N’hi ha qui no passen a la història per ells mateixos, encara que en fessin prou mèrits, sinó per ser “fill de” o “pare de”. Aquest és el cas del nostre protagonista d’avui, Joan I de Luxemburg (1296-1346), rei de Bohèmia (l’actual República Txeca) i darrer comte de Luxemburg que va passar a la història per ambdues coses: va ser fill i pare d’emperadors del Sacre Imperi mentre que ell es va haver de conformar amb ser “només” rei de Bohèmia.

Joan I, posteriorment anomenat “el Cec”, fou víctima del joc d’interessos dels totpoderosos Prínceps Electors alemanys i odiat com a rei estranger a Bohèmia. Amb Lluís IV de la casa bavaresa de Wittelsbach com a emperador i en una disputa a tres bandes amb els primers Habsburg, consagrarà la seva vida a la guerra fins i tot perdent la visió. I parlem de la seva visió física, perquè de visió política no en va tenir mai, per més desgràcies d’una Bohèmia al segle XIV sumida en un caos hereditari, a la recerca d’un rei, que ja (com els catalans) s’hauria d’acostumar a governants estrangers.

“Joan el Cec, que va ser un totxo pel que a política es refereix, va deixar inicialment en mans de la seva dona els temes de Bohèmia i després els deixaria en mans del seu fill Carles, però la seva ignorància el faria un desconfiat”.

Nascut el 1296 i “fill de” l’emperador Enric VII, no era cec de naixement sinó que aquest malnom el rebria després. Encara en vida del seu pare ja es va veure embolicat en les primeres guerres quan, amb només 14 anys, defensà els drets de la seva dona Elisabet (amb qui s’acabava de casar), germana de l’últim descendent masculí de la llegendària dinastia Premíslida, fundadora del regne de Bohèmia, que havia mort assassinat. La boda i l’herència del regne va ser organitzada pel seu pare amb la diferència d’un dia. Amb l’ajut de tropes imperials, el matrimoni va prendre diverses ciutats bohèmies per finalment entrar a Praga, on serien coronats al febrer de l’any següent. D’aquesta manera, i amb l’ajut de la desafecció de la noblesa txeca, feren fora l’altra candidat, Enric de Caríntia, que havia accedit al tron bohemi el 1306  (i per segon cop el 1307, després d’haver estat acomiadat) gràcies al seu casament amb una altra de les 4 germanes de Wenceslau (el germà assassinat).

rei
Joan I de Luxemburg a una miniatura. Imatge: Wikipedia

Joan el Cec, que va ser un totxo pel que a política es refereix, va deixar inicialment en mans de la seva dona els temes de Bohèmia i després els deixaria en mans del seu fill Carles, però la seva ignorància el faria un desconfiat. L’any 1313, quan el seu pare va morir (junt amb la seva mare i un oncle) ja tenia 17 anys i una filla, Margaret, nascuda el 8 de juliol d’aquest mateix any. Amb tot, va ser considerat massa jove pels partidaris luxemburguesos per a substituir el seu pare, així com un candidat massa fort per al Col·legi de Prínceps Electors alemanys, que volien evitar de totes totes les successions dinàstiques automàtiques. El seu propi oncle, Balduí de Luxemburg, Príncep Elector de Trier, que havia impulsat l’ascens del seu germà Enric VII i personatge cabdal de la política germànica del moment, va  donar suport a l’elecció de l’altra candidat, el bavarès Lluís IV. A més, escollint un altre candidat, deixaven a Joan I la patata calenta de Bohèmia i el dret dels bohemis de triar el seu rei, que els era concedit des del 1212.

Des de gairebé l’inici del seu regnat a Bohèmia, Joan va tenir problemes amb la burgesia txeca, fins al punt que va haver de pactar-hi el 1318 i concedir grans privilegis a la noblesa per posar fi a la guerra civil que havia esclatat 3 anys abans. Aquest fet li creà una altra guerra amb la seva mateixa muller, que s’hi oposà perquè veia perillar la cadira dels seus ja 4 fills i que significà un canvi radical en la vida de Joan, que inicià la seva tourné particular de torneigs, batalles i croades, guanyant-se fama com a cavaller/guerrer continental. L’enfrontament domèstic també tindria conseqüències a llarg termini, doncs el fill d’ambdós, nascut dos anys abans i que seria l’emperador Carles, va anar a ser educat a França i separat per sempre més de la mare.

