L’any 2012 un jove historiador alemany, Thomas Weber, va publicar un llibre on desmitificava completament tots els escenaris que el futur dictador d’Alemanya Adolf Hitler havia explicat i escrit de la Primera Guerra Mundial. En definitiva, Weber afirmava que Hitler era un mentider i que en molts paratges on narrava successos de la Primera Guerra Mundial havia exagerat de forma banal la realitat, dotant-la d’una aureola màgica. El resultat és un llibre revelador i apassionant, La primera guerra de Hitler (Editorial Taurus), en la qual Weber, mitjançant un conscienciós estudi dels registres del regiment en què va lluitar -el 16è Regiment Bavarès d’Infanteria de Reserva, RIR 16 o Regiment List, pel seu comandant- desmunta llocs comuns, tòpics i clixés. D’entrada, i això sorprendrà a molts, apunta que en realitat Hitler no va ser caporal.

Adolf Hitler, (el primer de la fila, des de l'esquerra), amb altres correus en el lloc de comandament del seu regiment, a França el 1915.
Adolf Hitler, (el primer de la fila, des de l’esquerra), amb altres correus en el lloc de comandament del seu regiment, a França el 1915.

Hitler mantenia que els seus anys com a soldat a la Primera Guerra Mundial van ser els més influents de la seva vida. La controvèrsia del llibre de Weber fa que molts l’hagin titllat de revisionista i d’altres com un investigador eficaç que ha desemmascarat les mentides de Hitler i la seva “heroica” participació a la Gran Guerra. Els testimonis disponibles sobre l’actitud dels homes del RIR 16 cap a les guerres informen d’una realitat completament diferent de la imatgeria heroica pintada a la postguerra, i sobretot del Mein Kampf de Hitler. L’entusiasme va decréixer notòriament als pocs mesos d’entrar en combat, i a partir de 1915 el que s’estén és el cansament i l’amarg descontentament dels soldats expressats en la seva correspondència privada, en els informes negatius dels oficials sobre el rendiment dels seus subordinats i en tota mena d’indicis de desmoralització, incloent desercions i actes de violència injustificada.

zog
Ahmet Zogu, decebut per perdre les eleccions del seu país, va fer un cop d’estat i es va proclamar rei d’Albània el 1928.

De fet no és l’únic futur dirigent d’un país europeu que s’inventa la seva història durant la Guerra per dotar-la de prestigi i presentar-se com un heroi nacionalista davant la població. Un altre personatge més curiós i potser més desconegut, és l’albanès Ahmet Zogu, un personatge que a la Primera Guerra Mundial va canviar-se més de bàndol que de camisa i corbata en un mes. Zogu era fill de Xhemal Pasha Zogu, un important membre de l’aristocràcia albanesa que col·laborava amb l’Imperi Otomà. Zogu durant la Primera Guerra Mundial lluitaria al costat d’Àustria, on seria fet presoner pels italians i posteriorment tornaria al costat de l’exèrcit austríac com a espia dels italians, un agent doble en tota regla, vaja. Fins i tot es va especular que arribaria a oferir els seus serveis als francesos per pacificar els Balcans a canvi de recuperar el seu status polític i d’influència a la zona. Aquesta situació seria cabdal per entendre el seu futur polític. Per mantenir-se en el poder i aspirar al control absolut del petit país balcànic, Zogu no dubtaria a canviar-se de bàndol (aquest cop polític) i a canviar d’opinió més ràpid que el vent. Al finalitzar la Primera Guerra Mundial, Zogu es convertiria en primer ministre i més tard, president de la República d’Albània el 1925. Quan va perdre les eleccions, enfurismat, va efectuar un cop d’estat entrant a Tirana, la capital del país, i aquesta vegada va decidir que seria el cap d’estat vitalici d’una forma més eficient, procalmant-se rei dels albanesos amb el nom de Zog I l’any 1928. Fins i tot afirmaria que els albanesos que vivien fora de l’estat albanès, especialment els del Kosovo (en aquell temps vivien sota el control del Regne de Iugoslàvia) serien súbdits seus i l’havien d’obeir.

Shot_at_Dawn_memorial
Monument ‘Shot at Dawn Memorial’ (Afusellats a l’Alba). Fotografia: Wikipedia Commons

Tot i que Hitler i Zogu van sobreviure a la Gran Guerra i la gent va creure les seves suposades gestes bèl·liques a la Gran Guerra, d’altres persones no van tenir la sort de cara, i menys encara quan ni tan sols van anar a lluitar en cap batalla. El Shot at Dawn Memorial, és un monument britànic prop d’Alrewas, a Staffordshire, el Regne Unit. Aquest monument està dedicat a la memòria dels 306 soldats britànics i de la Commonwealth britànica executats, després dels consells de guerra per covardia o deserció durant la Primera Guerra Mundial. El monument va ser creat per l’artista britànic Andy De Comyn l’any 1988 i està situat al National Memorial Arboretum.

Els soldats assassinats per covardia serien esborrats de la memòria col·lectiva durant dècades. El cas del caporal Peter Goggins, per exemple, afusellat al gener de 1917 després que el sergent a càrrec del seu escamot ordenés a tots que es salvessin com poguessin d’una emboscada alemanya. El cas Goggins mostra l’arbitrarietat amb què els comandaments militars prenien les seves decisions per temor a desercions massives davant d’un tipus de guerra desconeguda fins llavors-amb continus bombardejos i ús de gas sarí. Tot i que el sergent mateix va reconèixer que havia donat l’ordre, la cort marcial va dictaminar que Goggins havia fugit per “covardia”. L’any 2006, el govern de Sa Majestat, sota la direcció del secretari de defensa de Gran Bretanya, Des Browne, va perdonar més de 300 soldats que van ser executats per covardia durant la Primera Guerra Mundial.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...