“El càtars, i els seus seguidors, estaven molt estesos a la zona d’Occitània, llavors una munió de comtats independents”.

A finals de juny de l’any 1209 va tenir lloc la primera croada de la història, impulsada pel papa Inocenci III, contra cristians. En concret contra una variant del cristianisme anomenada catarisme (la religió dels bons homes). El càtars, i els seus seguidors, estaven molt estesos a la zona d’Occitània, llavors una munió de comtats independents, liderats pel més gran de Tolosa amb el seu llinatge de Ramons, o els Trencavell al capdavant de la imponent ciutat de Carcassona. Allà, els bon homes havien trobat refugi entre la noblesa i la població del sud del Loira, històricament molt més civilitzada i romanitzada que els dels nord, molt més influïts pels francs. De fet, França, en aquella època, acabava a Lió, que era la frontera amb el vescomtat de Besiers. Els catalans tenim molta història compartida amb aquests territoris, el nostre Pere II trobà la mort a Muret defensant els seus vassalls occitans el 1212 davant les tropes dels croats dirigits per Simó de Montfort.

La croada va ser una excusa per a l’expansió política de França a costa d’Occitània, en connivència del papat. El que era una suposada croada contra l’heretgia, es va convertir en una massacre de proporcions genocides. La primera matança va ser la de Besiers on s’atribuí aquesta resposta de l’abat Citeaux, Arnaut Armaury per saber qui era càtar: “Com els distingirem?” Abat de Citeaux: “mateu-los a tots. Déu ja reconeixerà els seus!”. Ramon Roger Trencavell s’havia endut tots els jueus de la ciutat per la seguretat, conscient que els llegats papals trobarien en la seva presència l’excusa perfecta per arrassar la ciutat, però no va servir de res. 20.000 persones, tota la població, va ser passada a ganivet, homes dones i nens, tothom. Arnaut Armaury es va dirigir al papa per informar-lo de què ” la purificació de Besiers havia estat exemplar.”

"La pedra va caure on era necessari"
“La pedra va caure on era necessari”. Placa a Tolosa en “commemoració” de la mort de l’assassí o (heroi croat) Simó de Montfort.

A aquests fets seguiren el Càstig de Bram, on a un centenar d’innocents se’ls arrencà els ulls, la llengua, els llavis, les mans, el nas i les orelles, i se’ls deixa anà guiats per un  al qui havien deixat un ull, perquè anessim a la població veia de Lastors, com a mostra del que els passaria. Tot molt cristià. Amb tot, la por no va fer adjurar la població de les seves creences i a Menerva es va produir un altre dels fets llegendaris quan la població sencera es va dirigir voluntàriament a La Foguera. Així Simó de Montfort anà avançant, produint-se matança rere matança, com la de Lavaur els quals havien oposat ferotge resistència davant la incredulitatels croats, que creien tenir al seu favor el factor diví

Abat de Citeaux: “mateu-los a tots. Déu ja reconeixerà els seus!”.

Al desembre de 1212, només queden alguns reductes lliures, territoris com Foix han quedat devastats i tos els cultius arrasats, només quedava en peu el castell. Resisteix Tolosa, que ja ha patit un assetjament infructuós. Simó de Montfort se sent amo i senyor de tot i es reparteix el territori a Pàmies entre els seus amics, passant olímpicament fins dels legats papals, el que demostra que, a la fi, el conte de l’heretgia només era una patranya. Evidentment, la noblesa occidetana serà ràpidament substituida per la francesa, a fi i efecte de començar una aculturització del país d’oc.

Montsegur
L’impressionant castell de Montsegur a l’Aude (Occitània) últim reducte càtar. Encimbellat, històricament irreductible, va ser conquerit gràcies a una companyia mercenària d’escaladors bascos. Fotografia: Wikipedia

Al 1215, l’església en un concili Laterà, confirma les possessions i conquestes a Montfort, així, Montfort l’assassí (un heroi per als francesos) es converteix en senyor de Tolosa, Narvona i Foix. El diable personificat per als occitans i qui posà fi a les seves formes de vida i cultura. Al 1242, Montsegur esdevé l’altre mite occità, sent l’únic castell que resisteix. I 5 anys després de caure Montsegur moriria l’últim reducte polític, Ramon VII de Tolosa, passant el comtat a la seva filla casada amb el germà del rei de  França.

Amb tot, Ramon VII havia aconseguit el 1217, amb l’ajud de cavallers catalans, recuperar el territori del seu pare a Tolosa, amb gran simpatia per part de la població. En el setge per recuperar la ciutat per part de l’assassí Montfort, el 25 de juny de 1218, aquest trobà la mort quan una pedra llançada des de els defensa l’aixafà el cervell. Davant la falta del líder genocida, el mateix príncep francès Lluís s’hi va presentar al setge acompanyat del llegat papal, però la ciutat resisteix i els croats aixecaren el setge. Els tolosans encara van poder celebrar una pírrica victòria durant un temps, gràcies a que “la pedra va caure on calia”.

Avui al lloc on una  placa recorda  el lloc on va morir, diuen, que encara hi ha gent que escup quan passa pel davant. A Històries d’Europa ens consta que algú ho fa.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...