“Un cop consolidada la situació amb els Habsburg i anihilada la paranoia d’una insurrecció de mare i fill contra ell, Joan es va dedicar a guerrejar arreu”.

En l’ascens de la seva carrera, l’any 1322 es va produir la Batalla de Mülhdorf, prop del poble d’Ampfing i considerada la darrera sense ús d’armes de foc. Joan I, aliat amb Lluís IV per congraciar-se amb el papa (la seva dona havia fugit i estava refugiada a Baviera), s’enfrontà a l’Habsburg Frederic el Bell, descendent del qui havien estat els dos primers reis dels alemanys Habsburg. La victòria bavaresa enfront dels austríacs, amb important paper de Joan, va ser decisiva perquè Frederic el Bell desistís de moment de l’ascens al tron, pel que consolidà Lluís IV.

Un cop consolidada la situació amb els Habsburg i anihilada la paranoia d’una insurrecció de mare i fill contra ell, Joan es va dedicar a guerrejar arreu. Ajudà l’Orde Teutònic en les Croades Bàltiques en el marc del dur govern del gran Duc de Lituània Gediminas, sobretot els anys 1329-1330, 1336-1337 i finalment 1344-45. Joan I de Bohèmia intentava d’aquesta manera (afavorint l’orde) atacar l’autoritat polonesa de Wladyslaw I, al qual acusava de conspirar contra ell a Bohèmia amb l’aliança dels hongaresosJoan I intentà ser titular de Polònia des del 1310 fins el 1335, quan va arribar a un pacte amb el rei polonès Casimir el Gran segons el qual Joan es quedava els territoris de Silèsia.

Fins aquesta època havia intentat fer efectius els seus drets al tron polonès, com a suposat continuador del llinatge Premislida, mitjançant la participació amb l’Orde Teutònic en les campanyes contra els pobles lituans i prussians, però també en l’anterior guerra teutònic-polonesa del 1326-1332. A tot això, Joan es tornaria a casar el 1334 amb el beneplàcit del rei de França i del papa, encara que ell tenia 25 anys més que la núvia. D’aquest segon matrimoni naixeria el futur primer duc de Luxemburg (més o menys la Luxemburg que avui coneixem), que els seu germanastre convertí de comtat a ducat dins el Sacre Imperi.

El 1336, en iniciar-se la segona gran ofensiva a les guerres bàltiques, Joan I ja tenia greus problemes de visió, segurament oftàlmia (inflamació d’un ull), pel que consultà el prestigiós metge Guy de Chauliac que almenys, tot i no poder fer res per evitar les progressives cataractes del rei, en va sortir viu a diferència d’un antecessor seu que havia acabat dins un sac al fons del riu. El 1337 va perdre el primer ull, el dret, a causa d’aquesta inflamació mentre es trobava lluitant als pantans prussians, fet que no li impedí continuar la lluita.

universitat
Universitat de Praga, fundada pel fill de Joan, Carles IV, al 1348 va ser la primera del Sacre Imperi

És a dir, que quan Joan I va morir a la Batalla de Crécy (Normandia) el 1346 fent costat aquesta vegada al rei francès, feia almenys 10 anys que era pràcticament cec i a Crécy ho era del tot, cosa que fa pensar en una mort buscada per posar fi al patiment. Segons les cròniques, Joan I es llançà frontalment cap a les tropes enemigues des del seu flanc, espasa en mà i lligat al mig de tres cavalls per no caure en una mena d’última càrrega de la cavalleria gloriosa. Segons la llegenda, el lema Ich Dien (jo serveixo, en alemany) i les tres plomes del seu casc van passar a formar part de l’emblema del triomfant príncep de Gal·les fins a l’actualitat. Històricament però, no hi ha constància clara de l’ús d’aquest emblema i de fet, la llegenda aparegué immediatament després de la mort del Príncep Negre l’any 1376. Aquesta victòria anglesa significà l’inici de la Guerra dels 100 anys.

A la batalla l’acompanyava el seu fill Carles IV (I de Bohèmia), que se salvà de la desfeta tot i que no queda clar de quina manera (formava part de l’altre flanc). En aquests moments, Carles era ja rei dels alemanys des de feia un mes, pel que Joan el cec era “pare de” qui l’hauria de succeir per voluntat del papa, qui d’entrada destituí a Lluís IV, deixant via lliure a qui seria un dels principal emperadors del Sacre Imperi (nomenat al 1355).

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...