Passatges medievals de Lübeck
Passatges medievals de Lübeck

A l’antiga ciutat de Lübeck, al nord de l’actual Alemanya, refundada per Enric el Lleó al 1159, han quedat restes del traçat urbà medieval de la ciutat, atapeïdes amb cases majorment d’època moderna, sobretot dels segle XVI i XVII. La peculiaritat dels carrers són l’amplada (s’anomenen passatges) i la mida de les cases. A la majoria de carrerons, sobretot per accedir-hi, es poden tocar les dues parets amb els colzes sense separar els braços del cos. Segons la llegenda, l’amplada només havia de ser suficientment ample com perquè pogués passar un taüt, i prou.

Pel que fa a les cases que hi ha a l’interior dels carrerons, són majorment d’una sola habitació, o dos si tenen dues plantes: una a baix i una a dalt, a tot estirar d’entre 15 i 20 metres quadrats. La casa més petita té una façana de només 3,45 metres. A tot Lübeck encara avui en dia es conten uns 90 d’aquests passatges, la majoria visitables, perquè n’hi ha de privats. Alguns fan de drecera entre carrers més freqüentats, d’altres amaguen patis interiors, que a dures penes arriben per posar un arbre o un gronxador al mig, però tots tenen la capacitat de transportar el visitant a una altra època.

La ciutat de Lübeck està considerada la capital oficiosa de la poderosa institució medieval de la Lliga Hanseàtica. El seu desenvolupament hi està lligat, el gran auge de la ciutat es va produir gràcies al comerç pel Bàltic i a la expansió de Brandenburg i les ciutats lliures que s’anaren creant en la conquesta de territori a les tribus bàltiques, en el que acabaria sent Prússia. El seu casc antic és patrimoni de la humanitat, en bona part s’ha conservat gràcies a que els bombardejos de la Segona Guerra Mundial només la van afectar al 1942. Les seves imponents muralles, de les que avui només se conserven algunes portes, la va convertir en un ciutat lliure de les més poderoses i importants de l’Imperi Germànic.

“Els impediments per fer ravals, van portar a crear-los dins la pròpia ciutat”.

Però com acostuma a passar, la riquesa no es distribuïa a tothom per igual, i l’auge comercial provocà també grans bosses de treballadors sense recursos. Alhora, les muralles que protegien els seus ciutadans de caure sota la jurisdicció arbitrària d’algun senyor, es convertien en una barrera urbana que ofegava la cada cop més creixent població de la ciutat. A més, la ciutat està a la vora del riu Trave, que ha provocat algunes inundacions importants com la de l’any 1872, on connecta amb el canal de de l’Elba des de 1900, tot i que ja existia un canal des del segle XIV.

Els impediments per fer ravals, van portar a crear-los dins la pròpia ciutat. Ja durant el segle XIII es van començar a aixecar les primeres cases de fusta, rere les façanes d’edificis dels nobles. Amb el pas dels segles es va anar creant tota una xarxa de carrers i de vida social oculta rere les façanes que donen als carrers principals. A aquests passatges s’accedeixen per llocs estrets, i sovint baixos, el nom dels quals (més enllà de l’anècdota del taüt) indica clarament l’ofici dels qui hi vivien.

Molts d’aquests carrers van ser patrocinats pels propietaris de les finques a traves dels quals s’hi accedeix, i encara avui mantenen les condicions del segle XVI i XVII, per exemple que fossin cases per a dones vídues, o simplement per a gent sense recursos. A canvi, només s’havia d’anar a resar un dia a la setmana. Obres cristianes típiques de caritat.

Mapa de Lübeck, on es pot veure l'inici d'alguns dels passatges. LA ciutat, fins 1872 va restar inalterable, enclastada entre els rius.
Mapa de Lübeck, on es pot veure l’inici d’alguns dels passatges. La ciutat, fins 1872 va restar inalterable, enclaustrada entre els rius.

Aquests passatges han estat utilitzats per fer volar la imaginació de la gent, per exemple quan un d’ells va ser utilitzat com a plató de cinema per a la pel·lícula Nosferatu de 1922, basada en la novel·la de Bram Stoker, el Füchtingshof ,que parteix del carrer Glockengiesserstrasse a l’igual que el de la foto de dalt. Els 90 passatges que es conserven a Lübeck són pràcticament el mateix nombre que els del segle XV, però la meitat del que havien al segle XIX quan els habitatges es van convertir en el sostre ideal per als treballadors de la indústria, els primers proletaris. Després de les reformes urbanístiques, molts van desaparèixer, però encara se’n conserven una gran quantitat.

Donat que molts passatges van ser obres de caritat cristina, per a la salvació de l’ànima del ric comerciant, alguns dels passatges conserven el nom i fins i tot l’escut de la família que els impulsà més l’afegit “hof” (pati) , com és el cas del Füchtingshof o dels von Dorne, o el Haasenhof destinat a persones grans. D’entre els oficis podem trobar el passatge Spinnrademacher (filadors)

Més factors han ajudat a la conservació de carrers. Durant el període de les dues alemanyes (la DDR i la BRD) Lübeck estava a la banda occidental, fent frontera amb la comunista, pel que no podien construir. A partir dels anys 70 del segle XX els ciutadans de Lübeck es van organitzar per salvar el seu patrimoni, i avui en dia encara el podem gaudir. A més, la ciutat té importants iniciatives culturals, com la Casa de l’escriptor Günter Grass.


Que podem visitar?

Lubeck Travel Guide and Tourist Information: Lubeck, Schleswig-Holstein, GermanyLübeck Travemünde: Touristen: Geschichte: Stadtportrait What to Do in Lubeck, Germany

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...