a aquest gran honor “ajudat” per generoses contribucions en forma de banquets, espectacles, obres públiques, etc., cosa que deixa clar que alguns càrrecs ja depenien de l’habilitat d’utilitzar adequadament la butxaca.

“Com digué Caius Titus al Senat: les paraules volen, però l’escrit queda”

Al carrer de la Merceria hi trobem una làpida funerària dedicada per Tadia Honorata a Luci Tadio Simplico, el seu pare difunt que havia estat Legat Augustal de la Hispània Citerior això és, governador de la província.

En una de les portes laterals de la catedral, que ocupa el mateix indret on hi havia el temple d’August, una altra inscripció parla de Gai Semproni, nascut a l’actual Calahorra (la Calagurris romana) i del que en podem resseguir una important carrera militar, ja que fou Tribú (comandant) de fins a quatre legions, concretament les legions XXII, la VII Cirenaica, la VI Ferrata, i la III Galia.

També podem trobar, però, inscripcions de caire més particular, i és que al carrer de Sant Pere i Estubes, en una làpida de forma complicada, un personatge anomenat Feliciano senzillament expressa la seva amistat per un altre ciutadà, en Luci Perperna.

Queda palès, doncs, que estem davant d’una de les moltes joies de Tarraco, que en aquest cas potser queda més oculta que d’altres monuments, però que és de gran valor documental i que constitueix el que podríem anomenar les “pàgines de societat” del Tarraco Daily Post.

Recursos:

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...