Es pot dir que tot va començar fa prop de 5.000 anys, quan els individus de l’època, es van adonar que en determinada època de l’any, el Sol es mou des d’una posició perpendicular sobre el Tròpic de Capricorn, fins a una posició perpendicular sobre el Tròpic de Càncer. Aquests dies extrems en la posició del Sol es van anomenar solsticis d’hivern i estiu, els quals ocorren els dies 21 juny i 21 desembre respectivament. Hi ha creences al voltant del món sobre quin va ser el significat inicial de la tradició, però en totes elles es conserva la mateixa essència: retre homenatge al Sol.

revetlla-sant-joan
La Nit de Sant Joan, foguera en un carrer de la ciutat de Barcelona.

La festivitat de la Nit de Sant Joan, tradició antiquíssima, està lligada al foc i les fogueres i a la celebració de l’arribada del solstici d’estiu, ja que un dels motius pels quals es celebrava era per donar més força al sol, que a partir de llavors anava a afeblir-se (fent-se els dies més curts fins al solstici de l’hivern). Així, el foc, com a element purificador i de fortalesa, i l’aigua, com a representació de l’esdevenir, formen part d’aquesta tradició especialment arrelada a la península Ibèrica però que també se celebra a altres països d’Europa: Portugal (Fogueiras de São João), Noruega (Jonsok), Dinamarca (Sankthans), Suècia (Midsommar), Finlàndia (Juhannus), Estònia (Jaanipäev) i el Regne Unit (Midsummer). La celebració de Sant Joan és una espècie d’homenatge al sol, de tancament d’un cicle i inici d’un altre, amb el foc com a element comú i els orígens són difícils de precisar.

L’Església Catòlica va cristianitzar aquesta festa pagana substituint-la per la de Sant Joan Baptista. El triar precisament a aquest Sant va ser perquè en la seva vida hi hagué dos moments marcats pel foc (el seu pare va anunciar el seu naixement encenent una foguera a la porta de casa) i l’aigua (batejant Jesús a la vora del riu Jordà). Aigua i foc, eren elements bàsic pels ritus pagans. Hi ha un altre fet que ve a demostrar que la festa de Sant Joan té un origen pagà i fora del dogmatisme de la religió cristiana. Ens hem de remuntar a uns 2.500 anys, quan podem trobar a la Bíblia la següent frase: “Que no veus el que fan a la ciutat de Judà i pels carrers de Jerusalem? -diu el profeta Jeremies a un dels seus deixebles-. Els fills recullen llenya, els pares encenen el foc i les mares pasten la farina per fer coques en honor de la “senyora del cel”, la falsa deessa Astarté, i per fer ofrenes a d’altres déus estranys en els solsticis, a fi de provocar les meves ires”. La deessa fenícia Astarté, d’origen mesopotàmic, era la deessa mare per moltes cultures del Pròxim Orient. En aquest text bíblic apareix un nou element, la coca de Sant Joan. Un aperitiu imprescindible per celebrar aquesta festivitat.

“Els antics celtes anomenaven Alban Heruin a aquest festival i el seu principal significat era el de celebrar l’instant en què el Sol es trobava en el seu màxim esplendor”.

Per tant, la denominació “Sant Joan” no suposa més que la “cristianització” d’una festa més antiga, ja existent. L’origen primigeni d’aquesta festa es troben en referències i ritus associats al solstici d’estiu a pobles i civilitzacions anteriors a la cristianització del continent europeu. L’església catòlica, com en altres ocasions, va aprofitar aquesta festa per omplir-la de significat i apoderar-se del contingut però amb una teoria totalment nova. Amb el pas del temps, el nucli d’aquestes celebracions va passar dels pobles a les ciutats a causa de l’èxode migratori que van patir els pobles al llarg del segle XX en moltes zones d’Europa.

La llegenda pagana afirmava que les cendres guareixen les malalties de la pell i que és convenient saltar la foguera un mínim de tres vegades per tenir un bon any. És una nit màgica en què tot pot succeir, quan les herbes tenen propietats que tot ho guareixen o espanten mals esperits, les noies troben nuvi i l’amor no té lligams ni rèmores. Els tresors amagats brillen i poden ser descoberts, i qui agafa l’herba anomenada “revetlla” queda guarit de tot mal. D’aquí ve que en català a la festa de Sant Joan se li digui revetlla.

Els antics celtes anomenaven Alban Heruin a aquest festival i el seu principal significat era el de celebrar l’instant en què el Sol es trobava en el seu màxim esplendor, quan durava més temps al cel i mostrava el seu màxim poder als homes, i al mateix temps, el dia en què començava a decréixer en el Solstici d’Hivern. El 21 de juny té lloc l’entrada oficial de l’estiu a l’hemisferi nord. És el solstici d’estiu i al seu voltant i a la pròxima nit de Sant Joan (la nit entre el 23 i el 24 de juny) se succeeixen un seguit de rituals i supersticions que apunten al dia més llarg i la nit més curta de l’any on tot gira al voltant de la glorificació del foc.

Loading Facebook Comments ...