El 1898, la família Hitler es va mudar a la ciutat de Linz, la capital d’Alta Àustria. Hitler, que volia fer carrera en les arts visuals, va tenir una amarga baralla amb el seu pare, que volia que ingressés a l’administració pública del que en aquell temps era l’imperi d’Habsburg, un cresol de nacionalitats. Després de la mort del seu pare, Hitler finalment va convèncer a la seva mare, Klara Hitler (Pölzl, de soltera) que li deixés perseguir el seu somni de convertir-se en un artista. Mentre ella es moria de càncer de mama a la tardor de 1907, Hitler va realitzar l’examen d’ingrés a l’Acadèmia d’Arts de Viena, però no va ser acceptat per manca de talent. Al començament de 1908, unes setmanes després de la mort de la seva mare al desembre de 1907, Hitler es va mudar a Viena, pel que sembla amb l’esperança de tornar a intentar entrar a l’Acadèmia d’Arts. L’arribada a Viena, canviarà significativament la seva percepció i cosmovisió del món.

Hitler va viure a Viena, la gran capital del imperi, entre febrer de 1908 i maig de 1913. Havia crescut en una família de classe mitjana, en una regió de l’estat d’Habsburg en què molts nacionalistes alemanys s’havien decebut pel fet que l’Imperi Alemany, fundat el 1871, no havia inclòs a les regions de parla alemanya de la Monarquia dels Habsburg al Segon Reich de Bismarck. No obstant això, el llegat dels anys a Viena no és tan clar com Hitler ho descriu en la seva autobiografia política, plena d’exageracions, mites i petites mentides ensucrades amb heroïcitats banals.

L’empobriment i la vida en albergs per a persones desemparades va començar només un any després d’arribar el jove Hitler, després d’haver malgastat una generosa herència deixada pels seus pares, i d’haver rebutjat tots els arguments dels seus familiars vius i amics de la família perquè fes carrera en l’administració pública. Hitler estava pelat i no tenia intenció de fer quelcom per evitar-ho, rebutjava treballar per guanyar-se la vida, semblava que el seu destí pels carrers de gran ciutat acabaria sent la d’un rodamón sense casa, pintant paisatges urbans i fent postals de pinzell gruixut per guanyar-se quatre monedes dels vianants vienesos, disposats a pagar per les seves obres.

hitler-viena
La casa de la Stumpergaße on va viure Hitler es conserva gairebé igual que llavors, excepte per un petit detall. (Arxiu VD)

A finals de l’any 1909, Hitler va conèixer la veritable pobresa quan les seves fonts d’ingressos es van esgotar. Aquest hivern, però, ajudat breument per un últim obsequi de la seva tia, va començar a pintar amb aquarel·les escenes de Viena per a un soci comercial i va aconseguir diners suficients per subsistir fins que va partir rumb a Munic el 1913. Poc abans de partir a la capital bavaresa, la casualitat va fer que a Viena convisquessin una sèrie de personatges que marcarien la història, els dirigents Stalin i Trotsky estaven també a la ciutat igual que el futur president de Iugoslàvia Josif Tito i el mateix Sigmund Freund. Us imagineu un cafè amb aquests personatges i Hitler de teloner ensenyant la ciutat?

Tot i que no es conserven massa testimonis de primera mà d’aquells anys de la història de Hitler, en gran part per la pròpia bogeria del personatge i per la seva incapacitat per teixir relacions humanes profundes, es pot afirmar sense por d’equivocar-se que, en l’individu fracassat i marginal, absolutament incapaç per a les qüestions pràctiques de la vida, que va viure a Viena res presagiava la seva futura i diabòlica importància en el futur d’Europa. Així queda demostrar en la primera part de l’extensa i meritòria biografia que va realitzar l’historiador britànic, Ian Kershaw. La Primera Guerra Mundial seria l’autèntica família que tindria Hitler i la seva porta per fugir de la marginalitat dels carrers vienesos

viena
Imatge de la ciutat de Viena l’any 1913. (Arxiu Getty Images)

La decadent metròpolis de l’imperi austrohongarès era llavors una gran ciutat regida per Karl Lueger (un polític carregat de prejudicis, no tan sols contra els jueus), en la qual les diferències entre rics i pobres eren abismals i on es deixen sentir les primers urpades dels nacionalismes radicals que conduiran al continent a la Gran Guerra de l’estiu de 1914.

A Viena, el jove Hitler va ser veritablement influenciat per dos moviments polítics, que malgrat ser minoritaris, tenien acceptació en determinats nuclis vienesos. El primer va ser el nacionalisme racista alemany propagat pel polític pangermanista d’Alta Àustria, Georg von Schönerer. La segona influència clau va ser la del esmentant Karl Lüger, alcalde de Viena des de 1897 fins a la seva mort el 1910. Lüger, que encara era al poder quan Hitler va arribar a Viena, promovia un antisemitisme que era més pràctic i organitzacional que ideològic. Les velles idees del antisemitisme, recordaven a les caces de jueus medievals o tenien tints de pogrom rus, com les que es realitzaven a la Rússia tsarista, per desviar l’atenció de problemes més greus i distreure les poblacions més primàries dels seus veritables problemes.

“Hitler es va mudar a Munic, Alemanya, al maig de 1913. Ho va fer per evitar que l’arrestessin per evadir la seva obligació de servei militar a Àustria dels Habsburg”.

No obstant això, Hitler va reforçar els estereotips antisemites i va fer veure als jueus com a enemics de les classes mitjana i baixa alemanyes. Les seves escapades a l’opera de Viena per escoltar al seu gran tòtem Richard Wagner, li farien percebre una actitud quasi mística envers als seus enemics cada cop més definits, gràcies a la famosa epopeia de Parzifal. Finalment, a diferència de Schönerer, que sempre s’havia sentit més còmode amb el nacionalisme elitista de les fraternitats estudiantils, Lüger se sentia més a gust amb les multituds de les grans ciutats i sabia com canalitzar la seva protesta en el seu profit polític. Hitler va prendre la ideologia en gran part de Schönerer, però la seva estratègia i les seves tàctiques eren de Lüger.

Hitler es va mudar a Munic, Alemanya, al maig de 1913. Ho va fer per evitar que l’arrestessin per evadir la seva obligació de servei militar a Àustria dels Habsburg, i finançat per l’última quota de l’herència del seu pare. A Munic, va seguir a la deriva decadent dels carrers de Viena, vivint dels seus aquarel·les i esbossos fins que la Primera Guerra Mundial va donar una adreça a la seva vida i una causa amb la qual es comprometria totalment fins al final.


Llegeix més!

Les clavegueres de Viena – Històries d’Europa

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...